Llegia que el projecte de l'església de Vilallonga porta la data de 1794.
Aquesta església representa un cas atípic dins les construccions catalanes del moment, que seguien unes formes classicistes més aviat derivades de models italians. En aquesta obra, l José Miguel de Toraya , l'autor dels plànols, va seguir els models de Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), emprats a l'església de la Carolina de Jaén.
Quan a la tècnica constructiva però, l'organització en el treball, l'aplicació d'uns coneixements arquitectònics centenaris, va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs. A Vilallonga, s'hi va unir el saber fer arquitectònic tradicional i la moda academicista, entre altres, i hi fou creat un dels edificis més bells i extraordinaris del Camp. Malgrat tot, els dos campanars resten inacabats respecte al projecte inicial
L'altar, restaurat després de la Guerra Civil pel pintor Víctor Català i l'escultor Modest Gené Roig (Reus , 5 de novembre de 1914+ Bata (Guinea Equatorial) , 29 d'octubre de 1983 ) , mostra tot un conjunt de pintures, escultures i baix relleus al•legòrics al poble i als seus patrons.
Vilallonga fou el poble natal de Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) creador del col•legi de cirurgia de Barcelona; malgrat que a la data de construcció P. Virgili era mort, creguem que no degué ser aliè al projecte. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Josep Miralles Vidal, amb una cura que demostra un ofici ben après.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Martí és un edifici de grans porporcions que es troba situat al lloc més destacat de la plaça que porta el seu nom. Estructuralment presenta una planta de creu llatina amb tres naus. Els murs estan formats per grans carreus proporcionats i obra de maçoneria.
![]()
La façana mostra el més pur estil neoclàssic, conjugant l'harmonia de les columnes que sostenen el porxo i els rítmics espais quadrats. El frontó de la façana és sostingut per quatre columnes, emmarcades per dues pilastres decorades amb ornaments d'acants als capitells. La façana resta inacabada. Només hi ha una torre campanar, on es troba el rellotge. Tot just al costat oposat de la façana hi ha un espai, inicialment reservat a l'altra torre que no es va dur a terme. Al frontis de l'església es conserva una pintura força deteriorada, on es fa al•lusió a la història de Sant Martí partint-se la capa amb el pobre.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Aquesta església representa un cas atípic dins les construccions catalanes del moment, que seguien unes formes classicistes més aviat derivades de models italians. En aquesta obra, l José Miguel de Toraya , l'autor dels plànols, va seguir els models de Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), emprats a l'església de la Carolina de Jaén.
Quan a la tècnica constructiva però, l'organització en el treball, l'aplicació d'uns coneixements arquitectònics centenaris, va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs. A Vilallonga, s'hi va unir el saber fer arquitectònic tradicional i la moda academicista, entre altres, i hi fou creat un dels edificis més bells i extraordinaris del Camp. Malgrat tot, els dos campanars resten inacabats respecte al projecte inicial
L'altar, restaurat després de la Guerra Civil pel pintor Víctor Català i l'escultor Modest Gené Roig (Reus , 5 de novembre de 1914+ Bata (Guinea Equatorial) , 29 d'octubre de 1983 ) , mostra tot un conjunt de pintures, escultures i baix relleus al•legòrics al poble i als seus patrons.
Vilallonga fou el poble natal de Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) creador del col•legi de cirurgia de Barcelona; malgrat que a la data de construcció P. Virgili era mort, creguem que no degué ser aliè al projecte. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Josep Miralles Vidal, amb una cura que demostra un ofici ben après.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Martí és un edifici de grans porporcions que es troba situat al lloc més destacat de la plaça que porta el seu nom. Estructuralment presenta una planta de creu llatina amb tres naus. Els murs estan formats per grans carreus proporcionats i obra de maçoneria.
La façana mostra el més pur estil neoclàssic, conjugant l'harmonia de les columnes que sostenen el porxo i els rítmics espais quadrats. El frontó de la façana és sostingut per quatre columnes, emmarcades per dues pilastres decorades amb ornaments d'acants als capitells. La façana resta inacabada. Només hi ha una torre campanar, on es troba el rellotge. Tot just al costat oposat de la façana hi ha un espai, inicialment reservat a l'altra torre que no es va dur a terme. Al frontis de l'església es conserva una pintura força deteriorada, on es fa al•lusió a la història de Sant Martí partint-se la capa amb el pobre.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com