Conèixer Catalunya

Llegia que Francesc Campderà i Camin (1793-1862) va ser el promotor de la Torre Llunàtica que s’aixecava l’any 1848 ; no trobava cap dada del seu autor, en aquella època però, el nombre de veïns voltava els 4000 - es tancava l’any 2019 amb 38.373 - i treballaven a Lloret de Mar , entre altres els mestres d’obra Joan Soliguer Pujol ( 1832-1902) ; Fèlix Torras i Mataró,.., no hi ha però, cap dubte en que edificis com aquest NO se’n feien gaires, oi?.

Tant les dades del que projectava quest edifici, com les de l’autor de la reforma duta a terme a començaments de la dècada dels anys trenta del segle XX, a instancies del Doctor Manuel Bernat i Carreras, s’haurien de conèixer.

Fotografía. Manuel Bernat i Tymen

L’any 1988 , sota el mandat de Jordi Martínez Planas (Lloret de Mar, Selva, 23 d'abril de 1945) desapareixia aquest edifici.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

http://img29.xooimage.com/files/8/2/3/torre-llun-tica-18cdfa4.pdf

https://www.lloret.cat/seccions/arxiu-municipal/fitxers/100-family-lloret/302-torre-campdera-descripcio.pdf

Està fora de dubte que el creixement urbanístic de Lloret de Mar, i per extensió de bona part de la costa catalana, no ha estat exemplar.

La Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase II, malgrat tenir un cens de 266 veïns a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/

https://beteve.cat/societat/desconfinament-catalunya-fases/

Li havíem dedicat una publicació al castell de Pontós :
http://relatsencatala.cat/relat//1067517?fbclid=IwAR3pWFo5Ob8WOeyJ2Qcq5yu_tojR80NxfrnqTlyOF3k6A-xkag49ciXs4Hc

No apareixia cap referència a l’existència d’una capella , i lògicament, tampoc cap referència a que s’hi venerava la Mare de Déu, i que la imatge està al Museu d’Art de Girona.

A ; http://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/alt_emporda_pontos.htm

Ens diuen que encara que és coneix el lloc on estava ubicada , a dia d’avui no en queda res.

L'altar dit de l’Assumpta fou traslladat a l'església parroquial segons consta en una consueta del 6 de maig de 1374.

L’enciclopèdia catalana ens diu , Montgons ; partida rural del terme de Tarragona, al límit amb el de Constantí, al sector d’horta de la dreta del Francolí.

És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de vil·la rural.

Quan a l’església de Sant Julià, quines restes retratava en Raul Pastó Ceballos , llegia ; l’església de l’antic poble dels Montgons tingué la categoria de parròquia; malauradament, se n’han localitzat escasses notícies històriques documentals, tot i el seu origen antic. Així, es té notícia que a la darreria del segle XV era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona, senyor del poble dels Montgons, lloc que inicià el seu despoblament a mitjan segle XVI. Amb l’abandó progressiu de l’indret, sembla que l’església de Sant Julià va deixar de tenir les funcions parroquials a la darreria de la centúria abans esmentada. Hi ha referència que el rector dels Mogons en el quinqueni de 1570-74, encara satisféu per subsidi la quantitat de 7 lliures.

Quan al topònim com proposàvem a la publicació sobre Santa Margarida del Mojal o Mujal, podria derivar de la forma llatina MODIALE , de MODIUS “ muig, mesura de grans”. Està clar que si teniu una millor proposta ens encantarà rebre-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com castellardiari@gmail.com

L’església de Sant Julià dels Montgons és un edifici d’una sola nau, lleugerament quadrada, i capçada a llevant per un absis de planta rectangular, obert a la nau per un arc presbiteral de perfil apuntat. La volta del temple és de canó i també de perfil lleugerament apuntat.

En època tardana es construí, al costat de l’absis, una capella de planta semicircular amb dos reclaus que formen arcs rebaixats i radials fins a la clau de volta, tocant la cara exterior del mur de l’absis. En l’accés a aquesta capella lateral es troba primer un arc rebaixat i després un arc apuntat per traspassar el gruix del mur de l’absis.

Entre el mur de la nau i l’absis hi ha un petit reclau visible a l’exterior. La porta d’entrada s’obre a la façana de migdia i actualment es troba mutilada a causa de l’espoli recent dels carreus que la conformaven; segons documentació fotogràfica anterior, era formada per dos arcs de mig punt en degradació.

Les dues finestres existents a l’absis no són les originàries, mentre que la que s’obre a un costat de la capella lateral semicircular és original i de doble esqueixada.

Interior de l’església, aprofitada durant algun temps com a habitatge, i porta d’entrada, malmesa, de la part de migdia.

La coberta és de dos vessants i bastida, tot al llarg de l’edifici, sobre el reompliment de morter i terra de la volta.

L’aparell dels murs exteriors és de petits carreus sense escairar, disposats formant filades més o menys regulars, units amb abundant morter de calç, fet que palesa les formes rurals de l’arquitectura de la fi del segle XII, o el principi del XIII. Les cantonades de l’edifici són fetes de pedres més grans i ben escairades, que donen solidesa al conjunt, iguals a les que havien format la porta d’accés. Els murs del temple són arrebossats a l’interior i tenen restes d’haver servit com a habitatge, amb un entrebigat a l’arrencada de la volta de l’absis que era la base d’un antic pis habitable.

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-vida-municipal/item/25612-la-cup-de-tarragona-demana-que-es-recuperi-el-conjunt-patrimonial-dels-montgons

Els Montgons és un antic poblat medieval, però habitat des del temps dels íbers, ubicat prop del barri del Parc Riuclar, i integrada en els territoris que han de conformar l’anella verda de la ciutat. Els terrenys són propietat de l’Incasòl i les construccions tant íbers com medievals que encara es conserven de quan la zona estava poblada, pateixen un important dèficit de manteniment, que posa en perill un conjunt patrimonial que està catalogat per la pròpia Generalitat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Cal tenir en compte que en els darrers anys, els Montgons han patit un procés de degradació que s’ha agreujat amb la desaparició del Mas de l’Orobio, el Mas de Castellarnau i la seva capella, l’abandonament del conjunt medieval dels Montgons, el jaciment íber dels Montgons, la desaparició de mines d’aigua o el Torrent de Riu Clar.

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Peligran-la-ermita-y-el-conjunto-de-Els-Mongons-de-epoca-medieval--20150116-0043.html

El patrimoni històric de Catalunya pateix un greu abandó que s’agreujava en el llarguíssim període de la dictadura franquista que es complia en la seva ruïna, l’adveniment de la “democraciola” i l’aparició de partits que es qualifiquen com democràtics i fins catalanistes, va fer pensar que aquesta situació podria ser reversible. El temps – que dona i treu raons – ha vingut a confirmar mes enllà dels adjectius, NO S’HA D’ESPERAR RES dels professionals de la política.

Si volem mantenir el patrimoni històric s’haurà de fer amb diners PRIVATS.

I, lluny del que pensaven alguns haurem de continuar pagant paries als nostres conqueridors.

Herodotptlomeu retratava l’edifici dit ara de les ‘Antigues escoles’ , o Centre Cívic, Mestre Salvador Fàbregas Sau, de Santa Maria de Palautordera, dit així per honorar la memòria d’aquell professor que exercí durant la República al poble de Maçanet de la Selva, essent «depurat» amb l’adveniment del franquisme, i canviat , com a càstig a Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà. Uns deu anys més tard, fou destinat a Santa Maria de Palautordera i posteriorment, durant els anys seixanta, es traslladà a una escola parroquial de nova creació en un barri d'immigrants de l'Hospitalet de Llobregat.

La descripció tècnica ens diu ; edifici entre parets mitgeres. Consta de planta baixa. La coberta és a dues vessants. La façana està composta d'obertures amb arcs de mig punt i obertures petites allargades. Els elements formals són representatius del llenguatge de l'arquitectura modernista.

Les ‘Antigues escoles’ estaven situades al costat de l'Ajuntament, actualment és la seu del Centre Cívic Municipal Mestre Salvador Fàbregas, i l’Associació Cultural Federica Montseny , una de les entitats més representatives del poble, cada trimestre treu la revista Bagant,s’aixopluga a la primera planta.

No trobava cap data del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, i ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Trobava referència de l’acte d’inauguració:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1919/09/25/pagina-5/33310192/pdf.html?search=Palautordera

El Crisant Palau‎, ànima de la pàgina fotos antigues del Vallès Oriental, publica una fotografia, en la que la façana que apareix no té res a veure amb la de l’edifici que existeix avui.

Em pregunto:

L’edifici escolar era més gran, i el que en resta avui és només una part ?.

Hi ha haver algun altre edifici escolar, abans que el que es conserva avui?.

Esperem les vostres respostes, així com saber les dades de l’autor de l’edifici de les escoles a l’email coneixercatatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Donec perficiam

El Raul Pastó Ceballos havia estat fent recerca d’aquest edifici, a l'Avinguda d'Andorra, 14 ; i finalment aclaria que fou construït l’any 1920, segons projecte de l'arquitecte Alfons Barba Miracle i modificat el 1935 per l’arquitecte Antoni Pujol Sevil

Alfons Bonaventura Carles Mari Barba Miracle. (Tarragona, 19.IV.1887 – Barcelona, 3.VIII.1961)
http://dbe.rah.es/biografias/40345/alfons-bonaventura-carles-maria-barba-miracle

A l’entrada de l’arquitecte Alfons Narba Miracle, consta ; “Torre de Josep Bonet Arcas, Tarragona, 1920”, llegia però que en fou el promotor Lluís Bonet Amigó, fill de Josep Bonet Arcas, que va fer construir aquest edifici, com a casa d'estiueig per a la seva mare Herminia Amigó Rafecas. Actualment es troba en estat ruïnós.

Antoni Pujol Sevil ( Tarragona, 1.IV.1902 – 1.X.2001)
http://dbe.rah.es/biografias/40327/antoni-pujol-sevil

Patrimoni Gencat en fa un comentari telegràfic; Edifici classicista amb detalls decoratius ja propers al modernisme, destaca l'entrada a l'edifici amb un porxo amb escalinata, columnes, tot molt ben composat. La cleda, posterior, obra d'un altre arquitecte, és molt adient al conjunt.

Definició que s’amplia extraordinàriament a :
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Mas_d%27en_Bonet?fbclid=IwAR3R1bzgcc9nJa2DESqR3O0ZMxOhCBXgAIn8mnnWQunIo4H3NdaLdFPH7GE

Edifici classicista amb detalls decoratius ja propers al modernisme, destaca l'entrada a l'edifici amb un porxo amb escalinata, columnes, tot molt ben compost. La cleda, posterior, obra d'un altre arquitecte, és molt adient al conjunt.[2]

Aquest edifici té una configuració en forma de 'L' invertida, de la qual sobresurten dos volums, un que és quadrat i un altre que és circular. La distribució dels dos volums no és igual en tot el conjunt de la casa. El cos que mira cap al sud-oest té dues alçades, la resta en té tres, que adquireixen l'aparença de torres. L'entrada principal mira cap al sud-est i està situada en l'angle recte que forma la 'L', els laterals de la qual estan units per un porxo que serveix per construir la terrassa del pis superior. La planta baixa té obertures en forma d'arc carpanell d'un únic finestral en el costat nord, de tres finestrals al costat est i formant una galeria coberta a l'oest. Les finestres del primer i segon pis mantenen la mateixa estructura. A la planta baixa hi ha la sala d'estar, el menjador, el rebost. A la primera planta hi ha les habitacions amb el seu lavabo. La planta baixa està ornamentada amb una sanefa amb relleus circulars per sota la barbacana. Cada angle recte que uneix els diversos volums del segon i tercer pi, està reforçat amb unes faixes que simulen carreus encoixinats que fineixen en un medallons ovalats. Per sota la barbacana hi ha una banda esgrafiada amb motius florals que uneixen els medallons. Les baranes de les terrasses tenen forma ovalada i són de ferro forjat.

A la part exterior hi havia un hivernacle amb plantes exòtiques, un galliner, una font amb tortugues esculpides i un jardí organitzat per espècies. També hi ha dues basses cobertes que eren un espai de passeig recobert amb una balustrada. L'any 1935, l'arquitecte Antoni Pujol Sevil, hi afegí la tanca de totxo, la porta i la tribuna amb quatre columnes salomòniques.

Avec de la patience, on arrive a tout.

La Paquita Dorca Gibert em feia arribar una fotografia del pont de la Valleta, al terme de Llançà, a la comarca de l’Empordà sobirà.

Quan a la descripció llegia que el pont està format per un sol ull o arc de mig punt, bastit amb maons disposats a sardinell.

El pont presenta la data 1912 gravada a la clau de la banda de ponent.

La barana, de perfil apuntat, és bastida en pedra sense treballar i està lligada amb abundant morter de calç, mentre que el paviment ha estat refet recentment.

L'origen del veïnat de Llançà es produeix vers el segle XVIII, quan l'increment de la població fa que s'abandoni el nucli medieval de Llançà que vivia protegit per les muralles. És en aquest context que es crea el conjunt de masos i cases de Valleta.

Quan al topònim estem davant d’una forma diminutiva de Vall, Valleta “ vall petita”.

A uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà, vora el marge esquerre de la riera de Valleta, hi ha l'església de Sant Silvestre dels segles: X - // XII -

Del topònim Vespella, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 - ?, 10 d'agost de 2009) en defensava un origen àrab, de bi- àsab-Allàh, “en lloança de Déu”.

Que l’home proposa i que Déu disposa, quan es van fent anys tothom ho acaba assumint.

El Rafael Lozano Bartolozzi (Pamplona, 1943 - Vespella de Gaià, Tarragonès, 22 de març de 2009), resident des de 1972 a Vespella de Gaià, en fou nomenat Alcalde l’any 1991.
https://elpais.com/diario/1999/08/29/catalunya/935888854_850215.html
En el seu mandat es van fer moltes obres pel tot el poble.

I pensem que va ser en aquella època en la que es planteja endegar la Fundación de Arte Contemporáneo al mas d’en Plana, dit també en documents municipals d’en Planes.

Amb la desaparició física del Rafael Lozano Bartolozzi, si atenem a les fotografies fetes pel Raul Pastó Ceballos, la Fundación de Arte Contemporáneo que volia promoure, va fer el cant del cigne.

El mas del segle XVIII, de notables proporcions, que compta amb una popular capella restaurada modernament, la Mare de Déu del Carme.

És propietat de l’Ajuntament de Vespella de Gaià.

El conjunt del mas està format per diversos volums, destacant el cos principal, amb un portal de dovelles de mig punt, que presenta una inscripció en la clau on figura la data del 16 de març de 1739.

Per sobre trobem el pis principal, i una tercera planta corresponent a les golfes, seguint l'esquema tradicional.

L’edifici presenta un aspecte descurat.

http://www.vespella.altanet.org/media/upload/arxius/urbanisme/textpoum/catalegmasies.pdf

http://dipta.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vespella-de-gaia/mas-d-en-plana;jsessionid=CF8C783AA2E892B4B22A0A4855A7B5C2?fbclid=IwAR1INLNzpsY6x9moVexSzwuAMEZQLjcBaqo7vrwE1uEPx-B1DchNblligMk

http://www.vespella.altanet.org/cultura/llocs/es_index.php

Dissortadament la Covid.19 no s’atura.

I, llevat potser del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, per a quasi tothom sembla clar que no ho farà llevat que es prenguin algunes mesures “efectives”.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/les-falses-veritats/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-de-la-xina/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-del-reino-de-espana/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/a-la-memoria-dels-morts-silenciats-4/

Que la Mare de Déu del Carme intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim. Senyor; tingues pietat!

Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Superat aquesta tràmit en arribàvem fins a la Rectoria de Sant Martí de Pertegàs, coneguda avui com la “rectoria vella” – els celonins, cauen aquí en el parany descriptiu clàssic, NO HI HA CAP ELEMENT PATRIMONIAL conegut com “rectoria nova” - llegia que va ser l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció al segle XV fins el 1850, moment en que el rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l'església parroquial de Sant Martí.

Des d'aquell moment l'edifici quedà deshabitat i s'anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo i el va convertir en una colònia d'estiueig. A partir del 1911 moltes famílies de Barcelona hi venien a passar l'estiu.

L’edifici de la mal dita “Rectoria Vella” , és avui la seu de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Celoni.

A la planta baixa s'hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Patrimoni gencat ens diu; edifici al costat de l'església parroquial de Sant Martí de Pertegàs.

És un magnífic exemple de gòtic civil.

Té la planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfa, aquesta té una galeria amb finestres d'arc de mig punt.

La coberta és a quatre vessants amb un ràfec que corona les façanes. La façana principal té un arc de mig punt i a sobre hi ha una finestra de tipus gòtic amb ornaments de pedra.

A l'interior, a la planta baixa hi ha un pati central amb una galeria al primer pis.

A la galeria hi ha unes pintures murals representant un professor portant la verge de Montserrat realitzada per Jaume Valls entre els anys 1909 i 1936.

http://www.santceloni.cat/document.php?id=3253

l 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975 l'adquirí l'Ajuntament.

Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) dirigí la primera restauració de 1982, que afectà les façanes i coberta.

La resta de l'edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Agustí Portales Pons.

Quan al topònim Pertegàs, trobava una reflexió molt interessant; "Solum autem quodcunque coloniæ est assignatum, id universum Pertica appellatur" = el sòl delimitat de qualsevol colònia s'anomena Pertica, si teniu una millor expliació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El diccionari català valencià balear, acull una tesis quasi coincident; Pertegàs , derivat etimològicament del llatí medieval perticācĕu, ‘perxada’, nom d'una mesura longitudinal equivalent a dues passes. En provençal pertegàs també significava la perxa on tenien guardades les ballestes (Rom. Forsch. xxiii, 674).

L’escut municipal de Sant Celoni diu poc de la Vila, com molts altres, és el resultat d’aplicar una imaginació delirant a dades ‘històriques’ del tot allunyades de la realitat actual.

Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.

A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.

La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.

Estem més tips de les restriccions a la llibertat ambulatòria imposats pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Això, i l’ocultació de les dades noms, cognoms,.., de les víctimes de la Covid,19 , no el ho perdonaré mai.

El temps de presó domiciliari no ens els retornaran, les dades de les víctimes de la Covid. 19 esperem que les publiquin més aviat que tard, amagar aquesta informació NO ÉS una de les competències que la Constitución de 1978 reconeix a l’Administració.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del mas d’en Xup i de la façana de la seva capella advocada a la Immaculada Concepció de Maria, que es troba a l’Esluga de Francolí, en un indret allunyat del poble, als peus del camí rural que va de Blancafort a Senan.

Llegia a http://patrimoni.concadebarbera.cat/Mas-en-Xup-Espluga-de-Francoli-1133

Masia d'origen medieval assentat sobre una antiga vila romana.

Edifici d'un únic cos, de gran volum, amb dues galeries en diferents façanes i una esvelta torre d'angle. A la dovella decorada de la porta del mas hi figura la data 1808.

Documentat ja al segle XVI com a Mas del Fuster.

En aquells moments era propietat de l'orde de l'Hospital, que en disposà fins a la desamortització de 1821.

Durant una part del segle XVIII fou habitat per la família Civit.

Al segle XIX mossèn Josep Civit, canonge de Tarragona i fill del mas, féu construir una nova capella sobre l'antiga dedicada a la Immaculada Concepció.

Hom pensa que en memòria seva i atès el seu rang eclesiàstic es posava la imatge d’un bonet damunt de la porta.

El mas d'en Xup fou posat a la venda pública el 1835.

Quan al nom del mas, llegia al diccionari català valencià balear, XUP m. Òliba, ocell nocturn; etimològicament deformació dialectal de jub o aljub, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou. Tenim dues opcions:

A) Al indret hi havia moltes òlibes

B) El mas recollia i aprofitava l’aigua de la pluja

A Manresa hi ha també un mas amb aquesta denominació, que acabaria donant nom a una barriada.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la primitiva capella a l’email coneixercatalunya@gamail.com , castellardiari@gmail.com , ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin).

La resposta venia a confirmar el canvi d’advocació que es mantindria fins que per abandó la capella va perdre el seu caràcter d’espai consagrat.

Fotografia de Data 10-VIII-1980. Capella de la Marededéu del Roser. Mas d'en Xup. L’Espluga de Francolí. Conca de Barberà. Tarragona

https://books.google.es/books/about/Hist%C3%B2ria_i_recuperaci%C3%B3_del_Mas_d_en_Xu.html?id=qqBoMwEACAAJ&redir_esc=y

http://www.esplugadefrancoli.cat/media/upload/arxius/POUM/2015/04bis.Cataleg%20de%20masies/Cataleg%20de%20masies.%20Memoria-Normativa.pdf

Dissortadament, el mas d’en Xup NO ha estat noticia als mitjans, per temes de patrimoni , o per donar noticia de la seva recuperació.

https://www.efmr.cat/blog/2017/09/02/nova-festa-illegal-al-mas-den-xup-a-lespluga/

Estem MOLT LLUNY encara de la civilització.

El 4 de juny de 2014 publicava una fotografia i demanava dades de l’advocació que tenia la capella neogótico amb façana al carrer de Sant Domènec, prop de l’església de Sant Antoni Maria Claret de Vic.

Fins a dates molt recents , en que contestava el Ramon Serra Montmany , no em sabien donar raó de l’advocació d’aquesta Capella.Val a dir que malgrat que l’Església catòlica no viu els ‘seus millors moments” , no trobava gaire ‘normal’ aquesta manca de dades, tenim en compte que Vic és encara ‘ la Ciutat dels Sants’.

Bona tarda Antonio.

Adjunto mes informació de la Casa Ricart a la que pertany la Capella advocada a Sant Antoni de Pàdua.

Casa Ricart és un edifici modernista de finals del segle XIX ubicat a Vic a La Rambla Sant Domènec que consta de jardí, aparcament, capella particular i tres plantes amb salons interiors decorats amb pintures modernistes.

L’edifici està catalogat com a bé cultural d’interès local.

Després d’estar abandonat durant anys torna a ser una icona de la burgesia pròpia de l’època un cop realitzat un acurat treball de restauració que ha permès recuperar els elements de l’època però adaptant-los a la normativa i les necessitats actuals.
https://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/actesiactivitats/premis/finalistes/Pagines/casa-ricart-vic.aspx

L’autor va ser l'Antoni de Ferrer i Corriol o bé Antoni de Ferrer i de Corriol (Vic, 5 d'octubre de 1844 - Barcelona, juliol de 1909)
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/antoni-ferrer-de-corriol
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38841/38709

Patrimoni Gencat li dedica un comentari telegràfic :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=36378

Edifici d'una mitgera, amb pati a la part posterior. consta d'una planta baixa, un pis superior i golfes. A la façana principal s'obren dos portals, un d'arc rebaixat i l'altre escarser, adovellats. Les obertures es distribueixen asimètricament per tota la façana, essent totes de llinda plana. Destaca la capella, situada al carrer Parc Jaume Balmes, construïda amb llenguatge neogòtic, obra d'Antoni Ferrer.

La capella com em confirmava el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , estava advocada a Sant Antoni de Pàdua, em confirmàvem també que malauradament no tenen fotografiat aquest interior.

La festivitat de Sant Antoni de Pàdua es celebrarà el proper dia 13 de juny, data en la que programo per a la seva publicació a http://coneixercatalunya.blogspot.com/ aquest post.

https://www.casaricartvic.com/

Vic té un riquíssim patrimoni immoble:

https://www.academia.edu/40260137/LA_CASA_RICART_Un_exemple_del_Modernisme_senyorial_vigat%C3%A0

https://www.yumpu.com/es/document/view/13773875/cataleg-de-bens-protegits-volum-1-ajuntament-de-vic

En l'actual ubicació de l'església hi ha notícies d'una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi des del segle X, situada en un lloc denominat Creu Trencada, a la cruïlla dels camins de Sarrià a Horta i de Barcelona a Collserola.

Aquest va ser el nucli de la vila de Sant Gervasi de Cassoles, un antic municipi que va ser agregat a Barcelona el 1897.

Al segle XIII es va construir una nova església, d'estil romànic, que el 1245 va adquirir la categoria de parròquia.

La construcció del temple medieval va ser patrocinada pel noble Pere de Montjuïc, i va ser el seu primer rector el seu germà, Arnau de Montjuïc.

L'antiga església era petita, però suficient per donar servei als 200 habitants de la vila.

Al segle XVII es va introduir la devoció a la Verge dels Afortunats o de la Bonanova, que va anar desplaçant a la dels germans màrtirs.

Durant la Guerra de Successió l'església va ser saquejada, el 1706 i 1714.

Al segle XVIII es van construir diversos altars i capelles laterals, com les de sant Vidal, del Roser i de la Puríssima Concepció.

Al segle XIX l'augment de la població va portar a ampliar l'església i a efectuar diverses reformes, realitzades per l'arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 20 d'abril de 1889 – Barcelona, 15 de gener de 1965 entre 1842 i 1847, en estil neoclàssic; el 1856 es van edificar dos campanars i, el 1862, es va afegir un rellotge a un dels campanars.

El 1876 es va fer una nova ampliació i diverses reformes, efectuades en estil neomudèjar per Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 [1] – 19 de febrer de 1910) ;es va ampliar el cambril, realitzat amb planta octogonal i amb cimbori, i es va construir una sagristia i una biblioteca.

El 1883, el papa Lleó XIII va proclamar a la Verge de la Bonanova copatrona de la vila de Sant Gervasi.

El 1889 es va reformar el campanar, i es van instal·lar nous vitralls, un cor i un orgue.

El 8 de setembre de 1900 es va produir la coronació canònica de la imatge de la Verge de la Bonanova, a càrrec del bisbe de Barcelona, Josep Morgades, i el sacerdot i poeta Jacint Verdaguer va escriure un himne en honor seu.

Durant el temps de rectoria de Santiago Estebanell (1906-1916), es van organitzar a l'església nombroses activitats socials, com una escola nocturna obrera, un consultori mèdic parroquial i un casal infantil, i es van celebrar diversos Jocs florals, en els quals van participar poetes com Josep Carner.

En els dies foscos que seguien a la sedició – victoriosa – dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM I DEMOCRÀTIC de la II República , l'església va ser destruïda

El Pere Julià Subirana publica una fotografia de l'església dels Sants Gervasi i Protasi i de la Mare de Déu de la Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser reconstruïda entre 1942 i 1962, obra de Josep Danés i Torras Olot, 1891 – Barcelona, 1955) en estil neorenaixentista, acabada a la seva mort per l’arquitecte Joaquim Porqueras Bañeres ( Lleida, 1893 + Barcelona , 21 de Maig de 1978.

L'església de la Bonanova està inspirada en les basíliques paleocristianes, amb una clara influència de la basílica de Santa Maria Major de Roma.

La façana presenta un pòrtic sobre escalinata amb vuit columnes corínties, sobre el qual se situa un entaulament amb la inscripció Ave Gratia Plena Dominus Tecum; sobre aquest es troba un cos superior amb cinc finestrals d'arc de mig punt, dos d'ells amb les imatges dels sants Gervasi i Protasi, rematat per un frontó i una creu. Als costats del cos central es troben el campanar, a l'esquerra, amb un rellotge en cadascun dels seus quatre costats; i, a la dreta, una torre octogonal rematada per una cúpula acampanada i una rosa dels vents.

L'interior presenta tres naus separades amb arcades de mig punt, amb capelles laterals, i un sostre d'enteixinat.

Està decorat amb mosaics de Lluís Bru i esgrafiats i pintures de Francesc Labarta.

Té una capella adjacent dedicada al Santíssim, on destaca un mosaic del Sant Sopar de Josep Obiols.

Quan us deixin sortir de la vostra ‘regió sanitària’, arribeu-vos fins aquesta església per donar gràcies a la Verge dels Afortunats o de la Bonanova per haver-vos-en sortir amb salut.

Havíem estat per la les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre amb el Josep Olivé Escarré, i recordo haver retratat l’edifici de l’escola pública Antoni Nat , de Benissanet. No trobava cap dada d’aquest Antoni Nat del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El Valenti Pons Toujouse em feia arribar un arxiu, que espero que se us obri :
https://drive.google.com/file/d/1-G4xLJ0cNFtBcT0THHoAHLNJr9ZthE_h/view

Els autors del projecte eren els arquitectes de Regiones Devastadas , Eduardo Torallas López y Luis Calvo Huedo, del que a https://www.boe.es/boe/dias/1965/01/05/pdfs/A00196-00197.pdf apareix la noticia del seu traspàs.

Visitàvem també a Benissanet :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/06/capella-del-fossar-de-benissanet-dita.html

I havíem recollit testimoni entre altres , de les escoles de Pinell de Brai, projectades per Eduardo Torallas López :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/06/edificis-de-lajuntament-i-escoles.html?fbclid=IwAR1fOyV3w7Edx7zLQvNzEOuVgYfoaTlVPwHEHp7JzVN5JayRNfFz_x5Bu24

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/03/el-celler-de-pinell-de-brai-la-terra.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/07/ermita-de-santa-magdalena-el-pinell-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/santa-magdalena-de-pinell-de-brai-i-la.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/esglesia-de-sant-llorenc-del-pinell-de.html

Esperem tenir ocasió de poder tornar algun dia a visitar aquestes terres, l’arrest domiciliari, el confiament, les restriccions a la llibertat ambulatòria,..., algun dia s’hauran d’acabat, oi?.

Confiem que des de l’Escola Antoni Nat, aprofitaran per emplenar l’apartat història de la seva escola https://agora.xtec.cat/escbenissanet/lescola/historia/ , i que ens faran arribar dades biogràfiques de l’Antoni Nat, i de les escoles anteriors a la dictadura franquista, com demanem també a El Pinell de Brai.

Catalunya us ho agrairà

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia de l’espai que ocupava la capella del Col·legi dels Germans Maristes de Pontós a la comarca de l’Empordà Sobirà.

A reserva de confirmació s’hi venerava a Sant Joan Baptista de La Salle (Jean-Baptiste de La Salle) (30 d'abril de 1651, Reims - † 7 d'abril de 1719, Saint-Yon, Rouen)

Sobta un xic aquesta advocació tota vegada que l'any 1950 l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 – Figueres, 13 de juny de 1978) reforma la casa per acollir el noviciat dels Germans Maristes, congregació que havia fundat Sant Marcel·lí Champagnat (Marlhes, 20 de maig de 1789 - Saint-Chamond, 1840)

Comptem amb l’ajuda de la Mare de Déu del Castell de Pontós, també, també, amb la bona memòria d’alguns dels antic alumnes de l’escola.

El Raul Pastó Ceballos publica una fotografia del mas Gassol, al terme d’Alcover, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona

Llegia a Patrimoni Gencat que el mas s’aixeca en un turó, envoltat d'un petit jardí abandonat.

És un conjunt d'edificacions entorn d'un nucli central primitiu de planta rectangular format per planta baixa, pis, golfes i coberta de teula a dues vessants, en sentit longitudinal.

La façana és simètrica.

A la planta baixa hi ha, centrada, la porta principal rectangular i una finestra quadrada a cada costat.

Al primer pis hi ha un balcó centrat i una finestra rectangular a cada constat.

Les golfes estan formades per un conjunt de sis finestrals d'arc de mig punt al centre i dues petites finestres d'arc rebaixat a ambdós costats.

És remarcable l'escut heràldic que apareix damunt la llinda de la porta central, on hi ha una estrella de set puntes dues feixes ondulades i un altre element (actualment, el dibuix gairebé no és visible).

M.E.Giménez. 1984. Visió d'un escut a la façana.

No em queda clar sigui un escut heràldic. Les dades de l’armorial, PER TOTES LES BRANQUES dels Gassol, incorporen un sol radiant.

https://www.heraldaria.com/armorial.php

http://redaragon.elperiodicodearagon.com/sociedad/heraldica/default.asp?heraldica_id=122&accion=pagina

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/GASSOL.html

Esperem que algú amb més coneixement ens doni una mica de llum, de fum dissortadament n’hi ha tant que fins i tot costa respirar.

El material és el paredat, arrebossat i pintat.

El Mas Gassol apareix documentat per primera vegada el 1682.

Els propietaris, els Gassol, eren una de les famílies més importants d'Alcover.

Tenien diverses possessions i drets de senyoria, i una casa al nucli urbà de la vila.

La família Gassol va col.laborar en les despeses per a la construcció del retaule de l'església Nova d'Alcover.

En l'actualitat, tant la masia com les terres de la finca es troben en venda per formar una urbanització residencial: "Urbanització Mas Gassol".

El confinament ha fet estralls en les meves ‘existències’ de fotografies de Catalunya.

Més enllà de que no els perdonaré mai al tàndem PSOSE/PODEMOS aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari, ni el tractament inhumà que comporta silenciar les dades de les víctimes dea Covid. 19, em calia buscar-me ‘feina’ per així dir-ho, repescant alguns mals exemples de l’especulació immobiliària que ja marcava múscul a la primera dictadura feixista, del 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930, que 'tocaria el Cel" durant la Segona dictadura - coneguda ara com franqusita - , i la "democraciola" que la succeia.

Casa Joaquim Carreras "Santa Margarita" de Barcelona (Catalunya). Era un edifici de Josep Puig i Cadafalch de 1913. DESAPAREGUDA els anys 1960.

Edificació neoclàssica, molt geomètrica, amb grans jardins i passejos amb pèrgoles per salvar el desnivell de el terreny a través d'escales i balcons amb balustres.

Ricardo de la Rosa, publicava una fotografia; Carrer Sant Pere Claver, es veu però , des de la Carretera de Vallvidrera.

No ha desaparegut.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la capella del Sant Crist del fossar municipal dels Pallaresos, coneguda també com la capella Bofarull, ja que fou sufragada per les germanes Dolors i Josepa Bofarull i Pallarès.

Patrimoni Gencat ens diu ; capella d'estil gòtic flamíger, on podem observar tota la pompa d'aquest estil.

La seva forma és rectangular i els costats de la capella estan ornamentats amb pinacles estilitzats de gran decorativisme.

La façana principal té un acabament irregular i acabat amb forma de triangle.

Podem dir que la capella del Sant Crist respon totalment a l'esquema dels panteons funeraris de l'estil historicista.

Llegia que la construcció del panteó familiar va esser autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella.

La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que assoliria la victòria en bona part gràcies a la col·laboració CRIMINAL de la jerarquia catòlica, amb algunes nobilíssimes excepcions com la de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fa que, amb la perspectiva dels anys, això de “autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella” sigui incomprensible per a moltes persones.

Com escrivia molt encertadament, Sebastià Codina Padrós,“Déu existeix malgrat els seus funcionaris”.

Que el Sant Crist, tingui PIETAT de tots nosaltres.

L’escultor Fèlix Ribas Ferrer l’any 1902 es va fer càrrec de la direcció d’obres, i malgrat no tenir-ne constància documental , atès que Fèlix Ribas i Ferrer, sempre va ser l’escultor preferit de l’arquitecte , Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) del qual sempre tingué suport i ajut, defensem que l’autor del projecte fos el genial i prolífic arquitecte tarragoní

http://www.ahat.cat/wp-content/uploads/sites/21/2018/10/InventariRamonSalasRicoma.pdf

Anem tard per reivindicar com pertoca, la figura i l’obra de Ramon Salas i Ricomà.

Havia deixat el clàssic ;ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquets singular edifici. En referia a la casa promoguda per l’Alfons Segarra Poblet ( Conesa, 1876 + Barcelona, 20.11.1951), a la que li adjudicaven el mot de "ca l'Escarola".
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/04/que-en-sabeu-de-la-casa-del-josep.html

L'Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973) , em deia; vaig parlar amb l’actual propietària de "ca l'Escarola" que em deia que l’autor va ser un tal Alvadera, autor també , almenys d’una altra casa singular a Pavia, al terme de Talavera a la comarca de la Segarra, “cal Rei” de la que no en trobava mes dades.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, m’enviava una fotografia de Cal Rei, i em deia que a la casa havia les inicials B.A.

Us deixo, tant a la comarca de la Conca de Barberà, com a la de la Segarra, algunes preguntes?

Les inicials podrien referir-se a B. Alvadera ?

Teniu noticia d’alguna obra mes d’aquest Alvadera ?

Ambdós comarques comparteixen des de temps reculats la pèrdua exponencial de població, val a dir que encara que son pocs, son eixerits i espero amb ànsia les seves noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmailcom

Rebia un email de la Imma Gassó;

MIQUEL ALBAREDA CANYELLES

Originari de Pavia.

Fill de Cal Rei, crec.

La primera imatge una galeria construïda per ell, quasi al costat de Cal Rei.

La façana de Ca l'Escarola, es una rèplica però pintada i guarnida amb rajoles valencianes.

Salut.

La nostra infinita gratitud a la Imma Gassó.

Compartirem aquesta informació amb l'Òscar Jaume Peña Ginés, el Valentí Pons Toujouse, i mitjançat la xarxa “urbi et orbe” .

Esperem trobar més dades d’aquest MIQUEL ALBAREDA CANYELLES , confirmar , si es el cas el lloc i data de naixement, el de traspàs, i de les seves obres.

Podeu enviar-nos aquestes informacions a coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , ...

Per endavant us en donem les gràcies.

El Raul Pasto Ceballos retratava les restes Les ruïnes del castell de Selmella que es troben situades a 828 metres d'alçària, al nord del municipi del Pont d'Armentera, a prop de les restes del despoblat de Selmella.

El castell consta de dues grans construccions, separades entre elles per uns 10 metres.

Al nord-est es troba un edifici allargat de 31 metres de llarg i 11 metres d'ample, compartimentat en cinc àmbits.

Al cantó meridional s'ha conservat algun tram d'aparell constructiu en "opus spicatum".

Al sud-oest d'aquesta estructura hi ha una construcció de planta poligonal formada per dos cossos.

El primer té una planta lleugerament rectangular que mesura en la seva part interna uns 5,40 metres de llargada per 4,50 metres d'ample.
El segon cos, més reduït en les seves dimensions, 3,85 metres per 3,60 metres .

L'alçada total de l'edifici és de 6,8 metres.

Devia tenir tres pisos, presentant diverses espitlleres al pis superior. L'entrada del castell es troba a l'angle sud-oest, en la confluència d'aquests dos cossos.

El primer document de què hom disposa sobre Selmella és prou aclaridor del seu origen: tracta del judici per la propietat del terme castral, que té lloc a Santa Perpètua l'any 1011. S'oposen el bisbe de Vic, Borrell i el seu oncle o avi, Sal·la, senyor de Santa Perpètua, per una part, i Hug de Cervelló, fill d'Ansulf de Gurb, per l'altra.

A partir de la segona meitat del segle XII, el terme del castell de Selmella es veu afectat de forma important per la fundació del monestir de Santes Creus, el qual a partir de 1173 inicia una política de compra de terres i drets de pastura a tota la zona. Aquest fet, al costat de les donacions i deixes que rep dels senyors amb drets a la zona, converteix el cenobi en un dels senyors més importants del territori. L'establiment del monestir en terres del terme de Selmella comporta la creació de la granja de Fontscaldetes i la quadra del Conill que, al seu torn, generen importants conflictes.

Al llarg del segle XIII el monestir continua incrementant els drets sobre el terme de Selmella, tot i que la senyoria pertany a Ramon Alemany de Cervelló.

De mitjan segle XIV daten el fogatges que ens aproximen a la població dels termes castrals. Selmella documenta en el fogatge de les corts de Cervera (1379) una població escassa, només cinc famílies, que es reduiran només a una en el fogatge de 1496. En són senyors, com en els segles precedents, la família Cervelló.

Més endavant, ja al segle XVII, consta com a propietària la família Armengol, barons de Rocafort, que probablement compraren el castell, junt amb la baronia de Montagut, a començaments del segle XVI.

A l'extinció dels senyorius jurisdiccionals (1837), a Selmella hi viuen de forma bàsicament disseminada una setantena de persones; pertany llavors al municipi del Pont d'Armentera.

A la fi del segle XIX, la construcció es trobava en estat ruïnós.

Des de l'any 2003 s'han portat a terme diferents intervencions arqueològiques que han permès establir les seqüències d'ocupació del castell i les successives ampliacions.

Quan el visitava en companyia del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 1919 ), no accedíem fins al Castell malgrat que encarregat dels àrabs recol·lectors em deia que el camí de terra era practicable ‘ amb molta cura”.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/primer-intent-darribar-fins-selmella.html

Ni que visquéssim 1000 anys, no puc perdonar al tàndem PSOE/PODEMOS aquesta situació d’arrest col·lectiu.

Maleits!

Ja podeu passejar per Catalunya, guardeu la distancia de seguretat SEMPRE.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

El Carles Bosch Cos , publica unes fotografies de Sant Serni de Cabó, a la pàgina “fotos de la Seu d'Urgell i comarca Alt Urgell”.

Patrimoni Gencat ens diu que l’església – que havia estat parroquial - es troba als afores de la població, situada sobre un promontori.
És un edifici molt singular i força complex que parteix d'una primera construcció desestimada per l'edifici actual. L'estructura arquitectònica que presenta aquest edifici fa pensar que el projecte inicial hagués pogut estar modificat abans d'acabar l'obra o bé al poc temps de finalitzar-la. Es tracta d'una església de nau única coberta amb volta de canó i capçalera amb dos absis, orientats a nord i oest, amb finestres de doble esqueixada (una a l'absis nord i tres al de ponent). El darrer tram de la nau, davant els absis, es cobreix amb cúpula coberta amb volta de racó de claustre. Exteriorment aquesta cúpula es correspon amb un cimbori de planta quadrangular amb un campanar d'espadanya de dos ulls. Al costat est de la capçalera no hi ha absis sinó un arc paredat que coincideix, a l'exterior, amb les restes d'una nau. Al frontispici s'obre la porta d'arc de mig punt amb petit rosetó al damunt. L'aparell de carreus ben escairats, disposats en filades uniformes i regulars amb façanes arrebossades i voltes interiors fetes de formigó de calç. No hi ha elements escultòrics ornamentals. La situació de les finestres de l'absis, juntament ambles restes de mur de la primera nau, reforça la idea que el projecte inicial era el de l'església d'una nau orientada de llevant a ponent, orientació tradicional dels temples romànics, acabada amb una capçalera trevolada en la qual l'absis de ponent n'era el principal.

A l'interior es conserva una ara d'altar romànica amb decoració geomètrica incisa a la pedra.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Cabó és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el 839. L'any 1017, Cabó, també apareix com a nucli de població en documents procedents de la col·legiata d'Organyà. Des de mitjans de segle X la vall de Cabó estava sota el domini dels Caboet, senyors, també de la vall de Sant Joan. Al segle XII el domini d'aquesta vall passà a mans de l'església d'Urgell. L'any 1548 la vall fou incorporada a la corona de manera que esdevingué domini reial. Tot i l'abundància de notícies documentals sobre la vall de Cabó, hi ha poques referències a l'església de Sant Serní.

Va ser l'església parroquial fins que l’any 1950 es va construir una nova al centre urbà, dedicada a sant Isidre i sant Serní, de la que no consta l’arquitecte autor del projecte, del que ens araarà tenirne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com .

L’any 1960, el pintor, Pere Falcó Golondrina ( Xerta, l’Ebre jussà, 6 de juny de 1932 + Barcelona , 23 de maig de 2015) va dur a terme les pintures de l’absis.

Quan al topònim llegia al diccionari català valencià balear; d’etimologia desconeguda. En l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell apareix el nom de lloc Kapudeizo, que correspon a l'actual Cabó. A documents posteriors (segle XI) apareixen les formes Cabodez, Caboded i Caboet (cf. Miret Doc. 11 i Coromines Top. And. 303)

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu el Pirineu català a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes d’un edifici situat als afores de Vilabella del Camp, en un turó, que estava destinat a tenir usos religiosos, i que per raons que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , no va reeixir.

Patrimoni Gencat explica que la petició per construir l'ermita de Vilabella del Camp es va fer amb data 1 de maig de l'any 1726.

Una vegada obtingut el permís de l'arquebisbe de Tarragona, van iniciar-se les obres de 1729. La primera pedra fou col·locada el dia 5 de maig, i amb aquest motiu va celebrar-se una gran festa. els problemes sorgits entre l'arquebisbe de Tarragona i el poble de Vilabella sobre el patronatge de l'ermita, juntament amb la mort del promotor de l'obra, va provocar la suspensió de les obres l'any 1732.

A mitjan segle XIX va utilitzar-se com a cementiri i actualment, malgrat els intents de Mn. Romà Comamala i Valls (Barcelona, 1921 – Vilabella, 9 d'agost del 2000) de recuperar-la com a monument local, resta en estat d'abandó.

Les minses restes de l'ermita es troben situada als afores de Vilabella del Camp, en un turó.

És un edifici aïllat de planta rectangular i té unes dimensions de 18 metres de llarg per 11-50 metres d'ample.

Ja podeu passejar per Catalunya, guardeu la distancia de seguretat SEMPRE.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

IN MEMORIAM DE LA TORRE LLUNÀTICA I DEL LLORET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA SELVA. GIRONA.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

SANT JULIÀ DE MOGONS/ MONTGONS?. TARRAGONA

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ANTIGUES ESCOLES DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

IN MEMORIAM DEL MAS D’EN LLUIS BONET AMIGÓ/ VILLA HERMINIA. TARRAGONA

PONT DE LA VALLETA. LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

IN MEMORIAM. FUNDACIÓ D’ART CONTEMPORANI RAFAEL LOZANO BARTOLOZZI DE VESPELLA DE GAIÀ AL MAS D’EN PLANA DE VESPELLA DE GAIÀ. EL TARRAGONÈS

IN MEMORIAN DE LA RECTORIA DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE PERTEGÀS. SANT CELONI. EL MONTSENY JUSSÀ/ VALLÈS ORIENTAL.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA, POSTERIORMENT ADVOCADA FINS A LA SEVA DESSACRALITZACIÓ A LA MARE DE DÉU DEL ROSER. MAS D’EN XUP. L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. LA CONCA DE BARBERÀ . TARRAGONA

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE LA CASA RICART. VIC “ LA CIUTAT DELS SANTS”. OSONA.

IMATGES DE LA TRANFORMACIÓ DE L’ESGLÉSIA DELS SANT GERVASI I PROTASI I DE LA MARE DE DÉU DELS AFORTUNATS O DE LA BONANOVA. BARCELONA

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE BENISSANET I EL PINELL DE BRAI AIXECADES PELS ARQUITECTES DE REGIONES DEVASTADAS. TARRAGONA

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL COL·LEGI DELS GERMANS MARISTES DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

MAS GASSOL. ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

LA CASA “ SANTA MARGARIDA”. BARCELONA

CAPELLA DE SANT CRIST DEL FOSSAR MUNICIPAL DELS PALLARESOS . TARRAGONÈS

MIQUEL ALBAREDA CANYELLES. UNA MICA DE LLUM SOBRE L’AUTOR DE “ CA L’ESCAROLA” DE CONESA A LA COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ, DE “ CAL REI” A PAVIA, I ... , A LA COMARCA DE LA SEGARRA.

IN MEMORIAM. CASTELL DE SELMELLA. EL PONT D’ARMENTERA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

CABÓ . L’URGELL SOBIRÀ. ESGLÉSIA “ VELLA “ DE SANT SERNI.

IN MEMORIAM DE LA INACABADA ERMITA DE VILABELLA DEDICADA AL ‘DEU DESCONEGUT’. EL CAMP SOBIRÀ DE TARAGONA.