Cercant informació de l’església parroquial del Sant Crist del barri del Canyet de Badalona, trobava un molt interessant enllaç: http://www.parroquiadelsantcrist.com/?page_id=43
Llegia que fou construïda a finals de la dècada dels anys vint del segle passat, per atendre les necessitats espirituals de la gent del barri, allunyats físicament de la Parròquia de Santa Maria. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquell magnífic edifici.
![]()
S’explica que era una església bastant gran d’una sola nau.
En el seu interior hi havia quatre altars. A la part central, dins d’un àbsida, l’altar major dedicat al Sant Crist i ambos costats un dedicat a San Antoni ( quin l’Abat o el de Pàdua ? ) el de l ‘esquerra, i l’altre a la Verge Maria, amb el cos del crucificat entre els braços, (allò que se’n diu la Pietat.)
L’any 1932 mossèn Joan Baranera i Mir (1887-1983) va ser designat encarregat d’aquesta església, y es va instal•lar a la casa rectoral amb el seu pare.
Escriuen d’aquest prevere paraules elogioses ‘va ser un home que ràpidament es va integrar en la vida del barri i va procurar pel seu benestar tant espiritual com material’.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’Església va ser cremada parcialment la matinada del dia 20 de juliol de 1936, i en la seva totalitat alguns dies després.
Entre els anys 1946 i 1951, Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) va aixecar la nova església en terrenys cedits pels seus propietaris, i amb la col•laboració i donatius de la majoria dels veïns del barri, i per descomptat la tenacitat de Mn. Joan Baranera i Mir (1887-1983).
![]()
La primera pedra es va col•locarà solemnement el dia dos de juny de 1946. En plena construcció obtingué el títol de parròquia, deixant de dependre de Santa Maria de Badalona, i es va obrir al culte el dia deu de juny de 1951.
El 18 de desembre de 1955 va ser inaugurat el campanar de la parròquia i beneïdes les quatre campanes dels finestrals que porten els noms de Maria Assumpta, Julita-Joanna, Isidora i Jacinta. El 16 de setembre de l’any següent van ser beneïdes les del rellotge: Ferdinanda (hores) i Carmela (quarts).
![]()
Van ser restaurades el mes de desembre de 2011 i, si a Déu plau, ben aviat tornaran a funcionar millor que mai.
Retratava també la Capella advocada al Sant Crist, que malgrat les noticies :
![]()
![]()
http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/807119-restauren-lunica-capella-barroca-que-hi-ha-a-badalona.html
http://www.gremi-obres.org/index.php?option=com_flexicontent&view=items&cid=76:noticies&id=1598:comenca-la-rehabilitacio-de-la-capella-de-sant-crist-de-badalona&Itemid=117#.VoOxirbhCt9
No sembla que s’estigui ‘recuperant’ amb la promptitud que caldria, esperem i desitgem que des de l’Ajuntament de Badalona – malgrat el seu ‘color polític’ – s’impliquin en aquesta tasca de recuperació del patrimoni.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que fou construïda a finals de la dècada dels anys vint del segle passat, per atendre les necessitats espirituals de la gent del barri, allunyats físicament de la Parròquia de Santa Maria. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquell magnífic edifici.
S’explica que era una església bastant gran d’una sola nau.
En el seu interior hi havia quatre altars. A la part central, dins d’un àbsida, l’altar major dedicat al Sant Crist i ambos costats un dedicat a San Antoni ( quin l’Abat o el de Pàdua ? ) el de l ‘esquerra, i l’altre a la Verge Maria, amb el cos del crucificat entre els braços, (allò que se’n diu la Pietat.)
L’any 1932 mossèn Joan Baranera i Mir (1887-1983) va ser designat encarregat d’aquesta església, y es va instal•lar a la casa rectoral amb el seu pare.
Escriuen d’aquest prevere paraules elogioses ‘va ser un home que ràpidament es va integrar en la vida del barri i va procurar pel seu benestar tant espiritual com material’.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’Església va ser cremada parcialment la matinada del dia 20 de juliol de 1936, i en la seva totalitat alguns dies després.
Entre els anys 1946 i 1951, Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) va aixecar la nova església en terrenys cedits pels seus propietaris, i amb la col•laboració i donatius de la majoria dels veïns del barri, i per descomptat la tenacitat de Mn. Joan Baranera i Mir (1887-1983).
La primera pedra es va col•locarà solemnement el dia dos de juny de 1946. En plena construcció obtingué el títol de parròquia, deixant de dependre de Santa Maria de Badalona, i es va obrir al culte el dia deu de juny de 1951.
El 18 de desembre de 1955 va ser inaugurat el campanar de la parròquia i beneïdes les quatre campanes dels finestrals que porten els noms de Maria Assumpta, Julita-Joanna, Isidora i Jacinta. El 16 de setembre de l’any següent van ser beneïdes les del rellotge: Ferdinanda (hores) i Carmela (quarts).
Van ser restaurades el mes de desembre de 2011 i, si a Déu plau, ben aviat tornaran a funcionar millor que mai.
Retratava també la Capella advocada al Sant Crist, que malgrat les noticies :
http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/807119-restauren-lunica-capella-barroca-que-hi-ha-a-badalona.html
http://www.gremi-obres.org/index.php?option=com_flexicontent&view=items&cid=76:noticies&id=1598:comenca-la-rehabilitacio-de-la-capella-de-sant-crist-de-badalona&Itemid=117#.VoOxirbhCt9
No sembla que s’estigui ‘recuperant’ amb la promptitud que caldria, esperem i desitgem que des de l’Ajuntament de Badalona – malgrat el seu ‘color polític’ – s’impliquin en aquesta tasca de recuperació del patrimoni.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com