M’adreçaven des de l’Ajuntament a la que havia estat antiga escola d'infants de la Pobla de Cérvoles en funcionament des de principis de segle i fins el 1962 o 1963, quan s'edificaren les escoles públiques.
Les escoles compartien la casa amb l'habitatge familiar.
Eren habitatges de lloguer ja que en l'època la família no hi residia.
La zona dedicada a l'escola dels nens era una part del primer pis; la de les nenes i el menjador, al segon.
A la planta baixa hi havia cups (recipient sobre el que es trepitja el raïm) i la barberia de "Toni del Camat" que estigué en ús fins a la guerra civil (1936- 1939).
Abans de la guerra civil fou també, seu de l'Ajuntament.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; habitatge neoclàssic fet per grans carreus ben escairats que s'han deixat a la vista. Està estructurat en planta baixa i dos pisos i té una composició simètrica i harmònica. A la planta baixa té dues portes , l'esquerra de majors dimensions, entre motius vegetals hi ha la data de 1792 i el cognom familiar "LO 1792 BERA". Tant al primer com al segon pis hi ha dos balcons alineats amb les obertures de la planta baixa. La façana es conserva sense modificacions i en bon estat. A la teulada hi ha un ràfec de pedra coberta a dues aigües.
![]()
![]()
La portada lateral sembla que hagi estat modificada, en un primer moment podria haver estat un finestral.
A la part posterior, la casa disposa d'una galeria d'arcs semicirculars sostinguts per columnes clàssiques, avui tancada per vidrieres.
![]()
La major part de pobles de Catalunya tenien escola en l’època anterior a la mal dita ‘guerra civil’ - eufemisme que vol amagar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , podem dir que hi havia aleshores més ESCOLES o edificis escolars, avui tenim més places escolars, al preu d’un desarrelament irreversible de la quitxalla dels nuclis més petits.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis que acollien les escoles del poble on veu néixer i/o viviu ara; no hi ha dissortadament cap interès per recuperar la memòria històrica des de les institucions públiques.
Les escoles compartien la casa amb l'habitatge familiar.
Eren habitatges de lloguer ja que en l'època la família no hi residia.
La zona dedicada a l'escola dels nens era una part del primer pis; la de les nenes i el menjador, al segon.
A la planta baixa hi havia cups (recipient sobre el que es trepitja el raïm) i la barberia de "Toni del Camat" que estigué en ús fins a la guerra civil (1936- 1939).
Abans de la guerra civil fou també, seu de l'Ajuntament.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; habitatge neoclàssic fet per grans carreus ben escairats que s'han deixat a la vista. Està estructurat en planta baixa i dos pisos i té una composició simètrica i harmònica. A la planta baixa té dues portes , l'esquerra de majors dimensions, entre motius vegetals hi ha la data de 1792 i el cognom familiar "LO 1792 BERA". Tant al primer com al segon pis hi ha dos balcons alineats amb les obertures de la planta baixa. La façana es conserva sense modificacions i en bon estat. A la teulada hi ha un ràfec de pedra coberta a dues aigües.
La portada lateral sembla que hagi estat modificada, en un primer moment podria haver estat un finestral.
A la part posterior, la casa disposa d'una galeria d'arcs semicirculars sostinguts per columnes clàssiques, avui tancada per vidrieres.
La major part de pobles de Catalunya tenien escola en l’època anterior a la mal dita ‘guerra civil’ - eufemisme que vol amagar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , podem dir que hi havia aleshores més ESCOLES o edificis escolars, avui tenim més places escolars, al preu d’un desarrelament irreversible de la quitxalla dels nuclis més petits.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis que acollien les escoles del poble on veu néixer i/o viviu ara; no hi ha dissortadament cap interès per recuperar la memòria històrica des de les institucions públiques.