Retratava al cementiri de Sant Feliu de Guixols, el sepulcre que encarregava a darreries del segle XIX, a l’arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), Robert Robert i Surís, al que l’any 1888 el papa Lleó XIII va concedir el marquesat de Robert, i l’any 1891 la regent Maria Cristina d'Àustria el va fer Comte de Serra i Sant Iscle, i que rebria també l’any 1907 el títol de Comte de Torroella de Montgrí amb Grandesa d'Espanya (Barcelona, 15 de gener de 1851 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 20 de juliol de 1929) , i quina execució duria a terme el mestre d’obres Pere Pascual i Bagués (1848-1926)
![]()
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; Panteó de planta quadrada, situat a la part més elevada del cementiri, en un lloc preferent. Estructuralment, la construcció és formada per quatre pilars situats als angles, units per paraments de tanca. Els pilars són coronats per florons. El monument es completa amb un element més petit que simula un túmul de característiques estilístiques similars a les del conjunt, i que mostra relleus al•legòrics a la vida i la mort. És remarcable la porta principal d'accés, que dóna a la via central del cementiri. És un element de bronze, amb relleus florals molt acuradament treballats, i que es troba emmarcada per sanefes ornamentals també d'inspiració vegetal. Els murs laterals presentes dues finestres a cada banda, amb vitralls. La porta posterior és també digna d'esment, encara que amb decoració més senzilla que la principal.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; Panteó de planta quadrada, situat a la part més elevada del cementiri, en un lloc preferent. Estructuralment, la construcció és formada per quatre pilars situats als angles, units per paraments de tanca. Els pilars són coronats per florons. El monument es completa amb un element més petit que simula un túmul de característiques estilístiques similars a les del conjunt, i que mostra relleus al•legòrics a la vida i la mort. És remarcable la porta principal d'accés, que dóna a la via central del cementiri. És un element de bronze, amb relleus florals molt acuradament treballats, i que es troba emmarcada per sanefes ornamentals també d'inspiració vegetal. Els murs laterals presentes dues finestres a cada banda, amb vitralls. La porta posterior és també digna d'esment, encara que amb decoració més senzilla que la principal.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com