M’aturava per retratar l'església parroquial del veïnat de Lligordà, format per masies disseminades, advocada a Sant Pere.
![]()
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que la construcció es troba sobre un terraplè, a tocar de la carretera, prop d'un gran casal davant l'entrada de migjorn. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII, malgrat que es disposen de dades anteriors. Té una sola nau, amb volta de canó apuntada i una cornisa recorre els murs interiors amb un absis semicircular. La porta d'accés al temple és a migjorn i està formada per dos arcs en gradació, una llinda i un timpà amb una creu en relleu. El campanar, a la façana de ponent, mostra l'antiga espadanya, convertida en torre, sobrealçada al segle XVIII, amb teulat a dues vessants. La sagristia adossada al mur de tramuntana va ser eliminada en la restauració.
![]()
La porta té els batents decorats i reforçats amb aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que acaben en doble voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem del passador.
![]()
Sant Pere de Lligordà ve citada documentalment l'any 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa Ermessendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts. L'actual temple, és del segle XII. El nom del lloc, unit amb el del temple, ve documentat com "Longordani" (1079), "Longorzano" (1106), "Longordano" (1175), "Lugurciano (1178), "Ligurciano (1231) i "Lligordano" (1362), fins a convertir-se més endavant en Lligordà.
L'església, que conserva part del seu caràcter original, havia guardat fins a ben entrada la vintena centúria un retaule del segle XVI, fet per Pere Mates (~1490 - Girona,1558) , amb escenes de la vida del Sant titular del temple.
L'any 1933, el retaule ja no era al temple i s'ignorava el destí que se li havia donat. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que la construcció es troba sobre un terraplè, a tocar de la carretera, prop d'un gran casal davant l'entrada de migjorn. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII, malgrat que es disposen de dades anteriors. Té una sola nau, amb volta de canó apuntada i una cornisa recorre els murs interiors amb un absis semicircular. La porta d'accés al temple és a migjorn i està formada per dos arcs en gradació, una llinda i un timpà amb una creu en relleu. El campanar, a la façana de ponent, mostra l'antiga espadanya, convertida en torre, sobrealçada al segle XVIII, amb teulat a dues vessants. La sagristia adossada al mur de tramuntana va ser eliminada en la restauració.
La porta té els batents decorats i reforçats amb aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que acaben en doble voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem del passador.
Sant Pere de Lligordà ve citada documentalment l'any 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa Ermessendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts. L'actual temple, és del segle XII. El nom del lloc, unit amb el del temple, ve documentat com "Longordani" (1079), "Longorzano" (1106), "Longordano" (1175), "Lugurciano (1178), "Ligurciano (1231) i "Lligordano" (1362), fins a convertir-se més endavant en Lligordà.
L'església, que conserva part del seu caràcter original, havia guardat fins a ben entrada la vintena centúria un retaule del segle XVI, fet per Pere Mates (~1490 - Girona,1558) , amb escenes de la vida del Sant titular del temple.
L'any 1933, el retaule ja no era al temple i s'ignorava el destí que se li havia donat. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com