El Tomàs Irigaray publica una fotografia de l’església restaurada de Sant Fructuós, al veïnat d'Ossinyà que havia estat un petit nucli de població, actualment deshabitat, situat a llevant del municipi de Sant Ferriol.
![]()
La descripció de patrimoni Gencat no està actualitzada, ja que ens diu ; el temple es troba en ruïnes malgrat que s'han iniciat recentment unes obres de restauració. És d'una sola nau, volta esfondrada i porta d'entrada situada a migjorn, amb arcs en gradació llinda i timpà llis. En aquest mateix costat sud de l'església hi ha, també, una finestra i una sagristia annexionada al mur en època més avançada. A llevant, l'absis és semicircular amb cornisa senzilla. A ponent hi ha una finestra espitllerada i, també, és on està situat el campanar d'espadanya de doble obertura, convertit en una torre.
Amb aquesta descripció es correspon la imatge de :
![]()
http://perecrosas.blogspot.com.es/2011/05/monografic-de-l-esglesies-romaniques-de.html
Ens agradarà tenir noticia de la data i l’autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antiguament Sant Fructuós havia estat parròquia independent, passant posteriorment a convertir-se en sufragània de Sant Silvestre del Mor. L'any 975 ja surt documentada "Sancti Fructuosi de Vrciniano" com depenent de Santa Maria de Besalú, segons la concòrdia entre Miró -Bisbe de Girona- i Bernat -Comte de Besalú-. Dos anys després, el temple fou donat a l'esmentat cenobi de Santa Maria, fet que confirmà, el 998, el Papa Gregori V, citant a la butlla "Sancti Fructuosi in Vrsiniano".
La descripció de patrimoni Gencat no està actualitzada, ja que ens diu ; el temple es troba en ruïnes malgrat que s'han iniciat recentment unes obres de restauració. És d'una sola nau, volta esfondrada i porta d'entrada situada a migjorn, amb arcs en gradació llinda i timpà llis. En aquest mateix costat sud de l'església hi ha, també, una finestra i una sagristia annexionada al mur en època més avançada. A llevant, l'absis és semicircular amb cornisa senzilla. A ponent hi ha una finestra espitllerada i, també, és on està situat el campanar d'espadanya de doble obertura, convertit en una torre.
Amb aquesta descripció es correspon la imatge de :
http://perecrosas.blogspot.com.es/2011/05/monografic-de-l-esglesies-romaniques-de.html
Ens agradarà tenir noticia de la data i l’autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antiguament Sant Fructuós havia estat parròquia independent, passant posteriorment a convertir-se en sufragània de Sant Silvestre del Mor. L'any 975 ja surt documentada "Sancti Fructuosi de Vrciniano" com depenent de Santa Maria de Besalú, segons la concòrdia entre Miró -Bisbe de Girona- i Bernat -Comte de Besalú-. Dos anys després, el temple fou donat a l'esmentat cenobi de Santa Maria, fet que confirmà, el 998, el Papa Gregori V, citant a la butlla "Sancti Fructuosi in Vrsiniano".