El Marcel•lí Puigdellivol Prat, publicava una imatge de la capella de can Jorba, advocada a la Mare de Déu de la Font, això pot donar lloc en algun cas a confondre-la amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc.
![]()
![]()
La descripció tècnica ens diu; Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal.
La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.
Can Jorba està documentada des del segle XV, tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat, advocada a la Mare de déu de la Font, és esmentada al segle XIV.
![]()
Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc.
L’any 1835, l’abat Josep Blanch i Graells (Vilafranca del Penedès, 1775 - Vilafranca del Penedès, 1851) fou abat de Montserrat (1824-1828 i 1832-1851), hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835.
![]()
L’any 1844 Pau Pedrosa li lliurà novament la imatge, ja que Josep Blanch i Graells fou el responsable de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l'any 1844, després de l'exclaustració del 1835.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu; Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal.
La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.
Can Jorba està documentada des del segle XV, tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat, advocada a la Mare de déu de la Font, és esmentada al segle XIV.
Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc.
L’any 1835, l’abat Josep Blanch i Graells (Vilafranca del Penedès, 1775 - Vilafranca del Penedès, 1851) fou abat de Montserrat (1824-1828 i 1832-1851), hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835.
L’any 1844 Pau Pedrosa li lliurà novament la imatge, ja que Josep Blanch i Graells fou el responsable de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l'any 1844, després de l'exclaustració del 1835.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com