El Santuari de la Mare de Déu de la Providència i/o de Mig Cami, està a uns 5 km de Tortosa per la carretera Simpàtica o del coll de l'Alba, a mig camí entre la ciutat i l’ermita del coll de l'Alba, en la descripció de patrimoni Gencat ens expliquen que consta d'església i casa dels ermitans. Al seu voltant hi ha una gran esplanada des d'on es domina visualment la ciutat i voltants, fins el Port.
![]()
L'església és d'una nau de cinc trams amb capelles laterals. Al primer tram de nau corresponen, flanquejant l'accés, dos espais porxats laterals exteriors. La nau central és d'alçada superior a les capelles, està coberta amb volta de canó i té una llanterna vuitavada davant el presbiteri.
![]()
A l'exterior, la llanterna està coronada per una teulada de ceràmica vidrada, repetint cada teula el motiu de l'estel, i en el vèrtex superior una imatge de la Verge de la Providència.
![]()
A l'exterior s'adossa, al costat S de l'església, un porxo cobert amb una arcada de mig punt amb pilars de pedra i arcs de maó. La resta de murs són de maçoneria arrebossada. La coberta exterior és de teulada, a dues vessants a la nau i a una a les capelles. Resta amagada a la façana per un mur-teló mixtilini en el perfil superior amb remat central semicircular. La vivenda dels ermitans es troba adossada al sector de la capçalera. El tipus de construcció és el comú a les vivendes de la zona. Sobre la porta d'accés hi ha una paca de rajoles vidrades amb la imatge de la Verge de la Providència.
En el solar de l'ermita s'aixecava, en època medieval, una torre. El santuari sembla que existia amb anterioritat a la invasió musulmana. Reconstruït després de la Reconquesta, l'edifici medieval fou arrasat el 1640 amb la Guerra de Successió, quan es convertí en campament de l'exèrcit francès. El 1699 l'edifici fou reconstruït i el 1710 es restaurà la imatge. Sobre la porta de l'església es conserva una inscripció amb la data de 1699 i una del segle XIX amb les dues últimes xifres esborrades. Dedicada a la Verge de la Providència. En documents antics és citada també con a Santuari de Mitan Camí o de Coll de l'Alba.
Ens explicaven que hi ha el costum de buscar estrelles de cinc puntes, restes fòssils d'un animal marí que rep el nom de Pentacrinus neocomiensis, i que va viure fa uns 100 milions d'anys, i que son especialment abundants a Mig Camí, a l'entorn de l'ermita de la Mare de Déu de la Providència; altres explicacions més pietoses diuen que son estrelletes que queien de la corona de la Verge de la Providència.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
P/D rebia la noticia del traspàs d’una persona estimada confegint aquesta crònica, que concloc encomanant-li a la Mare de Déu de la Providència que l’acompanyi a ell i a la seva família en aquesta hora de dolor.
L'església és d'una nau de cinc trams amb capelles laterals. Al primer tram de nau corresponen, flanquejant l'accés, dos espais porxats laterals exteriors. La nau central és d'alçada superior a les capelles, està coberta amb volta de canó i té una llanterna vuitavada davant el presbiteri.
A l'exterior, la llanterna està coronada per una teulada de ceràmica vidrada, repetint cada teula el motiu de l'estel, i en el vèrtex superior una imatge de la Verge de la Providència.
A l'exterior s'adossa, al costat S de l'església, un porxo cobert amb una arcada de mig punt amb pilars de pedra i arcs de maó. La resta de murs són de maçoneria arrebossada. La coberta exterior és de teulada, a dues vessants a la nau i a una a les capelles. Resta amagada a la façana per un mur-teló mixtilini en el perfil superior amb remat central semicircular. La vivenda dels ermitans es troba adossada al sector de la capçalera. El tipus de construcció és el comú a les vivendes de la zona. Sobre la porta d'accés hi ha una paca de rajoles vidrades amb la imatge de la Verge de la Providència.
En el solar de l'ermita s'aixecava, en època medieval, una torre. El santuari sembla que existia amb anterioritat a la invasió musulmana. Reconstruït després de la Reconquesta, l'edifici medieval fou arrasat el 1640 amb la Guerra de Successió, quan es convertí en campament de l'exèrcit francès. El 1699 l'edifici fou reconstruït i el 1710 es restaurà la imatge. Sobre la porta de l'església es conserva una inscripció amb la data de 1699 i una del segle XIX amb les dues últimes xifres esborrades. Dedicada a la Verge de la Providència. En documents antics és citada també con a Santuari de Mitan Camí o de Coll de l'Alba.
Ens explicaven que hi ha el costum de buscar estrelles de cinc puntes, restes fòssils d'un animal marí que rep el nom de Pentacrinus neocomiensis, i que va viure fa uns 100 milions d'anys, i que son especialment abundants a Mig Camí, a l'entorn de l'ermita de la Mare de Déu de la Providència; altres explicacions més pietoses diuen que son estrelletes que queien de la corona de la Verge de la Providència.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
P/D rebia la noticia del traspàs d’una persona estimada confegint aquesta crònica, que concloc encomanant-li a la Mare de Déu de la Providència que l’acompanyi a ell i a la seva família en aquesta hora de dolor.