Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, per admirar i retratar el castell-molí de Ratera que està situat en un descampat a la dreta del riu Sió, això li permetia per aprofitar l'aigua i utilitzar-la pel funcionament del molí de farina, actualment en desús.
![]()
La construcció original està formada per dos volums rectangulars, visibles a la façana principal i enllaçats per un cilindre, que és una escala circular, que arrenca de la planta noble i que, en façana, comença sobre una trompa i acaba en forma plana. Està realitzat amb carreus regulars de mitjanes dimensions i pel que fa a la seva coberta, varia segons el cos de l'edifici on està situada, amb planta baixa i tres plantes superiors, al cos central del castell. Cal destacar que l'anàlisi de les façanes mostra la varietat d'intervencions que hi ha hagut al llarg del temps.
Al cos utilitzat originàriament com a habitatge, s'hi accedeix a nivell per la part més baixa de l'atalussament, on es troba el molí i on apareix la porta principal amb arc de mig punt adovellat i escut nobiliari a la dovella central.
![]()
Per damunt d'aquesta trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat exteriors, acompanyades per una altra porta de menors dimensions a la que s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escales, realitzada també amb arc de mig punt adovellat i amb la presència de l'escut nobiliari.
![]()
A la segona planta trobem dues finestres de mitjanes dimensions, i a la tercera i última apareix una sèrie de petites finestres d'arc de mig punt, acompanyades per dos matacans amb espitlleres, centrals en els dos punts d'entrada.
Al cos situat més a la dreta, que queda unit a l'anterior pel cilindre central o escala circular, trobem dues obertures, una d'inferior de petites dimensions i una de superior de majors dimensions amb llinda superior treballada.
![]()
A la façana lateral d'aquest cos de l'edifici, és on trobem tots els elements conservats del molí fariner; presenta tres obertures distribuïdes verticalment per sota de les quals es conserva l'antic cacau del molí, que queda situada just al davant de la bassa de forma trapezoïdal i aixecada del nivell del terreny que s'estreny cap a la sortida.
Finalment destacar que el tercer cos de l'edifici, situat a la seva esquerra, juntament amb un segon cilindre situat a la part posterior, correspon a les reformes que s'hi van realitzar durant el segle XX.
A mitjans del segle XX, el seu propietari, l'arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera ( Barcelona, 1885 —Barcelona, 1963 ) el va restaurar. Ens agradarà rebre una imatge d'aquest tècnic a l'email coneixercatalunya@gmail.com
De Ratera va sorgir un petit llinatge nobiliari: Pere de Ratera és documentat el 1164 i Berenguer de Ratera, canonge de Solsona, el 1222, l’armorial ens diu : “Familia antigua de caballeros, domiciliada en Cervera, pasó a Barcelona, arruinada por las guerras...” [P. Costa, ms].
En relació al nom de lloc, Pierre-Henry Billy ,en la seva comunicació al Congres Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. Valencia 2001; defensa un origen mossàrab provinent del llatí, RATES en el sentit de ‘boscos’ . Ratera, seria una variació de Selvanera.
El REINO DE ESPAÑA propiciava la concentració de Municipis als segles XVIII, XIX, XX , XXI , amb l’argument de ‘reduir les despeses públiques’.
La motivació autèntica – era i és – fer desaparèixer la memòria històrica, i diluir els trets ‘particulars’ de cada lloc.
Al segle XVIII, XIX, XX i XXI, el problema de la ‘despesa pública’ es generava per la endèmica corrupció política i econòmica de les mal dites ‘elits’ – en el sentit feixista - politiques del REINO DE ESPAÑA.
La construcció original està formada per dos volums rectangulars, visibles a la façana principal i enllaçats per un cilindre, que és una escala circular, que arrenca de la planta noble i que, en façana, comença sobre una trompa i acaba en forma plana. Està realitzat amb carreus regulars de mitjanes dimensions i pel que fa a la seva coberta, varia segons el cos de l'edifici on està situada, amb planta baixa i tres plantes superiors, al cos central del castell. Cal destacar que l'anàlisi de les façanes mostra la varietat d'intervencions que hi ha hagut al llarg del temps.
Al cos utilitzat originàriament com a habitatge, s'hi accedeix a nivell per la part més baixa de l'atalussament, on es troba el molí i on apareix la porta principal amb arc de mig punt adovellat i escut nobiliari a la dovella central.
Per damunt d'aquesta trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat exteriors, acompanyades per una altra porta de menors dimensions a la que s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escales, realitzada també amb arc de mig punt adovellat i amb la presència de l'escut nobiliari.
A la segona planta trobem dues finestres de mitjanes dimensions, i a la tercera i última apareix una sèrie de petites finestres d'arc de mig punt, acompanyades per dos matacans amb espitlleres, centrals en els dos punts d'entrada.
Al cos situat més a la dreta, que queda unit a l'anterior pel cilindre central o escala circular, trobem dues obertures, una d'inferior de petites dimensions i una de superior de majors dimensions amb llinda superior treballada.
A la façana lateral d'aquest cos de l'edifici, és on trobem tots els elements conservats del molí fariner; presenta tres obertures distribuïdes verticalment per sota de les quals es conserva l'antic cacau del molí, que queda situada just al davant de la bassa de forma trapezoïdal i aixecada del nivell del terreny que s'estreny cap a la sortida.
Finalment destacar que el tercer cos de l'edifici, situat a la seva esquerra, juntament amb un segon cilindre situat a la part posterior, correspon a les reformes que s'hi van realitzar durant el segle XX.
A mitjans del segle XX, el seu propietari, l'arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera ( Barcelona, 1885 —Barcelona, 1963 ) el va restaurar. Ens agradarà rebre una imatge d'aquest tècnic a l'email coneixercatalunya@gmail.com
De Ratera va sorgir un petit llinatge nobiliari: Pere de Ratera és documentat el 1164 i Berenguer de Ratera, canonge de Solsona, el 1222, l’armorial ens diu : “Familia antigua de caballeros, domiciliada en Cervera, pasó a Barcelona, arruinada por las guerras...” [P. Costa, ms].
En relació al nom de lloc, Pierre-Henry Billy ,en la seva comunicació al Congres Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. Valencia 2001; defensa un origen mossàrab provinent del llatí, RATES en el sentit de ‘boscos’ . Ratera, seria una variació de Selvanera.
El REINO DE ESPAÑA propiciava la concentració de Municipis als segles XVIII, XIX, XX , XXI , amb l’argument de ‘reduir les despeses públiques’.
La motivació autèntica – era i és – fer desaparèixer la memòria històrica, i diluir els trets ‘particulars’ de cada lloc.
Al segle XVIII, XIX, XX i XXI, el problema de la ‘despesa pública’ es generava per la endèmica corrupció política i econòmica de les mal dites ‘elits’ – en el sentit feixista - politiques del REINO DE ESPAÑA.