Retratava la capella del Sant Crist del Cementiri de Sant Esteve d’en Bas, que s’aixecava a la memòria de María de Vallés y de Mas, filla del XIII baró de la Puebla de Tornesa (Fausto de Vallés i Ferrer de Pegamans), esposa de D. Eduardo de Casanova de Gartero de Mir y Desprat de Savasona, caballero del hábito de Santiago i 1er marqués de Galtero – títol concedit pel papa Lleó XIII , l'ús del qual va estar autoritzat en Espanya el 31 d'octubre de 1900 per Reial Autorització de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en nom del rei Alfons XII - . Ens agradarà tenir noticia de qui en va ser el mestre d’obres i/o el arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
El marquesat de Galtero, títol actualment caducat, va tenir una vida efímera ja que el 2on marques Guillermo de Casanova i de Vallés, de Galtero i de Mas († 10 de juny de 1941), va perdre a la seva filla única María del Rosario de Casanova y Dasí, quarta Vescomtessa de Bétera y novena Marquesa de Dos Aguas, que va morir soltera a Barcelona l’any 1923.
En confirmaven a l’Ajuntament que no tenen informació de qui va ser l’autor d’aquesta edifici, en quina façana llueixen sengles làpides en les que es recull la dedicació del temple en eterna recordança de María de Vallés y de Mas, marquesa consort de Galtero.
El fossar situat al costat d’una carretera i enfront de la zona ‘ industrial’ , ha esdevingut un indret sorollós.
El marquesat de Galtero, títol actualment caducat, va tenir una vida efímera ja que el 2on marques Guillermo de Casanova i de Vallés, de Galtero i de Mas († 10 de juny de 1941), va perdre a la seva filla única María del Rosario de Casanova y Dasí, quarta Vescomtessa de Bétera y novena Marquesa de Dos Aguas, que va morir soltera a Barcelona l’any 1923.
En confirmaven a l’Ajuntament que no tenen informació de qui va ser l’autor d’aquesta edifici, en quina façana llueixen sengles làpides en les que es recull la dedicació del temple en eterna recordança de María de Vallés y de Mas, marquesa consort de Galtero.
El fossar situat al costat d’una carretera i enfront de la zona ‘ industrial’ , ha esdevingut un indret sorollós.