Retratava un dels pocs palaus rurals del segle XVI que es coneixen al Penedès. Fou manat construir per Francesc Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan Gralla, que va comprar la senyoria de Subirats a l'emperador Carles I, el 1521. D'aquesta manera, les funcions administratives i de residència nobiliària del castell van passar a aquest palau .El nét de Joan Gralla, Gastó de Montcada i Gralla, ho va vendre el 1611 a Joan de Millsocós; després passà a la seva filla, Agnés de Millsocós, que el 1619 casà amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (la Segarra), de qui el lloc agafa el nom de torre d'en Ramon, però des que al segle XIX fou de Paula de Ramon, casada amb Àlvar de Fortuny, se l'anomena Torre-ramona.
![]()
Torre-ramona és situat al costat sud de l'autopista AP7, sota el castell de Subirats. Es tracta d'un conjunt fortificat, format per un gran casal de planta quadrangular, precedit d'una plaça amb cases a banda i banda (que es prolonguen a cada costat de l'edifici principal) i tancada per un baluard format per un mur emmerletat, centrat per un portal allindat.
La construcció principal, de planta quadrangular i composta de planta baixa, dos pisos i golfes, s'organitza entorn d'un pati central, descobert, de forma rectangular, i que al primer pis del costat N té una galeria d'arcs apuntats gòtics. La coberta de la casa és de teula àrab a quatre aigües.
La façana principal, força austera, és centrada pel portal d'accés, adovellat d'arc de mig punt, amb una finestra a cada banda, la de l'esquerra amb guardapols. Al primer pis, hi ha tres finestres rectangulars i allindades amb una motllura a mode de guardapols amb uns relleus amb querubins i àngels. Al segon pis, a la finestra principal, hi ha un matacà, ben conservat, fet de pedra molt polida. a les golfes, s'hi obren tres senzilles finestres més. A la part posterior de l'edifici, s'hi va adossar en època més o menys recent, un cos només de planta baixa, que a nivell de la planta noble esdevé una gran terrassa.
Les cases situades a banda i banda de la plaça centrada pel gran casal són de petites dimensions; consten de planta baixa i pis. Les obertures són en llur major part d'arc rebaixat, tot i que n'hi ha algues de totalment rectangulars; la segona casa entrant a la plaça a mà esquerra té el portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, i les finestres allindades de tradició conopial, similars a algunes de les que hi ha a la part posterior del gran casal.
El mur que tanca el conjunt és coronat per merlets dins els quals s'obren espitlleres horitzontals (les del costat dret entrant a la plaça semblen quadrangulars i mig tapiades), tot i que posteriorment s'hi adossaren sengles cases per la part exterior del conjunt, de manera que els merlets quedaren tapiats. Al final del reng de cases del costat dret ( entrant a la plaça), ja al costat de l'edifici principal del qual queden separades per un passatge, hi ha un solar que té visible a la part posterior un mur amb merlets. Podem, doncs, suposar que a la part posterior de les cases s'hi deu conservar aquest mur emmerletat, tot i que ara resti amagat pels arrebossats moderns. Tanmateix, per poder-ho confirmar, caldria dur a terme un estudi de paraments. Adossada a aquest mur amb merlets del solar no construït, ja en l'angle posterior dret del conjunt, hi ha una torre de defensa de planta quadrangular.
Des d'una dependència situada a la planta baixa de la Torre Ramona, al fons a mà esquerra entrant al pati interior, s'accedeix a un hipogeu, excavat al subsòl geològic. Segueix en direcció sud paral•lelament al mur de ponent de la torre i, un cop al pati exterior, fa dues ziga-zagues i passa al costat d'un pou, visible des de la galeria de l'hipogeu; continua després amb un traçat molt rectilini en direcció sud-sudest fins arribar gairebé a tocar de la capella de Sant Joan Sesrovires, on queda totalment interromput. Aquest hipogeu es podria haver excavat amb l'objectiu de comunicar amb algun punt de la superfície suficientment allunyat de la casa per on poder escapolir-se en cas de perill, però per les raons que fos no es va completar la seva construcció. O potser l'objectiu era posar en comunicació la casa amb la capella de Sant Joan Sesrovires, però per causes desconegudes es desestimà. Té una longitud d'uns 119 metres. Al llarg del recorregut hi ha alguns nínxols retallats a les parets. L'entrada es troba ran del terra de la casa, a la cota 147,74 metres sobre el nivell del mar, mentre que la cota al peu de les escales és la 142,95 metres i al final de 148,92 metres. La galeria de l'hipogeu té una secció constant -excepte en el punt on coincideix amb el pou esmentat- amb fons pla, parets laterals verticals i volta de forma semicircular, amb alçades entre 1,68 i 1,78 metres i amplades de 0,7 a 0,9 metres. La seva construcció devia coincidir amb la de la Torre de Francesc Joan Gralla i Desplà, al segon quart segle XVI.
![]()
![]()
Imatge de Sant Joan Sesrovires.
![]()
Imatge del Castell de Subirats des de Sant Joan de Sesrovires.
El Penedès té molts atractius, el cava n’és un de molt important per descomptat, hi ha també però, molt a viure, castells, esglésies, ermites, edificis singulars, edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ,....
Torre-ramona és situat al costat sud de l'autopista AP7, sota el castell de Subirats. Es tracta d'un conjunt fortificat, format per un gran casal de planta quadrangular, precedit d'una plaça amb cases a banda i banda (que es prolonguen a cada costat de l'edifici principal) i tancada per un baluard format per un mur emmerletat, centrat per un portal allindat.
La construcció principal, de planta quadrangular i composta de planta baixa, dos pisos i golfes, s'organitza entorn d'un pati central, descobert, de forma rectangular, i que al primer pis del costat N té una galeria d'arcs apuntats gòtics. La coberta de la casa és de teula àrab a quatre aigües.
La façana principal, força austera, és centrada pel portal d'accés, adovellat d'arc de mig punt, amb una finestra a cada banda, la de l'esquerra amb guardapols. Al primer pis, hi ha tres finestres rectangulars i allindades amb una motllura a mode de guardapols amb uns relleus amb querubins i àngels. Al segon pis, a la finestra principal, hi ha un matacà, ben conservat, fet de pedra molt polida. a les golfes, s'hi obren tres senzilles finestres més. A la part posterior de l'edifici, s'hi va adossar en època més o menys recent, un cos només de planta baixa, que a nivell de la planta noble esdevé una gran terrassa.
Les cases situades a banda i banda de la plaça centrada pel gran casal són de petites dimensions; consten de planta baixa i pis. Les obertures són en llur major part d'arc rebaixat, tot i que n'hi ha algues de totalment rectangulars; la segona casa entrant a la plaça a mà esquerra té el portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, i les finestres allindades de tradició conopial, similars a algunes de les que hi ha a la part posterior del gran casal.
El mur que tanca el conjunt és coronat per merlets dins els quals s'obren espitlleres horitzontals (les del costat dret entrant a la plaça semblen quadrangulars i mig tapiades), tot i que posteriorment s'hi adossaren sengles cases per la part exterior del conjunt, de manera que els merlets quedaren tapiats. Al final del reng de cases del costat dret ( entrant a la plaça), ja al costat de l'edifici principal del qual queden separades per un passatge, hi ha un solar que té visible a la part posterior un mur amb merlets. Podem, doncs, suposar que a la part posterior de les cases s'hi deu conservar aquest mur emmerletat, tot i que ara resti amagat pels arrebossats moderns. Tanmateix, per poder-ho confirmar, caldria dur a terme un estudi de paraments. Adossada a aquest mur amb merlets del solar no construït, ja en l'angle posterior dret del conjunt, hi ha una torre de defensa de planta quadrangular.
Des d'una dependència situada a la planta baixa de la Torre Ramona, al fons a mà esquerra entrant al pati interior, s'accedeix a un hipogeu, excavat al subsòl geològic. Segueix en direcció sud paral•lelament al mur de ponent de la torre i, un cop al pati exterior, fa dues ziga-zagues i passa al costat d'un pou, visible des de la galeria de l'hipogeu; continua després amb un traçat molt rectilini en direcció sud-sudest fins arribar gairebé a tocar de la capella de Sant Joan Sesrovires, on queda totalment interromput. Aquest hipogeu es podria haver excavat amb l'objectiu de comunicar amb algun punt de la superfície suficientment allunyat de la casa per on poder escapolir-se en cas de perill, però per les raons que fos no es va completar la seva construcció. O potser l'objectiu era posar en comunicació la casa amb la capella de Sant Joan Sesrovires, però per causes desconegudes es desestimà. Té una longitud d'uns 119 metres. Al llarg del recorregut hi ha alguns nínxols retallats a les parets. L'entrada es troba ran del terra de la casa, a la cota 147,74 metres sobre el nivell del mar, mentre que la cota al peu de les escales és la 142,95 metres i al final de 148,92 metres. La galeria de l'hipogeu té una secció constant -excepte en el punt on coincideix amb el pou esmentat- amb fons pla, parets laterals verticals i volta de forma semicircular, amb alçades entre 1,68 i 1,78 metres i amplades de 0,7 a 0,9 metres. La seva construcció devia coincidir amb la de la Torre de Francesc Joan Gralla i Desplà, al segon quart segle XVI.
Imatge de Sant Joan Sesrovires.
Imatge del Castell de Subirats des de Sant Joan de Sesrovires.
El Penedès té molts atractius, el cava n’és un de molt important per descomptat, hi ha també però, molt a viure, castells, esglésies, ermites, edificis singulars, edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ,....