Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’edifici de Can Safont, al terme de Vilanova del Vallès.
![]()
![]()
La descripció ens diu; l'edificació central és una masia de planta basilical amb carener perpendicular a la façana. Té dues portes d'entrada en forma d'arc de mig punt fets amb grans dovelles, a la pedra clau de la porta esquerra hi ha un símbol mig desgastat. Les finestres són totes de forma rectangular amb carreus i ampit sense cap tipus de decoració.
![]()
Adossada a la masia al cantó dret, hi ha una capella de planta rectangular, amb portal allindat i coberta a dues vessants i amb capcer de perfil sinuós, seguint un llenguatge arquitectònic de principis de segle XX, advocada a Sant Antoni, avui dessacralitzada. Al seu costat un cobert de factura més recent, que acull la seu d’una entitat local.
A la part posterior de l'edifici hi ha un altre cos en forma de galeries. La coberta és de teules àrabs. A pocs metres de la casa hi trobem les restes d'obra vista d'un forn de rajoles en desús. Es conserven dues boques d'accés en forma semicircular de maó vist.
![]()
Les primeres noticies documentades són del 14 de març de 1420 en què un tal Anton de Bramasanchs va instituir un benefici a l'església de la Verge Maria.
L’edifici havia pertangut a la comunitat de Santa Maria del Mar,que en el temps de la desamortització, segle XIX, es diu, que foren a temps de vendre-se-la.
La casa presenta un evident estat d’abandó.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció ens diu; l'edificació central és una masia de planta basilical amb carener perpendicular a la façana. Té dues portes d'entrada en forma d'arc de mig punt fets amb grans dovelles, a la pedra clau de la porta esquerra hi ha un símbol mig desgastat. Les finestres són totes de forma rectangular amb carreus i ampit sense cap tipus de decoració.
Adossada a la masia al cantó dret, hi ha una capella de planta rectangular, amb portal allindat i coberta a dues vessants i amb capcer de perfil sinuós, seguint un llenguatge arquitectònic de principis de segle XX, advocada a Sant Antoni, avui dessacralitzada. Al seu costat un cobert de factura més recent, que acull la seu d’una entitat local.
A la part posterior de l'edifici hi ha un altre cos en forma de galeries. La coberta és de teules àrabs. A pocs metres de la casa hi trobem les restes d'obra vista d'un forn de rajoles en desús. Es conserven dues boques d'accés en forma semicircular de maó vist.
Les primeres noticies documentades són del 14 de març de 1420 en què un tal Anton de Bramasanchs va instituir un benefici a l'església de la Verge Maria.
L’edifici havia pertangut a la comunitat de Santa Maria del Mar,que en el temps de la desamortització, segle XIX, es diu, que foren a temps de vendre-se-la.
La casa presenta un evident estat d’abandó.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com