Retratava l’esplèndid edifici romànic de Santa Margarida de Bianya, que exerceix avui com església parroquial del sector de l'Hostalnou, que exerceix de facto com a ‘ capital’ del municipi de la Vall de Bianya.
![]()
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que el temple situat al peu de la serra de Sant Miquel del Mont, tenia primitivament planta de creu, amb tres absis; les ampliacions del segle XVII-XVIII donaren forma al creuer actual.
L'absis és l'única part de l'església que encara conserva la integritat romànica. L'absidiola del costat de migdia va ser desfeta per bastir-hi la sagristia (una de les finestres porta la data de 1855). La del costat nord, molt senzilla i sense cap element decoratiu, està cegada per l'interior del temple per un altar bastit a la segona meitat del segle XIX. L'absis central, amb tres finestres, està ornat per una cornisa i un fris sostingut per mènsules sense decoració.
![]()
L'antiga porta romànica es troba a la façana de migdia. Va ser cegada amb les reformes del segle XIX. Era dovellada. Avui es troba mig partida per la construcció de l'annex lateral. S'aixopluga, igual que l'antic pedró de la creu de terme, sota l'atri adossat a les fermes parets del temple. La portalada actual d'inspiració neoclàssica ha estat posteriorment reformada. Presenta un frontó triangular sostingut per diverses columnes adossades. A la part central hi ha una fornícula per acollir la imatge de la santa. A la llinda hi ha la següent inscripció: "HIC DOMUS / DEI EST ET / PORTA CAELIS / ANNO 1855". Per la banda nord s'adossaren als murs les dependències de la rectoria que ocupen també tota la coberta de la nau del temple. L'interior, molt arreglat durant les obres de restauració recents, té una cornisa que recorre els murs, arcs torals, volta apuntada i arc triomfal recolzat sobre pilastres. El campanar és de torre, amb teulat de quatre vessants, assentat sobre el de factura romànica i molt modificat en diverses èpoques.
![]()
Llegia que conserva la imatge gòtica de Santa Margarida, d'alabastre policromat, que com l’única pica baptismal d'època barroca que es conserva, segons l'opinió de Josep Murlà Giralt, em restaven inaccessibles; la pica fa 70 centímetres de diàmetre, 40 centímetres d'alçada sense peu i 70 centímetres d'alçada del peu. Està decorada amb un cordó que es repeteix en la part baixa del peu. Els temples de la confessió catòlica – a la que pertanyo – acostumen a trobar-se tancats fora dels horaris en que s’hi duen a terme celebracions litúrgiques, aquest fet que està clarament relacionat amb la manca de vocacions, alhora que desmotiva als creients, irrita als turistes i perjudica les expectatives econòmiques d’aquesta important activat al nostre país.
L'actual temple és de segle XI o principis del XII. De l'anterior en resten només les referències històriques; l'any 858 fou donada pel comte Wifred de Besalú al monestir de Santa Maria de Ridaura, passant a mitjans de segle X a dependre del de Santa Maria la Grassa. Al documentar-se l'any 1257 la concessió feta per Bertrand, prior de Sant Joan les Fonts, a Bernat de Socarrats, de la batllia de l'església, consta aquesta com "Sancte Margarite de Biania".
L'estructura romànica del temple va ser molt modificada durant els segles XVIII-XIX, donant forma a l'actual creuer.
L'any 1978 s'hi realitzaren obres de restauració.
Em cridava l’atenció un petit edifici situat al fossar que s’aixeca prop de l’església.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , molt particularment les imatges dels edificis que exercien com escola abans de la dictadura franquista arreu de Catalunya.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que el temple situat al peu de la serra de Sant Miquel del Mont, tenia primitivament planta de creu, amb tres absis; les ampliacions del segle XVII-XVIII donaren forma al creuer actual.
L'absis és l'única part de l'església que encara conserva la integritat romànica. L'absidiola del costat de migdia va ser desfeta per bastir-hi la sagristia (una de les finestres porta la data de 1855). La del costat nord, molt senzilla i sense cap element decoratiu, està cegada per l'interior del temple per un altar bastit a la segona meitat del segle XIX. L'absis central, amb tres finestres, està ornat per una cornisa i un fris sostingut per mènsules sense decoració.
L'antiga porta romànica es troba a la façana de migdia. Va ser cegada amb les reformes del segle XIX. Era dovellada. Avui es troba mig partida per la construcció de l'annex lateral. S'aixopluga, igual que l'antic pedró de la creu de terme, sota l'atri adossat a les fermes parets del temple. La portalada actual d'inspiració neoclàssica ha estat posteriorment reformada. Presenta un frontó triangular sostingut per diverses columnes adossades. A la part central hi ha una fornícula per acollir la imatge de la santa. A la llinda hi ha la següent inscripció: "HIC DOMUS / DEI EST ET / PORTA CAELIS / ANNO 1855". Per la banda nord s'adossaren als murs les dependències de la rectoria que ocupen també tota la coberta de la nau del temple. L'interior, molt arreglat durant les obres de restauració recents, té una cornisa que recorre els murs, arcs torals, volta apuntada i arc triomfal recolzat sobre pilastres. El campanar és de torre, amb teulat de quatre vessants, assentat sobre el de factura romànica i molt modificat en diverses èpoques.
Llegia que conserva la imatge gòtica de Santa Margarida, d'alabastre policromat, que com l’única pica baptismal d'època barroca que es conserva, segons l'opinió de Josep Murlà Giralt, em restaven inaccessibles; la pica fa 70 centímetres de diàmetre, 40 centímetres d'alçada sense peu i 70 centímetres d'alçada del peu. Està decorada amb un cordó que es repeteix en la part baixa del peu. Els temples de la confessió catòlica – a la que pertanyo – acostumen a trobar-se tancats fora dels horaris en que s’hi duen a terme celebracions litúrgiques, aquest fet que està clarament relacionat amb la manca de vocacions, alhora que desmotiva als creients, irrita als turistes i perjudica les expectatives econòmiques d’aquesta important activat al nostre país.
L'actual temple és de segle XI o principis del XII. De l'anterior en resten només les referències històriques; l'any 858 fou donada pel comte Wifred de Besalú al monestir de Santa Maria de Ridaura, passant a mitjans de segle X a dependre del de Santa Maria la Grassa. Al documentar-se l'any 1257 la concessió feta per Bertrand, prior de Sant Joan les Fonts, a Bernat de Socarrats, de la batllia de l'església, consta aquesta com "Sancte Margarite de Biania".
L'estructura romànica del temple va ser molt modificada durant els segles XVIII-XIX, donant forma a l'actual creuer.
L'any 1978 s'hi realitzaren obres de restauració.
Em cridava l’atenció un petit edifici situat al fossar que s’aixeca prop de l’església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , molt particularment les imatges dels edificis que exercien com escola abans de la dictadura franquista arreu de Catalunya.