La denominació ‘Marquet’ no és infreqüent a Catalunya, i concretament dins del terme de sant de Savall, s’aplica a dues edificacions :
El Marquet de les Roques a la Vall d’Horta
El Marquet de l’Era, avui seu de l’Ajuntament d’aquesta població del Vallès Sobirà, documentada des del segle XII, que tingué usos pairals fins que el creixement urbà va convertir-la en un casal senyorial.
En toponímia té un significat diminutiu de ‘marca’, i faria referència a una propietat important i/o extensa, quins titulars – com en el cas de la Sala – no tenen reconeguda cap mena de noblesa, home de paratge, ciutadà honrat , cavaller,...
Llegia que els Marquet (o Marquès) eren descendents dels senyors de Pera, i van acabar essent grans propietaris rurals.
![]()
La descripció técnica ens explica : Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, dos pisos amb balconades i golfes amb galeries d’arcs de mig punt. A l'interior són de destacar el gran celler i la sala, de volta catalana. Hi ha diverses llindes datades als segles XVII i XVIII.
La casa n’ha vist de tots colors : a la Primera Guerra Carlina (1833-1839), el cap local dels carlins, l'any 1838 , era Jaume Antoni Marquet.
Desprès del curt període del trienni liberal , llegia que l’any 1846, en la dita Guerra dels Matiners o segona carlinada, “El Secai” fou executat a la sortida de la missa dominical per la partida carlina de Pau Tarrés. L’assassinat comportà la detenció i condemna a cadena perpètua de l’Alcalde i els regidors que foren indultats sis mesos després.
La Revolució de setembre de 1868 produí aldarulls i desfermà brots anticlericals. Un escamot de la Jamància s’endugué i assassinà dos clergues que s’havien amagat al Marquet de l’Era, que era el feu de reconeguts carlins.
Fou declarat Bé d’Interès Local i adquirit per l’Ajuntament l’any 1996, les obres de restauració per aixoplugar la Casa Consistorial van començar l’any 2004.
El Marquet de les Roques a la Vall d’Horta
El Marquet de l’Era, avui seu de l’Ajuntament d’aquesta població del Vallès Sobirà, documentada des del segle XII, que tingué usos pairals fins que el creixement urbà va convertir-la en un casal senyorial.
En toponímia té un significat diminutiu de ‘marca’, i faria referència a una propietat important i/o extensa, quins titulars – com en el cas de la Sala – no tenen reconeguda cap mena de noblesa, home de paratge, ciutadà honrat , cavaller,...
Llegia que els Marquet (o Marquès) eren descendents dels senyors de Pera, i van acabar essent grans propietaris rurals.
La descripció técnica ens explica : Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, dos pisos amb balconades i golfes amb galeries d’arcs de mig punt. A l'interior són de destacar el gran celler i la sala, de volta catalana. Hi ha diverses llindes datades als segles XVII i XVIII.
La casa n’ha vist de tots colors : a la Primera Guerra Carlina (1833-1839), el cap local dels carlins, l'any 1838 , era Jaume Antoni Marquet.
Desprès del curt període del trienni liberal , llegia que l’any 1846, en la dita Guerra dels Matiners o segona carlinada, “El Secai” fou executat a la sortida de la missa dominical per la partida carlina de Pau Tarrés. L’assassinat comportà la detenció i condemna a cadena perpètua de l’Alcalde i els regidors que foren indultats sis mesos després.
La Revolució de setembre de 1868 produí aldarulls i desfermà brots anticlericals. Un escamot de la Jamància s’endugué i assassinà dos clergues que s’havien amagat al Marquet de l’Era, que era el feu de reconeguts carlins.
Fou declarat Bé d’Interès Local i adquirit per l’Ajuntament l’any 1996, les obres de restauració per aixoplugar la Casa Consistorial van començar l’any 2004.