Intentava accedir al Mapa de Patrimoni Cultural, però per algun motiu que se’m escapa no s’acabava d’obrir la pàgina, volia cercar informació del que fou poble de Santiga, situat a ponent del cap de municipi, a la vall d’aquest nom vora la carretera de Sabadell.
El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició del sobirà, esdevingué castell termenat.
El poble de Santiga fou agregat al municipi de Santa Perpètua a mitjan segle XIX.
L'església apareix documentada des de l'any 983 (ecclesiola Maria Antiqua) , en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia.
![]()
![]()
L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació, de l'obra romànica conserva únicament la base del campanar, de planta quadrada
Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV; l'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés; els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va sobrealçar el campanar.
![]()
![]()
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.
L'església té dues naus amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d'esfera. La nau de la banda nord es cobreix amb volta de canó, mentre que la del costat sud es cobreix amb volta.
L'accés al temple és per una porta situada a la banda de ponent de la nau tramuntana. En el parament lateral d'aquesta nau s'obren altres dues portes, una d'arc de mig punt i l'altra d'arc rebaixat. El campanar, de planta quadrada i decorat amb lesenes, és adossat a la banda tramuntana.
És sufragània de la de Santa Perpètua.
Hi ha una Associació d'Amics de Santiga.
El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició del sobirà, esdevingué castell termenat.
El poble de Santiga fou agregat al municipi de Santa Perpètua a mitjan segle XIX.
L'església apareix documentada des de l'any 983 (ecclesiola Maria Antiqua) , en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia.
L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació, de l'obra romànica conserva únicament la base del campanar, de planta quadrada
Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV; l'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés; els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va sobrealçar el campanar.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.
L'església té dues naus amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d'esfera. La nau de la banda nord es cobreix amb volta de canó, mentre que la del costat sud es cobreix amb volta.
L'accés al temple és per una porta situada a la banda de ponent de la nau tramuntana. En el parament lateral d'aquesta nau s'obren altres dues portes, una d'arc de mig punt i l'altra d'arc rebaixat. El campanar, de planta quadrada i decorat amb lesenes, és adossat a la banda tramuntana.
És sufragània de la de Santa Perpètua.
Hi ha una Associació d'Amics de Santiga.