Retratava la casa natal de Rafael de Casanova a Moià, en ocasió de la XV ballada country de Moià, l’edifici és un gran casal construït entre el segle XVI i el segle XVIII, que resultà de la unió de tres cases feta per la família Casanova.
![]()
La branca moianesa de la família Casanova es formà arran del matrimoni celebrat l’any 1510 entre Jaume Casanova i Joana Cladelles.
Aquesta família tenia el seu origen en el Mas Casanova de la Torre del terme de Moià i de la parròquia de Collsuspina, proper a la vila de Moià.
![]()
Fotografia de Marian Vives i de Casanova. Arxiu Fotogràfic CEC
L’any 1562, Francesc Casanova compra a Antic Alies (o Elies), paraire de Moià, una casa que aquest tenia a la vila, al carrer de la rectoria, on es traslladarà la família fins aleshores resident a pagès. Aquesta família s'amplià i comprà successivament els immobles del costat, fins a convertir-se a finals del segle XVII en el casal actual, conegut per Can Casanova, edifici on nasqué, pels volts del 1660, Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona. La figura de Rafael Casanova s'ha convertit, en el transcurs del temps, en símbol i referent de la lluita per la recuperació de les llibertats a Catalunya.
![]()
L’any 1780 la família Casanova abandonà l'edifici com a residència, tenint des d'aleshores diversos usos (caserna, ajuntament, residència de la comunitat parroquial, escola, guarderia, sindicat agrícola, caixa rural...)
L’any 1984 l'edifici fou adquirit per la Generalitat de Catalunya a la família Vives-Casanova, descendents directes de l'últim Casanova. La seva adquisició responia a la voluntat de restaurar-lo, respectant les dependències i el mobiliari i mantenir la seva funció de Museu i Arxiu.
L’any 1986 la Generalitat va ampliar l'edifici amb la compra de la casa veïna coneguda com Can Sabater i va iniciar les obres d'adequació que transformaren l'edifici en la seu del Museu local, Arxiu Comarcal i Museu Arqueològic, i culminaren amb la inauguració el setembre de 1993.
Pel decret 200/1994, de 26 de juliol, es crea el Patronat de la Casa de Rafael Casanova. (DOGC 1931 del 08/08/1994).
La branca moianesa de la família Casanova es formà arran del matrimoni celebrat l’any 1510 entre Jaume Casanova i Joana Cladelles.
Aquesta família tenia el seu origen en el Mas Casanova de la Torre del terme de Moià i de la parròquia de Collsuspina, proper a la vila de Moià.
Fotografia de Marian Vives i de Casanova. Arxiu Fotogràfic CEC
L’any 1562, Francesc Casanova compra a Antic Alies (o Elies), paraire de Moià, una casa que aquest tenia a la vila, al carrer de la rectoria, on es traslladarà la família fins aleshores resident a pagès. Aquesta família s'amplià i comprà successivament els immobles del costat, fins a convertir-se a finals del segle XVII en el casal actual, conegut per Can Casanova, edifici on nasqué, pels volts del 1660, Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona. La figura de Rafael Casanova s'ha convertit, en el transcurs del temps, en símbol i referent de la lluita per la recuperació de les llibertats a Catalunya.
L’any 1780 la família Casanova abandonà l'edifici com a residència, tenint des d'aleshores diversos usos (caserna, ajuntament, residència de la comunitat parroquial, escola, guarderia, sindicat agrícola, caixa rural...)
L’any 1984 l'edifici fou adquirit per la Generalitat de Catalunya a la família Vives-Casanova, descendents directes de l'últim Casanova. La seva adquisició responia a la voluntat de restaurar-lo, respectant les dependències i el mobiliari i mantenir la seva funció de Museu i Arxiu.
L’any 1986 la Generalitat va ampliar l'edifici amb la compra de la casa veïna coneguda com Can Sabater i va iniciar les obres d'adequació que transformaren l'edifici en la seu del Museu local, Arxiu Comarcal i Museu Arqueològic, i culminaren amb la inauguració el setembre de 1993.
Pel decret 200/1994, de 26 de juliol, es crea el Patronat de la Casa de Rafael Casanova. (DOGC 1931 del 08/08/1994).