Topava en la meva visita a l’Hospitalet de Llobregat amb el Comtat d’Alemany - Títol concedit el 1708 per l’arxiduc Carles d’Àustria a l’únic titular Carles Alemany de Bellpuig i de Fontanella - .Els descendents d’aquesta nissaga resultaven ser el propietaris de la dita ‘Casa Alta’ , o també ‘Ca n’ Alemany’, que adquirirà l’any 1875 Joaquima Casanovas ( no s’esmenta el segon cognom, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) a ella se li deu malgrat el poc temps en que la va gaudir, la torre de l’aigua.
![]()
L’any 1877 la comprarà Lluis Buxeres Abat ( a l’escriptura de compravenda ha de constar el segon cognom, de la propietària anterior ).
No serà fins l’any 1901 quan es duen a terme les obres de ‘transformació’ de la casa, tasca que s’encomanava a l’arquitecte Antonio Serrallach Fernández-Periñán. A qui s’atribueixen també la casa dels masovers i el templet.
![]()
![]()
![]()
Algunes fonts atribueixen l’autoria dels jardins a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
També als anys 1920, l’arquitecte Josep Plantada i Artigas - del que únicament tenim dades de la seva mort l’any 1925 – duia a termes algunes reformes, concretament se li atribueix l’autoria del menjador neorenaixentista del Palauet, situat a la banda esquerra del vestíbul, i la modificació del porxo de la porta, construint l’actual, constituït per un entaulament clàssic suportat per dos parells de columnes jòniques.
De la resta d’actuacions dutes a terme durant el segon feixisme ( Dictadura de Franco ), i el posterior període de ‘Democraciola’ que ens tocat patir ( el REINO DE ESPAÑA, assolia el RECORD MUNDIAL de corrupció i estultícia ), no en trobava dades.
Em preguntava si l’Alejo Buxeres Pons, que va assolir ‘fama mundial’ l’any 1985 té alguna relació amb aquesta nissaga.
L’any 1877 la comprarà Lluis Buxeres Abat ( a l’escriptura de compravenda ha de constar el segon cognom, de la propietària anterior ).
No serà fins l’any 1901 quan es duen a terme les obres de ‘transformació’ de la casa, tasca que s’encomanava a l’arquitecte Antonio Serrallach Fernández-Periñán. A qui s’atribueixen també la casa dels masovers i el templet.
Algunes fonts atribueixen l’autoria dels jardins a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
També als anys 1920, l’arquitecte Josep Plantada i Artigas - del que únicament tenim dades de la seva mort l’any 1925 – duia a termes algunes reformes, concretament se li atribueix l’autoria del menjador neorenaixentista del Palauet, situat a la banda esquerra del vestíbul, i la modificació del porxo de la porta, construint l’actual, constituït per un entaulament clàssic suportat per dos parells de columnes jòniques.
De la resta d’actuacions dutes a terme durant el segon feixisme ( Dictadura de Franco ), i el posterior període de ‘Democraciola’ que ens tocat patir ( el REINO DE ESPAÑA, assolia el RECORD MUNDIAL de corrupció i estultícia ), no en trobava dades.
Em preguntava si l’Alejo Buxeres Pons, que va assolir ‘fama mundial’ l’any 1985 té alguna relació amb aquesta nissaga.