Quans ens aturàvem davant l’església de Sant Esteve de Pelagalls, em resistia a admetre com explicació del topònim que aquets petit turó fos el lloc on ‘pelaven els galls’. Com defensa per Descarregallops , ‘tros de les Pallargues on tiraven llops morts’, l’Anna Rialp Cercós.
En la meva tesis el mot PÈLAG, té el sentit de ‘cosa molt copiosa, de gran abundància ‘.
Perillava l'amic en lo gran pèlec d'amor, Llull Amic e Amat 303.
D'amor y mercè hun pèlech sens fons, Passi cobles 149.
Ones li són d'un pèlag de tristesa, Canigó x.
I pel sentit Gall/Galls, recordar només que les conegudes roselles (Papaver rhoeas)— que donen a la primavera un toc de color als sembrats— es també coneixen amb els noms de badabadocs i gallarets , i seguint Francesc Masclans i Girvès (1905 - 1999) 1981: Els noms de les plantes als Països Catalans, trobarem que les roselles reben una trentena de denominacions diferents (o variants formals d’aquests noms) , al llarg del territori català.
N’hi ha de prou curioses: babol, caputxí, gall,gallaret, gallet, monges, papariu, paparota, pipiripip, puput, quiquiriquic, vermelló. El darrer d’aquests noms al•ludeix directament al color vermell d’aquestes flors. També al•ludeixen al color roig la curiosa denominació republicans recollida a Gallecs (Bonet et al., 2008) i els noms de gall, gallet i altres derivats, sens dubte per comparació amb el vermell de la cresta d’aquests animals. A més, és conegut el joc infantil consistent a obrir les poncelles, jugant a endevinar prèviament si serà “gall”, “gallina” o “poll” (segons que surti vermella, de color de rosa o blanca).
Un altre joc consisteix a agafar un pètal de rosella, posar-se’l als llavis i bufar perquè surti un xiulet (“pi-pi-ri-pip”), que imita el cant del gall.
La tesis ens descriu la visió que podem percebre en algun moment de l’any, la d’un ‘mar de galls’.
![]()
M’ensenyava el Martí Fontanelles Torra els curiosos ‘rellotges’ que en gran nombre es troben a les pedres de la paret sud de l’església de trets preromànics de Sant Esteve.
![]()
En demanarem informació als ‘experts’.
En la meva tesis el mot PÈLAG, té el sentit de ‘cosa molt copiosa, de gran abundància ‘.
Perillava l'amic en lo gran pèlec d'amor, Llull Amic e Amat 303.
D'amor y mercè hun pèlech sens fons, Passi cobles 149.
Ones li són d'un pèlag de tristesa, Canigó x.
I pel sentit Gall/Galls, recordar només que les conegudes roselles (Papaver rhoeas)— que donen a la primavera un toc de color als sembrats— es també coneixen amb els noms de badabadocs i gallarets , i seguint Francesc Masclans i Girvès (1905 - 1999) 1981: Els noms de les plantes als Països Catalans, trobarem que les roselles reben una trentena de denominacions diferents (o variants formals d’aquests noms) , al llarg del territori català.
N’hi ha de prou curioses: babol, caputxí, gall,gallaret, gallet, monges, papariu, paparota, pipiripip, puput, quiquiriquic, vermelló. El darrer d’aquests noms al•ludeix directament al color vermell d’aquestes flors. També al•ludeixen al color roig la curiosa denominació republicans recollida a Gallecs (Bonet et al., 2008) i els noms de gall, gallet i altres derivats, sens dubte per comparació amb el vermell de la cresta d’aquests animals. A més, és conegut el joc infantil consistent a obrir les poncelles, jugant a endevinar prèviament si serà “gall”, “gallina” o “poll” (segons que surti vermella, de color de rosa o blanca).
Un altre joc consisteix a agafar un pètal de rosella, posar-se’l als llavis i bufar perquè surti un xiulet (“pi-pi-ri-pip”), que imita el cant del gall.
La tesis ens descriu la visió que podem percebre en algun moment de l’any, la d’un ‘mar de galls’.
M’ensenyava el Martí Fontanelles Torra els curiosos ‘rellotges’ que en gran nombre es troben a les pedres de la paret sud de l’església de trets preromànics de Sant Esteve.
En demanarem informació als ‘experts’.