Quantcast
Channel: Conèixer Catalunya
Viewing all 4869 articles
Browse latest View live

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA TORRE DEL REMEI DE BOLVIR. LA CERDANYA JUSSANA [ BAIXA CERDANYA ]. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Llegia que Calixto Freixa y Plà ( Llivia ? + Llivia , 24 de Febrer de 1920) , aixecava per encàrrec de Agustí Manaut i Taberner, la Torre del Remei, dita així per la seva proximitat al Santuari de la Mare de Déu del Remei, que és també obra seva.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/01/23/pagina-2/33306357/pdf.html?search=Freixa.%20%20arquitecto

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, les seves ocupants van ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital.

Això no obstant, l'estructura es va respectar i no va patir remodelacions ni saquejos.

Finalitzada la contesa bèl·lica , la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, no va però , poder reviure passades glòries, doncs va estar tancada la major part del temps i només va obrir les seves portes en comptades ocasions.

Dues generacions després de la seva inauguració, la Torre del Remei semblava destinada a desaparèixer silenciosa, com havia estat els últims anys, coberta per les fulles que, hivern rere hivern, es desprenien dels arbres, muts testimonis de la seva decadència.

Però els temps treballaven a favor de la Torre del Remei i l'atzar va decidir la jugada: Josep Maria Boix i Marginedas i Loles Vidal Font , van ser convidats pels senyors de la casa veïna, des de la qual es podien veure els punxeguts rematades de l'edifici. Captivats per aquella imatge, van traspassar els límits de la finca i van ser seduïts per la màgia que emanava del lloc. Immediatament va sorgir el desig: construir un hotel amb poques habitacions i dotat de tots els elements de confort que ningú pogués arribar a imaginar.

Al febrer de 1989 es va formalitzar la compra de la Torre del Remei i els seus nous propietaris es van posar en contacte amb l'estudi d'arquitectura Miquel Espinet i Mestre (1948, Lleida), Antoni Ubach i Nuet (1944, Barcelona), per encarregar-los la reforma de l'antiga casa senyorial i convertir-la en l'hotel de gran luxe que és avui dia , es va inaugurar a la primavera de 1991.


Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’– com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

$
0
0
L’enciclopèdia catalana diu en relació a la que qualifica de capella de Sant Sebastià; destruïda el 1939 i que era situada a la placeta que ara hi ha davant la casa de la vila. Un monument amb un bust del sant recorda l’indret.

La wikipedia diu ; Sant Sebastià de Moià era una església de la vila de Moià, cap de la comarca del Moianès.

Era una església gran, situada al lloc més elevat de la població, al seu nord, en el lloc que actualment ocupa la Plaça de Sant Sebastià, davant mateix de la porta principal de l'edifici de la Casa de la Vila. Fou enderrocada durant la Guerra civil.

A la Galeria fotogràfica del Moianès, en el apartat Imatges del Moianès que s'han perdut, hi ha una imatge cedida pe Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ).


amb un peu informatiu que diu : Vers 1930 (Moià).

L'església fou construïda l'any 1507 (segons Mn. Pere. Bertran), en 1549 fou reedificada, i novament en 1766, en què se'n construí una de més gran, finalment inaugurada l'any 1808. Va ser cremada durant la Guerra Civil. És conserva l'escultura de la façana que presideix la plaça que prengué el nom del sant.

Josep Maria Juan Baruel publica l’àlbum 1-POSTALS ORIGINALS CEDIDES PER AGUSTI VIVES de Cal Vives y Josep Maria Juan Baruel — en Moià - El Moianès.


1902-Esglesia de Sant Sebastià i Casa de la Vila.


1905-1910 Sortida Església. Sant Sebastià Foto de l’Agustí Vives

No en trobava imatges al Fons Salvany, i tampoc a l’Estudi de la Masia Catalana.

Destruïda, enderrocada, cremada..., ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com – per afegir-la a aquesta publicació – de les circumstàncies en que va desaparèixer l’església – que no capella – de Sant Sebastià de Moià.

Moià, el Moianès, Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL I LA CAPELLETA DE SANTA MAGDALENA. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

$
0
0
Demanava informació de l’església de Manresa que retratava el Josep Salvany Blanch l’any 1912, identificant-la com Absis de l'església de Sant Joan. Manresa ; Bages ; Catalunya ; Absis ; Esglésies
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/623/rec/1

Francesc Villegas Martinez, em deixa un comentari; ho sento, el Fons fotogràfic Salvany porta els papers molls. Aquesta església, desapareguda durant la guerra civil de 1936, no era dedicada a Sant Joan. Es l'església gòtica de Sant Miquel, que era erigida per la meitat del carrer que porta el seu nom, on ara hi ha una petita placeta.

http://manresacalidoscopi.blogspot.com.es/2007/10/la-desapreguda-esglsia-de-sant-miquel.html
publica la mateixa fotografia amb més detall, i amb aquest comentari ; la part més coneguda i bonica era l'absis gòtic que era la típica estampa que es podia veure baixant el carrer Sant Miquel des de la Plaça Major. Un absis que era al costat de l'actual cafeteria Aroma. A la paret exterior d'aquest absis també hi tenia molta tradició el mural dedicat a Santa Magdalena, una santa que donava nom a aquella petita placeta.


Més imatges a : http://www.lasequia.cat/rosaldargullol/enderrocs/sant-miquel

Farem arribar aquesta publicació a bustia@bnc.cat

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

TORRE DELS BURCH DE LA RIBA DE BIANYA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
L’ Anna Maso Colldecarrera , comentava al facebook ; en el segle XVIII, la pubilla Riba de la Vall de Bianya, es va casar amb l’hereu Burch i Saiols. A partir d’ ell els descendents es deien Burch.

En el segle XX es fan construir aquesta torre a Olot, per l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960)

Patrimoni Gencat en fa un comentari telegràfic ; edifici rodejat per un jardí. Està format per dos cossos principals, un de planta baixa i dos pisos i l'altre amb una torre de tres pisos. La composició de l'espai i els detalls arquitectònics està molt treballada.


Foto Emeteri Vélez, Arxiu J Pujiula.
Josep M Canals Ferrarons . INAUGURACIÓ DEL GRUP ESCOLAR MALAGRIDA EL 14 D'ABRIL DE 1932. AL CENTRE LA MAGNÍFICA TORRE DELS BURCH

De la Riba de Bianya, n’havia fet almenys un parell de publicacions :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/tresors-de-la-vall-de-bianya-la-riba.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/08/la-capella-al-deu-desconegut-de-la-riba.html

Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya, mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE LA CORAL L’HARMONIA LLORETENCA. TEATRE CLAUSELL. CINE DORÉ. LLORET DE MAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Conegut popularment com El Coro ,fou construït al 1908 per Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946) , qualificat com arquitecte en algun lloc, i com mestre d’obres pel COAC , ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per encàrrec Domenec Clausell i Clausell, com a seu de la prestigiosa entitat coral L‘Harmonia Lloretenca, que inicià les seves activitats l’any 1903 i es va mantenir en actiu fins 191l.

Funcionà després com a ― Teatre Clausell - i ―Cine Doré - més tard.

Sala teatre amb galliner i escenari. Al primer pis hi havia una cafeteria que després funcionà com a lloc de trobada de pescadors i terrassans els diumenges a la tarda.

De tant en tant, es podien presenciar representacions teatrals per companyies professionals.

Aquest era l‘aspecte del Teatre Clausell:


1910 - LLORET DE MAR -PASSEIG D'AGUSTÍ FONT


FONTS :
http://www.lloret.cat/seccions/arxiu-municipal/activitats-difusio-i-publicacions/audiovisuals-samlm/fets-i-gent
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/25921/39614
http://www.qhlloret.cat/2016/10/el-cinema-lloret-1.html

Sempre afegim la les nostres publicacions la petició ‘urbi et orbe’ per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

Donec perficiam
«fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho» és el lema en llatí que tenia el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Donec perficiam


Antonio Mora Vergés

CASA BAQUÉS. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

$
0
0
Josep Ros i Ros (Martorell (Barcelona), 1885 - ibídem, 1951) va exercir com arquitecte municipal de Sant Llorenç d'Hortons (1913-1950), el Papiol (1913-1951), Gelida (1914-1951), Olesa de Montserrat (1917-1951), Martorell (1918-1951), Piera (1920-1951), Corbera (1924-1951), Pallejà (1925-1949), Sant Sadurní d'Anoia (1932-1944), Torrelles de Llobregat (1932-1951), Sant Andreu de la Barca (1939-1951) i Castellbisbal (1940-1944); projectes seus a Sant Sadurní d’Anoia son:

Les Caves Freixenet

La tanca de la Fundació Josep Ferrer Sallés

Casa Baqués

PATRIMONI Gencat ens diu d’aquesta darrera; ampli casal entre mitgeres, amb entresol i tres plantes. Cal remarca-hi la riquesa ornamental de la façana amb una gran tribuna i relleus i esgrafiats d'arrel encara modernista. El terrat està coronat per un graciosíssim pavelló de forma ovalada, sustentat per columnes clàssiques i cúpula de ceràmica de colors. La silueta d'aquest important element arquitectònic ha estat adoptada per l'Associació de Veïns de Sant Sadurní.


El boínder, o tribuna, és un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior.

El clima de Sant Sadurní d’Anoia, fa que aquesta ‘llicència’ típica de l'arquitectura victoriana, sigui l’excepció i no la norma.
Sempre ens sobta l’absència de dades dels promotors, dels que ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognoms i lloc i data de naixement i traspàs.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ELS PORXOS DE LA PLAÇA CARLES III. SANT CARLES DE RÀPITA. EL MONTSIA. TARRAGONA. CATALUNYA

$
0
0
Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), ens deixava un magnífic – i força desconegut llegat – que administra avui la Biblioteca de Catalunya .

L’any 1916 retratava – amb els mitjans de l’època - Vista dels porxos de la plaça Carles III


Matèria Sant Carles de la Ràpita ; Montsià ; Catalunya ; Edificis civils

Patrimoni Gencat explica que Sant Carles de la Ràpita fou fundat pel Rei Carles III el 1780. Sembla que amb intenció de traslladar aquí la Cort Reial, i amb això trencar l’aïllament físic i àdhuc psicològic entre el govern i el món. No se’n sortiria, com tampoc ho aconseguirien la I República, la II República, ni les ànimes candides que es van creure que la ‘democraciola’ de 1978 obria el camí a la llibertat, a la democràcia, a la justícia, i que tallaria per sempre més la corrupció i la secular estultícia de les elits polítiques.

La plaça, en forma d'ample albereda, esdevingué l'element central i principal ordinador de l'espai urbà a crear, des d'una racionalitat preestablerta. Aquesta fundació d'època Il·lustrada, es feu sota els estrictes cànons neoclàssics en matèria d'urbanisme i edificació. Pel que sabem, a la plaça, els porxos ja eren fets el segle XVIII, edificant-se a sobre d'ells la majoria dels edificis actuals el segle XX.


També tenim coneixement de que les obres foren interrompudes uns anys després quedant força edificis administratius per acabar. Alguns d'aquests s'havien començat a construir a ambdós costats de la plaça, de sobri estil neoclàssic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DEL JARDI SANTACANA. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ [ BAIX/BAJO LLOBREGAT], CATALUNYA.

$
0
0
Llegia que la família Santacana - Francesc Santacana i Campmany (Martorell, 1810 – Martorell, 1896)- tenia la seva casa al carrer Anoia; es tractava d’un casal de quatre plantes amb jardí, i fins i tot disposava de capella particular, un brollador i una glorieta amb safareig.

http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=51157

http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=51772

https://www.slideshare.net/drfperez/fotos-de-martorell-antigues

El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929, martorellenc , fotògraf i metge com Francesc Santacana i Romeu, amb qui sens dubte va tenir relació, deixava un fons fotogràfic a Catalunya d’immesurable valor, 9777 imatges de les que 292 recullen immobles, escenes de vida, història de Martorell i els seu entorn .
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Martorell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/3

L’any 1925 retratava la Capella del jardí Santacana, de la que ens agradarà tenir a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’advocació que tenia, i de la seva història.


De la seva actual existència no en fa esment : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08114

Ho preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i traslladem la nostra petició d’informació ‘urbi et orbe’ a qualsevol entitat i/o persona que pugui donar-nos resposta.

Avui, dissortadament cultura i religió, semblen conceptes antònims, oi?.

Feu arribar la publicació a la premsa local si us sembla que pot ser d’interès a Martorell.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA DE SANT FRUITÓS DE BAGES. CATALUNYA

$
0
0
Ens proposàvem posar ‘llum’ de forma sistemàtica sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, d’aleshores ençà hem publicat 1260 edificis a https://issuu.com/1coneixercatalunya

De SANT FRUITÓS DE BAGES havíem documentat :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/in-memoriam-escola-el-bosquet-sant.html

I trobàvem una noticia a l’edició de Manresa de Nació Digital – en la que hem col·laborat en ocasions – que parla de l’edifici de les monges de Sant Fruitós de Bages: http://www.manresadiari.cat/noticies/detail.php?id=31960

Patrimoni Gencat explica que una família benestant de Barcelona , Manuel Bertrand i Salsas (1848-1911)i Flora Serra Casanovas , amb orígens a Sant Fruitós de Bages, féu la donació d'un terreny per a construir-hi un convent. Originalment va ser ocupat per una comunitat de Germanes Dominiques, dedicades a l'ensenyament.
http://museunacional.cat/ca/colleccio/retrat-de-flora-serra-casanovas-mare-deusebi-bertrand-als-24-anys-dedat/anonim/131570-001

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de ll República, agafa el nom de Grup Escolar Renaixement , i està gestionat per mestres laics.

Assolida la victòria pels sediciosos , l’escola, coneguda com a Col·legi de les Germanes, passa a ser gestionada per un grup de monges de l’ordre de Crist Rei.

La Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús n’ha estat la propietària des de 1948, quan hi va muntar una llar d’infants (mixta) i una escola exclusivament per a nenes.


Fotografia Serra, R. / Jordi Sarri i Vilageliu ( Moià, 1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005) . 1992
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/39162/39024

L’any 2012, després d’estar prop d’una dècada en desús, les monges del Sagrat Cor van cedir l’edifici a l’Ajuntament per un període de set anys i per a usos educatius i culturals. El consistori va arreglar la planta baixa —l’immoble té quatre nivells: soterrani, planta baixa, segon pis i golfes— i la va destinar a escola de música. El mes de juliol de 2017 , l’Ajuntament va fer oficial la seva voluntat d’adquirir l’edifici per valor de 385.000 euros i convertir-lo així en un equipament polivalent de propietat municipal.

Cap dada de l’autor de la fàbrica de Sant Fruitós, ni d’aquest edifici que aixoplugava a les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847 – ídem, 1926) va ser l’autor del projecte de la ‘fàbrica nova’ de Manresa, i les obres foren dirigides per l'enginyer de la mateixa empresa, Mestres, del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.

Sempre afegim la les nostres publicacions la petició ‘urbi et orbe’ per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

Donec perficiam
«fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho» és el lema en llatí que tenia el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Donec perficiam


Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DEL PALAU OLIVER DE BOTELLER SITUAT A LA RIBA DE L’EBRE. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ [ BAIX EBRE] . TARRAGONA. CATALUNYA

$
0
0
El palau Oliver de Boteller , fou bastit a les darreries del segle XV a la vora del riu, formava part de l'illa de cases compresa entre els carrers de les Botigues de la Sal, de la Llotja i de Felip Pedrell, en el sector corresponent a l'eixample urbà dels segles XIV-XV. Hom creu que es corresponia amb un palau anterior. Com la majoria de les construccions que miraven al riu en el mateix sector va sofrir grans desperfectes amb la guerra de 1936-39.

La família dels Oliver de Boteller tingué en la Tortosa del segle XVI un paper fonamental. Era el resultat de la unió d'una branca de la noblesa tradicional amb una de la nova burgesia, en un moment clau en què la ciutat s'obria als negocis i a l'activitat mercantil. El palau, d'acord amb això, era un dels més ben guarnits de la ciutat, va ser utilitzat en diverses ocasions com a hospedatge de personatges reials. Entre altres, hi residí temporalment el 1585 Felip II de Castella. Posteriorment, va pertànyer a la família dels Jordà i a la dels Guzman de Villoria.

En els darrers temps del segle XIX, hom hi instal·là el Banc de Tortosa primer -1881- i el Club Recreatiu després -1895-.

Posteriorment, va ser utilitzat també com a seu de l'Ateneu.


Fotografia de 1914. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

L’any 1962, la façana va ser traslladada al solar on la trobem avui, ocupat antigament pel desaparegut Palau Municipal.

De l'edifici original es conserva també un enteixinat de la sala noble, a la primera planta. La resta és de construcció moderna. La façana, molt austera, té aparença massissa tant pel predomini del mur sobre els buits com per la utilització de carreus de pedra ben treballats. Les obertures, la divideixen en tres nivells, corresponents a la planta baixa i dos pisos, i com a remat superior té una línia de merlets decoratius. Els dos nivells inferiors són separats a més per una cornisa-motllura horitzontal. A la planta, el portal té forma d'arcada de mig punt amb grans dovelles i està descentrat respecte a l'eix. Al seu costat hi ha tres finestres rectangulars. Al primer pis, només s'hi obren tres finestres, també rectangulars, corresponents a tres més de petites en el nivell superior. Al flanc del palau que mira als Quatre Cantons, hom hi va adossar la part central de la font gòtica del segle XIV, situada originàriament en l'actual plaça d'Agustí Querol (abans plaça de la Font). Placa de la taula de canvis de Tortosa. Placa de pedra treballada en relleu encastada en el mur lateral del Palau Oliver de Boteller. Consta d’una inscripció emmarcada per un rectangle, que sosté a la vegada dos "putti" plantats sobre petites mènsules. La inscripció resa: "TAULA DE CAMBI E DEPOSITS DE LA CIUTAT DE TORTOSA 1876"

La professió de canvista ja es tracta a les "costums" de Tortosa. La "taula de canvi" adquirí importància especialment des del segle XIII, i des del 1587 es va municipalitzar, inaugurant-se oficina oficial.

Baix, és la traducció a la llengua catalana de la paraula BAJO del castellà http://dle.rae.es/?id=4oyrC6G , el català disposa de paraules especifiques per descriure situacions orogràfiques, jussà i sobirà.

Els Oliver de Boteller ostentarien altes responsabilitats a Catalunya, entre altres :

Pere Oliver de Boteller i de Riquer (Tortosa, 1517 - Barcelona, 1587) 71è President de la Generalitat de Catalunya

Lluís Oliver i de Boteller, (Tortosa ? - ? ~ 1548). Castlà de Peníscola (úsdefruit 1528-1548) Vescomte de Castellbó. Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny

Francesc Oliver de Boteller fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598) 75è President de la Generalitat de Catalunya

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ARQUITECTE MUNICIPAL D’OLOT JOSEP ESTEVE CORREDOR. LA GARRTOXA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965), entre els anys 1923 i 1934 exercí d'arquitecte municipal d'Olot.


Entre les cases construïdes a Olot cal esmentar la casa Gratacós, avui Capdevila (1923), la reforma de la casa Trias, avui Bartrina (1923), la casa Masllopart (1924), la casa Griñó, avui Corominas (1925), la casa Farjas (1926) i la casa Pagès (1927-28). Esperem tenir ocasió d’anar publicant imatges i dades d’aquests edificis.

Matias En Mais Castanyer publica una fotografia de Gil Vidal, c.1925 / #Olotdesaparegut Quiosc de begudes al Firal d'#Olot.
https://www.facebook.com/hashtag/olotdesaparegut?source=feed_text


El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE CAPELLADES. L’ANOIA. CATALUNYA

$
0
0
Ramón Godó Lallana (Bilbao, 11 de mayo de 1864 – Barcelona, 20 de septiembre de 1931) diputat a Corts Pel districte d’Igualada en las eleccions de 1899, 1901, 1903 y 1905, va oferir en propietat l'edifici del carrer de les Places núm. 30 (avui carrer Onze de Setembre, núm. 4 ) de 377 m² al municipi de Capellades, amb la condició que sempre fos destinat a Casa Consistorial. Pensem que tanta bondat s’explica en bona part per les necessitats de paper de la Vanguardia.


Fotografia de Rosa Maria Asensi. 1991

Del projecte s’encarregava Josep Majó i Ribas (Barcelona, 1867 - Ídem, 1950), arquitecte de ‘capçalera’ dels Godó.
http://vptmod.blogspot.com.es/2014/03/larquitecte-josep-majo-ribas.html

Aquestes coses en aquella època eren molt habituals, l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp,[1] 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) exerciria idèntiques funcions amb els Güell. I l’Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920), ho faria amb els Tolrà, que curiosament ‘ascendien’ al esglaó superior de la noblesa – marquesos -, i dels que avui, fora de Castellar del Vallès i de Cabrils, ningú en guarda memòria.

En la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, és molt habitual trobar – com en aquest cas – que l’edifici de la Casa de la Vila, acollis també les escoles públiques, aquí hi havia l’escola fins a la dècada de 1930, les classes es duien a terme a l’actual Sala de Sessions, fins que va entrar funcionament l’escola Marquès de la Pobla , inaugurada el 14-05-1933, per la marquesa de la Pobla de Claramunt, Balbina Mas Santacana – ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , vídua del primer marquès, Antoni Miquel i Costa ,(1845-1927), que va oferir l'escola a la vila.

Afegim una escola més, la 1260 de les que pacientment recollim a https://issuu.com/1coneixercatalunya , pensem que en el millor dels casos en tenim una tercera part. Deixem constància de que la Generalitat de Catalunya NO TÉ ELS ARXIUS anteriors a l’any 1978, y que ‘naturalment’ des de la Capital del Reino, aquesta recerca, més aviat no es veu amb massa bons ulls,

Us esperonem a ajudar-nos en aquesta recerca , fent-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges i/o dades de les escoles que hi havia al poble, vila o ciutat on vàreu néixer i/o on viviu, feu-ho per la vostra pròpia dignitat, també però, per salvar la memòria dels rebesavis, besavis, avis, pares, i perquè els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts ,.. , puguin accedir a la seva història.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

EDIFICI DEL PASSEIG DE LA PLAÇA MAJOR 47-49, REFORMAT PER L’ARQUITECTE ANTONI DARDER MARSÀ. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

$
0
0
Retratava una façana al Passeig de la Plaça Major de Sabadell 47-49 , aquest emblemàtic espai sembla condemnat a patir obres ‘perpetues’ d’ençà de la victòria dels sediciosos feixistes l’any 1939.


L’edifici veia desfilar per davant seu ‘ al paso alegre de la paz’ les tropes victorioses en la desigual lluita contra el govern LEGÍTIM de la II República, i també també, als que marxaven a l’exili, a la presó i/o a la mort.


No en sabia trobar raó a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell

Tampoc els amics de Pobles de Catalunya en fan esment :
http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081878

Jaume Manyosa, publica unes fotografies que situen la reforma que donarà lloc al boinder a la segona dècada del segle XX
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1699544593459099&set=p.1699544593459099&type=3&theater&ifg=1

M’agradaria MOLT tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu promotor i del seu autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,....,

Em deixaven notes al peu de la fotografia que donen per suposat que tota aquesta informació està a l’Arxiu d’Història de Sabadell. Això de ser cert, em planteja un dubte; perquè amb la tecnologia digital tota aquesta informació no és d’abast públic ?.

El Joaquim Tudela Torras, em deixa un comentari al Facebook ; l'any 1895 era propietat de Delfín Artós Mornau.

L'any 1922 el va comprar Joan Figueras.

L'any 1925 amb plànols del arquitecte Antoni Dauder es demana permís per aixecar el tercer pis i construir la tribuna.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com informació del cognom matern de l’arquitecteAntoni Dauder, i del lloc i data de naixement i traspàs.

El Valentí Pons Toujouse (Barcelona, 1962), autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixa un comentari , Antoni Darder i Marsà ( 1855 + 11 de abril de 1956)


https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/DarderMarsa/DarderMarsa_c.htm
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/12/08/pagina-25/32757743/pdf.html?search=Antonio%20Darder%20Marsa


Els blocs :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

Pretenen divulgar el patrimoni històric i/o artístic i natural de Catalunya; en algun moment col·laboràvem amb el DIARI DE SABADELL – les nostre contraportades han esdevingut objectes de col·lecció -, amb la Forja de Castellar del Vallès, i continuem fent-ho a entre altres a :

http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-histories-i-relats-11-per-antonio-mora-verges/

https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/25201/memoriam/escola/parroquial/sant/esteve/pujol/planes

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/7151/camins/sant/vicenc/castellet

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/12449/cronica/viatge/sant/joan/gali/cami/llucanes

http://www.lactual.cat/cat/notices/2018/02/mare-de-deu-de-les-arenes-28168.php

Nova Tàrrega.

El 3 de vuit. http://www.el3devuit.cat/

El Vallenc

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/

http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=217

La Tosca de Moià

.....

Per descomptat, qualsevol persona i/o mitjà interessat en divulgar el patrimoni històric i/o artístic i natural de Catalunya, pot comptar amb la nostra desinteressada col·laboració.

Us esperonem a afegir-vos a la nostra tasca, Sabadell, el Vallès Occidental, Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

LA CASA TEIXIDOR DE GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
El Miguel Calvet retratava de forma magistral el racó de la Ciutat on Rafael Masó Valentí (1880-1935), aixecava entre els anys 1918 y 1922 , aquest edifici per encàrrec d’Alfons Teixidor Saguer (Sant Julià de Ramis1865 – Girona, 1936).


Ha plogut molt des d’aquell temps – i quasi a disgust d’un bon nombre de catalans - ; perquè no disposa Girona d’un Catàleg de Patrimoni en línia ?.

El projecte de restauració i reforma per acollir la seu del Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, va anar a càrrec dels arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santi Vives, amb la col•laboració de Narcís Comadira. Ens agradarà tenir noticia d’ almenys el cognom matern d’aquests professionals a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'objectiu no va ser el restaurar l'edifici «de forma arqueològica, sinó reestructurar-lo potenciant els seus millors elements». Les obres van començar el 1979 i van durar tres anys, amb la idea de fons de conservar la imatge exterior i adequar als nous usos previstos

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/25-elpunt30anys/47-elpunt30anys/5489-el-lsalvamentr-de-la-casa-de-la-punxa.html

http://butifarradulce.com/girona-modernista/

La referència a la ‘Punxa’ , es tant comú i falta d’originalitat com les denominacions ‘ Vell’, ‘Nou’.

Girona té molt a ‘viure’ .

Rebia un email del Josep Maria Plantalech Albertí en el que em diu ;

Avui al Facebook m´ha sortit l´article del any 2014, referent a la casa Teixidor de Girona, un paràgraf del mateix diu: El projecte de restauració i reforma per acollir la seu del Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, va anar a càrrec dels arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santi Vives, amb la col•laboració de Narcís Comadira.

Ens agradarà tenir noticia d’ almenys el cognom matern d’aquests professionals.

Jo os envio les dades, amb el cognom matern dels autors, per si encara no ho teniu, Joan Tarrús Galter, Jordi Bosch Genover i Santi Vives Sanfeliu i el col·laborador Narcís Comadira Moragriega

Salutacions, d´un gironí

Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació , i la màxima documentació possible son un imperatiu ètic .

Antonio Mora Vergés

ÉGLISE DE LA CONCEPTION IMMACULÉE ET DE SANT PIERRE. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

$
0
0
Retratava, la façana de l’església de la Conception Immaculée et de Sant Pierre de Vilanova i la Geltrú.


Al juny de 1853, aprofitant la visita Pastoral del Bisbe de la diòcesi, Mons. Josep Domènec Costa i Borràs, el Mossèn Antoni Marrugat i Ferran, juntament amb una comissió de prohoms de la vila, li presentà el projecte de construcció d'una església de nova planta dedicada a Sant Pere al barri de baix a mar i va cedir uns terrenys de la seva propietat, la Sínia Xica d'En Marrugat, per construir-la-hi. El bisbe de Barcelona hi donà el seu vistiplau verbal.

El diumenge 14 de maig de 1854 es col·locà amb tota solemnitat la primera pedra de la nova església marinera. Les obres s'iniciaren ràpidament i anaren a bon ritme fins el 24 d'agost de 1855, que es paralitzaren en quedar exhaurit tot el capital recaptat.

El 1857, gràcies una altra vegada a l'ajut dels vilanovins d'ultramar, es reprengueren les obres.

L'estiu de 1859 finalitzà la construcció, quedant enllestides la nau principal i dues capelles laterals, dedicades probablement a Sant Antoni de Pàdua i a Sant Ramon Nonat.

Al 1890 s'inauguraren les obres de la façana i de la torre-campanar i el 24 de maig de 1891 foren beneïdes les quatre noves campanes i hissades als seus finestrals.

Arquitectònicament cal considerar que les diferents direccions de les obres i èpoques en què fou construïda l'església influïren en el caràcter un tant eclèctic de l'edifici, que cal inscriure´l dins els corrents neoromàntics de la segona meitat del Segle XIX.

En el seu interior l'església presenta característiques neobizantines, accentuades per la decoració pintada al fresc de la nau central i semi cúpula de l'absis. L'església de la Immaculada és, entre les esglésies actualment existents a Vilanova, la única decorada en la seva totalitat per artistes locals.

La intenció inicial de Mossèn Marrugat al juny de 1853 era respondre al voler dels pescadors de tenir una església dedicada a Sant Pere pescador, la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció el 8 de desembre de 1854, però, va fer que es decidís donar-li la titularitat a la Mare de Déu.

El 29 de maig de 1985 el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Emm. i Rvm. Mons. Narcís Jubany, atorgà el decret de concessió de la cotitularitat de Sant Pere juntament amb la Verge de la Immaculada, donant així coronament a un desig llargament esperat pels pescadors de la vila.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau, amb capelles laterals comunicades i absis semicircular. És coberta amb volta de canó amb llunetes a la nau central, amb volta d'aresta a les laterals i amb semicúpula a l'absis.

La façana és de composició simètrica, dividida en dos cossos horitzontals per una imposta. Al cos inferior es troba el portal, centrat, de mig punt i amb columnes llises coronades per capitells. Al cos superior s'obre una fornícula, centrada, amb la imatge de la Mare de Déu i hi ha un rellotge. Les quatre obertures petites que es distribueixen a la façana són de mig punt. El campanar, centrat, té base quadrada que passa a ser vuitavada i obertures lobulades. Està cobert per una cúpula apuntada. A l'interior hi ha pintures dels artistes vilanovins Martí Joan Torrents i Brunet (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 de desembre de 1887 - 1 de setembre 1977) i Alexandre de Cabanyes i Marquès (Barcelona, 1877 - Vilanova i la Geltrú, 1972).

L'edificació començà el 14 de maig de 1854 a uns terrenys propietat del sacerdot Mn. Antoni Marrugat. A partir d'aquesta data s'inicià l'obra, sufragada per subscripció pública, segons els plànols projectats per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta, autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada (i el cementiri) de Vilanova i la Geltrú (1853), de les de Sant Cristòfol de Premià (1854), de Sant Francesc de Paula de Barcelona (1853-60), de Torroella de Foix (1855), i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal (1871), on ara hi ha la Pedrera.

El 4 d'octubre de 1859 el bisbe de la diòcesi, Josep Palau i Tèrmens, va beneir l'església, que en un principi era sufragània de la de Sant Antoni Abat. L'any 1867 se'n va delimitar l'extensió parroquial. L'acabament definitiu es produí l'any 1891, quan es va enllestir la façana i es va aixecar el campanar, que va ser projectat per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918)

Per als catalans la conservació, i la màxima documentació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Quan al topònim comarcal Garraf, en la llengua àrab del nord d’Àfrica ġərrāf / Garraf / ġurrāf va prendre el sentit de" gerro (per beure aigua) "," got "o" vas (per guardar aigua) ". Habitualment s’ha defensat el significat de l’àrab clàssic ‘cabalós, lloc abundós d’aigües’. La proximitat de Jafra, també de l’àrab nord-africà, ens fa defensar la primera tesis, que vindria a corroborar que en bona part aquesta és una comarca de secà.

Ens agradarà rebre imatges del interior de l’Església i qualsevol altra aportació que tingueu per convenient a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

TORRE DEL FANG. IN MEMORIAM. BARCELONA.

$
0
0
Havia trobat una fotografia del Fons Salvany amb aquest peu;


Fotografia del Fons Salvany. Any 1912
Casa a la carretera de Sant Marti d'Arenys

Sant Martí d'Arenys és una església d'Arenys de Munt
Algú identifica la Casa?.
ARENYS DE MAR / ARENYS DE MUNT ,...

Ferran Gil Aysa, em deixa un missatge al facebook, que no li puc respondré perquè com explico més avall m’han bloquejat; això es La Torre del Fang" de Barcelona, al c/Clot cantonada Espronceda, encara es conserva https://www.google.es/search?q=la%20torre%20defang...

Patrimoni Gencat ens diu ; ubicada al districte de Sant Martí, C/ Clot, 228 - 264 - c/ Espronceda, 296, la Torre del Fang es troba situada en la cruïlla sud-oest dels carrers Clot i Espronceda. És la casa pairal d'una finca agropecuària en desús i deslligada dels antics terrenys per l'efecte del procés urbanitzador de la zona.

Està formada per un conjunt de volums adossats al voltant d'un pati de caràcter agrícola.

La construcció original, d'origen medieval i de planta quadrada, està absorbida per l'actual volum central més elevat. Aquest té la planta en forma de ela i coberta a quatre aigües. A partir d'aquest cos apareixen cossos adossats rectangulars amb cobertes inclinades independents. La disposició d'aquests cossos configura un pati obert a llevant actualment sense tanca a causa d'unes obres. L'accés a l'edificació es fa des del volum central en la cara sud i molt aprop de la cantonada.

Les façanes principals són les dues que donen a carrer. El parament de la façana està fet amb revestiment encintat. No exemplifica una concepció estilística unitària sinó que s'hi desprenen almenys dues fases de construcció successives. La fase original està formada per dues plantes amb dos eixos verticals de finestres amb emmarcaments de pedra austers i sense decoracions en la façana oest i una galeria d'onze finestres de mig punt a migdia. En la fase posterior presenta una façana amb tres eixos de finestres essent les de la planta baixa les que tenen dimensions senyorials i decoracions gòtiques.

La resta de façanes afronten als antics terrenys immediats que presenten un fort pendent provocant l'aparició de plantes de nivell inferior a la cota dels carrers. Aquestes façanes pertanyen a edificis més moderns i de caràcter agrícola i auxiliar.

Les teulades es disposen a quatre vessants de teula àrab. Els ràfecs sobre el cos central presenten una complexa disposició de quatre nivells de línies alternades de maó i teules. La resta de cobertes també són també de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions diverses.

Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear les tres finestres gòtiques del cos adherit. Les dues més importants són similars, una amb llinda de conopial de taló i l'altre conopial d'esquena d'ase. Totes dues amb traceria lobulada i dos caps humans a l'alçada de les impostes.

L'edifici, d'origen medieval, es considera gòtic tenint en compte l'època de construcció

I les decoracions lobulars de les finestres més antigues encara existents.

A partir del segle XX s'inicien obres de consolidació estructural a conseqüència de la construcció de la LAV , Barcelona-Frontera Francesa i s'enderroquen alguns afegits sense valor patrimonial. Es en aquest marc d'actuació on, l'any 2009, es va realitzar una excavació arqueològica documentant-se la primera torre de planta quadrada a partir de la segona meitat del segle XV. La mateixa intervenció va permetre observar que posteriorment, entre finals del segle XV i inicis del segle XVI, s'adossa el primer cos a la torre, que és de planta rectangular. A partir d'aquest moment i de manera ininterrompuda fins al segle XIX es van afegint cossos a la torre, fins a arribar a la fisonomia actual.

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2904&id.districte=09

https://elpais.com/diario/2008/03/25/catalunya/1206410857_850215.html

FACEBOOK ESPAÑA m’ha bloquejat, he enviat un missatge a Mark Elliot Zuckerberg.Intuyo que esto es una persecución politica en aplicación del articulo 155. Mark Elliot Zuckerberg, tienes algun empleado que se sirve de facebook

Malgrat això, i atès el fet que la conservació del patrimoni històric i la seva documentació son un imperatiu ètic per als catalans, continuarem fidel per sempre més al servei d’aquest poble.

Feu-ho córrer per les xarxes socials – també, també per facebook – i a qualsevol mitjà català’ i democràtic – dissortadament no son gaires – que se’n vulgui fer ressò.

Antonio Mora Vergés

LA FAROLA DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

$
0
0
En el viatge que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Ocidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01.01. 1951 ) , retratava entre altres edificis singulars la Farola de la que no en sabia trobar dades a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Vilanova_i_la_Geltr%C3%BA

Si venturosament en aquesta ocasió a 53 de 68 de :
https://www.diba.cat/documents/429042/11afb7bc-2139-4166-9328-ba635f9e8615

Conegut popularment com la Farola, el Far de Sant Cristòfol encara acompleix amb la seva missió de fer de guia per als navegants.

La primera senyal marítima va ésser instal·lada a Vilanova l’any 1834 i era molt limitada en alçada i en la projecció de llum
L’any 1864, la Direcció General d’Obres Públiques va posar en marxa un pla d’enllumenat de les costes i va adjudicar les obres d’un nou far, el segon, al constructor Antoni Pons. Aquest segon far es va inaugurar l’agost de 1866, rudimentari encara, però que millorava l’anterior; funcionava amb petroli i arribava a les nous milles de llum fixa. Aquest far era una torre de set metres que s’accedia mitjançant unes escales de cargol i s’alçava al centre de la façana sud d’un edifici destinat a habitatge dels faroners.

El far de 1866 es va enderrocar l’any 1902.

El tercer, l’actual Farola, va ser inaugurat el 16 d’abril de 1905, i l’encesa el dia 1 de maig del mateix any. Va ser fet amb pedra de la Mata i va quedar unida a l’edifici dels faroners. Va ser construït per l’empresa A. Pascual i Cia.

L’any 1918, es va substituir el petroli per l’electricitat com a font d’energia. El far té tres passades de llum de cara a la mar i tres, de cara a la muntanya, amb un abast de trenta-dues milles marines, que ha esdevingut un dels més significatius de la costa catalana

El Far continua en funcionament i només es va interrompre la seva activitat durant els dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco conra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, crim execrable que els ‘guanyadors’ qualificaven de ‘Guerra Civil’, i la Jerarquia de l’Església Catòlica/feixista de ‘CRUZADA NACIONAL’. Els primers ens tornen a tenir de genolls, els segons, com predeia Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), son en l’actualitat un espècie en perill de extinció.


La Farola té una alçada de 21 metres, amb una escala de cargol de 98 esglaons i, al seu cimbell, hi ha el focus reflector compost de tres complexes òptics, als quals, una màquina de rellotgeria dóna un moviment rotatiu. El Far emet un missatge clar, inequívoc i únic amb un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons i té un abast nominal de 19 milles (35,188 Km.)

Els torrers eren les persones encarregades de tenir cura del bon funcionament dels fars, on vivien amb les seves famílies. A part de l’habitatge, al far hi havia taller, sala de màquines, magatzem, dipòsits de combustible i despatxos, entre altres. Era una feina dura i solitària, no gaire ben pagada i amb un reglament digne de l’exèrcit.

La jornada laboral dels torrers començava a la tarda, abans de la posta de sol, durava tota la nit i acabava al matí. La rutina diària dels torrers consistia en la comprovació de la maquinària de rellotgeria, la làmpada i el combustible per al funcionament del far, l’encesa abans de la posta de sol, la vigilància nocturna, l’apagada del far, la neteja i la preparació per a l’endemà. El torrer vigilava i anotava qualsevol anomalia o incidència, l’estat atmosfèric, el vent i els diversos llums a la vista.

Amb el temps, els fars incorporaren diferents innovacions tecnològiques i això modificà les tasques dels torrers. El torrer deixà de vigilar durant la nit i va esdevenir el tècnic de comprovació de sistemes i de manteniment, encarregat de resoldre les incidències quan saltava l’alarma.

Actualment els fars estan connectats informàticament a l’Autoritat Portuària i els telèfons mòbils permeten que el tècnic de guàrdia rebi l’alarma directament. Ja no hi ha torrers que visquin als fars.

Actualment encabeix el Museu del Mar. A l’any 2003, és va arranjar el jardí exterior i es va construir un porxo, segons projecte de l’arquitecte Antonio Palacios Asensio.

Dinàvem a Peixos Victòria i em sorprenia l‘altíssim nombre de venedors / captaires que pul·lulaven entre les taules, en els primers dies del mes de març, això és una evident mostra de que EL REINO DE ESPAÑA NO VA BIEN, i de retruc tampoc CATALUNYA i VILANOVA I LA GELTRÚ.

FACEBOOK ESPAÑA m’ha bloquejat, he enviat un missatge a Mark Elliot Zuckerberg.Intuyo que esto es una persecución politica en aplicación del articulo 155. Mark Elliot Zuckerberg, tienes algun empleado que se sirve de facebook

Malgrat això, i atès el fet que la conservació del patrimoni històric i la seva documentació son un imperatiu ètic per als catalans, continuarem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

Feu-ho córrer per les xarxes socials – també, també per facebook – i a qualsevol mitjà català’ i democràtic – dissortadament no son gaires – que se’n vulgui fer ressò.

Antonio Mora Vergés

ESGLESIA DE SANTA LLÚCIA DE LA TORRE BASSOLS. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ [ BAIX/BAJO LLOBREGAT] CATALUNYA

$
0
0
El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929, martorellenc , fotògraf i metge com Francesc Santacana i Romeu, amb qui sens dubte va tenir relació, deixava un fons fotogràfic a Catalunya d’immesurable valor, 9777 imatges de les que 292 recullen immobles, escenes de vida, història de Martorell i els seu entorn .
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Martorell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/3


l’any 1921 , retratava l’Església de Santa Llúcia a la torre Bassols de Martorell


I l’any 1924 una imatge al interior de l’Església de Santa Llúcia a la torre Bassols de Martorell

Llegia que la capella neoromànica, fou edificada el 1896 per l’arquitecte Antoni Robert Morera – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest tècnic - i s’hi venerava la imatge de Santa Llúcia, patrona de les modistes, que reunia, el dia 13 de desembre, un tradicional aplec.

A la fitxa de patrimoni Gencat, al Mapa de Patrimoni, i en aquest enllaç :
http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13880.pdf

es va servir un llenguatge “s’hi venerava” que sembla indicar que a dia d’avui aquesta església està dessacralitzada, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Avui, dissortadament cultura i religió, semblen conceptes antònims, oi?.

Feu arribar la publicació a la premsa local si us sembla que pot ser d’interès a Martorell.

Antonio Mora Vergés

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

$
0
0
Retratava l'ermita de sant Cristòfol/Menna de Vilanova i la Geltrú a la comarca del Garraf, voltada d’edificis modernistes dels que m’agradaria trobar-ne informació.


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici amb de planta de creu llatina i absis rectangular. La nau, els braços del creuer i absis estan coberts amb volta de canó i llunetes cegues i arcs torals. Al creuer trobem una volta de quatre punts. A sota del cor trobem el nàrtex. El campanar és de cadireta i d'una sola arcada. A cada lateral hi ha cossos adossats que consten de planta baixa i planta pis. Aquests estan connectats amb l'ermita i fan les funcions d'habitatge i sagristia respectivament. Tenen coberta a dues vessants.

Les parets de càrrega són de paredat comú.

La façana principal té una porta central d'arc rebaixat i brancals de pedra. Al damunt d'aquesta trobem un petit rosetó. La teulada presenta un ràfec de teula. Les obertures laterals corresponen a l'habitatge, hi ha un balcó suportat per mènsules i finestres. Hi ha una imatge de sant Cristòfol de mosaic a trencadís.

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dona fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila: http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

Ens agradarà rebre imatges del interior de l’Església i qualsevol altra aportació que tingueu per convenient a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans la conservació, i la màxima documentació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

LA FONT GÒTICA DE VIOLANT DE CABRERA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

$
0
0
Em proposaven una joint venture, amb el fotògraf Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) , les condicions, val a dir-ho eren del tot immillorables, ambdós rebríem pel nostre treball 1.000.000 de gràcies catalanes’ – per als que no esteu avesats als canvis ‘oficials’ , la ‘gràcia catalana’ equival a 0€. De fet, si haguéssim regatejat una mica el preu hagués pujat exponencialment, oi?.

Posàvem imatges i dades a la Font Gòtica que deixava a Blanes la comtessa Violant de Prades de Gandia (?, 1395 - Barcelona, 18 de febrer de 1471) coneguda també com a Violant de Cabrera , i que exercia ‘de facto’ com senyora del Castell de Blanes. Durant el govern de la comtessa la vila va experimentar un gran desenvolupament i progrés. En aquest context, cal situar les obres de reforçament de les muralles amb torres de defensa en llurs angles, una de les restes de les quals és el portal de la Verge Maria.

En aquesta època la comtessa va manar construir la font Gòtica, que encara avui es pot admirar. La disposició d’un teler en la font, fa versemblant que en la construcció de la font hi va participar el gremi tèxtil local; és bo recordar ara, que durant l’edat mitjana abundaven els blanencs dedicats a cardar, filar, teixir i acolorir la llana.

El 17 d’agost de 1922 es constitueix un patronat per fer-se càrrec de la conservació de la Font ; tindrà completa autonomia i procurarà adquirir diners per a la conservació del monument. Van ser designats l’alcalde Josep Costas – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , en representació del consistori, i Pasqual Boada, Josep Roig i Raventós (Sitges, Garraf, 26 de juliol de 1883 - Barcelona, 25 d'agost de 1966) , Vicens Coma i Soley (Blanes, (La Selva), 1893 — Barcelona, 1979), Joan Valentí i Feliu i Joan Alemany [ Joan Alemán Font?, Can Alemany (calle Dr.. Xavier Brunet, 17). Construida por Joan Alemán Font con la fortuna conseguida con su negocio de licores de La Habana] , i com assessor tècnic l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 de abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987.

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d’una font de planta octogonal, confeccionada a tres nivells: inferior (sobre el que descansa la piscina); central (on hi ha els brolladors) i superior, el qual està adornat amb motius animals, medallons o clipeus heràldics de la nissaga dels Cabrera, un teler en relleu i disposa d’un coronament extremadament ric, materialitzat en una cornisa esculpida primorosament, que conté gàrgoles que combinen temàtica animal i humana – treballades amb encert i ben definides amb soltesa, estil i precisió, i una traceria gòtica d’ornament de tall vegetal, amb pinacles – ben perfilats i estilitzats i que al·ludeixen a la façana d’un temple- en els vuit punts cardinals de l’octògon. Al capdamunt, hi ha la coberta de tipologia piramidal octogonal, coronada amb la disposició de la figura d’un Àngel, el qual, tot i que es troba bastant mutilat – ja que li manquen els braços i mans-, ha sigut hàbilment reproduït.


Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic, i la seva documentació son un imperatiu ètic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)
Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )
Viewing all 4869 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>