Retratava l’església parroquial de Talavera, a la comarca de la Segarra, situada a la part alta del poble, fora del primitiu clos murallat, encara conserva elements de la primitiva església romànica dins de la seva renovada fisonomia actual.
![]()
En el mur sud, hi ha restes de la primitiva construcció d’origen medieval, on se’ns presenta una porta paredada d’arc de mig amb un seguit d’arquivoltes en degradació, motllurades i molt erosionades. Les columnes que sustenten aquestes arquivoltes han perdut el fust i les bases, però se’n conserven els capitells, troncocònics i totalment llisos. Les restes del seu parament ens mostren carreus de pedra, molt ben treballats i disposats regularment.
![]()
La imatge de l’actual església és el resultat de remodelacions posterior que van afectar a la seva estructura. La rectoria de poble s’adossa al mur sud d’aquesta església, i aquest mur es reforça amb l’adhesió d’un contrafort, deixant lliure la visió de la primitiva porta d’accés paredada. La façana principal es traslladarà a llevant on s’obre l’actual porta d’accés amb arc de mig punt rebaixat , on també sobre una finestra allargassada amb d’arc de mig punt. Un campanar d’un ull, s’integra a la teulada de l’església, que se’ns presenta a doble vessant.
La reforma es feia al segle XVIII, amb els ‘diners d’Amèrica’
![]()
El propietari del pas cobert del carrer Major, que retratava la Montserrat Peréz Serra l’any 2006, m’acompanyaria fins a l’edifici de l’escola pública anterior a la dictadura franquista.
![]()
M’explicava que en l’actualitat viuen una seixantena de persones a Talavera, que s’han de desplaçar a Santa Coloma de Queralt i/o a Cervera per proveir-se de bens i serveis.
El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 884 ànimes, es tancava l’any 2014 amb 267 habitants, entre tots els nuclis de població, Bellmunt, Civit , Pallerols , Pavia, Suró i Talavera.
La Segarra està prop de Déu, i alhora dissortadament molt lluny de Barcelona.
En el mur sud, hi ha restes de la primitiva construcció d’origen medieval, on se’ns presenta una porta paredada d’arc de mig amb un seguit d’arquivoltes en degradació, motllurades i molt erosionades. Les columnes que sustenten aquestes arquivoltes han perdut el fust i les bases, però se’n conserven els capitells, troncocònics i totalment llisos. Les restes del seu parament ens mostren carreus de pedra, molt ben treballats i disposats regularment.
La imatge de l’actual església és el resultat de remodelacions posterior que van afectar a la seva estructura. La rectoria de poble s’adossa al mur sud d’aquesta església, i aquest mur es reforça amb l’adhesió d’un contrafort, deixant lliure la visió de la primitiva porta d’accés paredada. La façana principal es traslladarà a llevant on s’obre l’actual porta d’accés amb arc de mig punt rebaixat , on també sobre una finestra allargassada amb d’arc de mig punt. Un campanar d’un ull, s’integra a la teulada de l’església, que se’ns presenta a doble vessant.
La reforma es feia al segle XVIII, amb els ‘diners d’Amèrica’
El propietari del pas cobert del carrer Major, que retratava la Montserrat Peréz Serra l’any 2006, m’acompanyaria fins a l’edifici de l’escola pública anterior a la dictadura franquista.
M’explicava que en l’actualitat viuen una seixantena de persones a Talavera, que s’han de desplaçar a Santa Coloma de Queralt i/o a Cervera per proveir-se de bens i serveis.
El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 884 ànimes, es tancava l’any 2014 amb 267 habitants, entre tots els nuclis de població, Bellmunt, Civit , Pallerols , Pavia, Suró i Talavera.
La Segarra està prop de Déu, i alhora dissortadament molt lluny de Barcelona.