Llegia que Calixto Freixa y Plà ( Llivia ? + Llivia , 24 de Febrer de 1920) , aixecava per encàrrec de Agustí Manaut i Taberner, la Torre del Remei, dita així per la seva proximitat al Santuari de la Mare de Déu del Remei, que és també obra seva.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/01/23/pagina-2/33306357/pdf.html?search=Freixa.%20%20arquitecto
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, les seves ocupants van ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital.
Això no obstant, l'estructura es va respectar i no va patir remodelacions ni saquejos.
Finalitzada la contesa bèl·lica , la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, no va però , poder reviure passades glòries, doncs va estar tancada la major part del temps i només va obrir les seves portes en comptades ocasions.
Dues generacions després de la seva inauguració, la Torre del Remei semblava destinada a desaparèixer silenciosa, com havia estat els últims anys, coberta per les fulles que, hivern rere hivern, es desprenien dels arbres, muts testimonis de la seva decadència.
Però els temps treballaven a favor de la Torre del Remei i l'atzar va decidir la jugada: Josep Maria Boix i Marginedas i Loles Vidal Font , van ser convidats pels senyors de la casa veïna, des de la qual es podien veure els punxeguts rematades de l'edifici. Captivats per aquella imatge, van traspassar els límits de la finca i van ser seduïts per la màgia que emanava del lloc. Immediatament va sorgir el desig: construir un hotel amb poques habitacions i dotat de tots els elements de confort que ningú pogués arribar a imaginar.
Al febrer de 1989 es va formalitzar la compra de la Torre del Remei i els seus nous propietaris es van posar en contacte amb l'estudi d'arquitectura Miquel Espinet i Mestre (1948, Lleida), Antoni Ubach i Nuet (1944, Barcelona), per encarregar-los la reforma de l'antiga casa senyorial i convertir-la en l'hotel de gran luxe que és avui dia , es va inaugurar a la primavera de 1991.
![]()
Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’– com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/01/23/pagina-2/33306357/pdf.html?search=Freixa.%20%20arquitecto
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, les seves ocupants van ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital.
Això no obstant, l'estructura es va respectar i no va patir remodelacions ni saquejos.
Finalitzada la contesa bèl·lica , la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, no va però , poder reviure passades glòries, doncs va estar tancada la major part del temps i només va obrir les seves portes en comptades ocasions.
Dues generacions després de la seva inauguració, la Torre del Remei semblava destinada a desaparèixer silenciosa, com havia estat els últims anys, coberta per les fulles que, hivern rere hivern, es desprenien dels arbres, muts testimonis de la seva decadència.
Però els temps treballaven a favor de la Torre del Remei i l'atzar va decidir la jugada: Josep Maria Boix i Marginedas i Loles Vidal Font , van ser convidats pels senyors de la casa veïna, des de la qual es podien veure els punxeguts rematades de l'edifici. Captivats per aquella imatge, van traspassar els límits de la finca i van ser seduïts per la màgia que emanava del lloc. Immediatament va sorgir el desig: construir un hotel amb poques habitacions i dotat de tots els elements de confort que ningú pogués arribar a imaginar.
Al febrer de 1989 es va formalitzar la compra de la Torre del Remei i els seus nous propietaris es van posar en contacte amb l'estudi d'arquitectura Miquel Espinet i Mestre (1948, Lleida), Antoni Ubach i Nuet (1944, Barcelona), per encarregar-los la reforma de l'antiga casa senyorial i convertir-la en l'hotel de gran luxe que és avui dia , es va inaugurar a la primavera de 1991.
Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’– com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
