Llegia que l’any 1892, els veïns demanen poder construir una església, que es va inaugurar l’any 1897, depenent de la parròquia del Mujal.
L’any 1907 es declara parròquia pròpia, quedant el Mujal com una sufragània seva.
En l’ordre ‘civil, però, no és fins l’any 1960 que es crea el municipi de Navàs, substituint el de Castelladral.
Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de l’església parroquial de Navàs, advocada a la Sagrada Família, amb la imponent cúpula i el seu característic campanar, dels anys 1928-31, obra de l’arquitecte modernista Bernadí Martorell i Puig (1877-1937)
![]()
Llegia que l’edifici va quedar molt malmès el 6 d'Octubre de 1934, i novament en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
![]()
![]()
Passada la contesa bèl•lica començà una restauració primerament a l'interior , i l’any 1950 es farà una ampliació dirigida per l'arquitecte barceloní Alejandro Tintoré Oller ( 1900 + Barcelona 29.11.62 ) i les pintures murals de Joan Baptista Torras i Viver, fetes en els anys 1950 i 1960.
![]()
El rector, mossèn Antoni Quesada , en feia adonar que llueix a l’església una imatge de Sant Genís, patró de Navàs, que és copia fidel, de l’original de la capella de Sant Genís de Massadella.
![]()
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/esglesia-de-la-sagrada-familia-de-navas.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’any 1907 es declara parròquia pròpia, quedant el Mujal com una sufragània seva.
En l’ordre ‘civil, però, no és fins l’any 1960 que es crea el municipi de Navàs, substituint el de Castelladral.
Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de l’església parroquial de Navàs, advocada a la Sagrada Família, amb la imponent cúpula i el seu característic campanar, dels anys 1928-31, obra de l’arquitecte modernista Bernadí Martorell i Puig (1877-1937)
Llegia que l’edifici va quedar molt malmès el 6 d'Octubre de 1934, i novament en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Passada la contesa bèl•lica començà una restauració primerament a l'interior , i l’any 1950 es farà una ampliació dirigida per l'arquitecte barceloní Alejandro Tintoré Oller ( 1900 + Barcelona 29.11.62 ) i les pintures murals de Joan Baptista Torras i Viver, fetes en els anys 1950 i 1960.
El rector, mossèn Antoni Quesada , en feia adonar que llueix a l’església una imatge de Sant Genís, patró de Navàs, que és copia fidel, de l’original de la capella de Sant Genís de Massadella.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/esglesia-de-la-sagrada-familia-de-navas.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com