El Josep Olivé Escarre, té 89 anys, i quedava sorprès de la magnificència de la mal dita Torre del Governador, al terme d’Alella, a la comarca del Maresme.
![]()
En la recerca de dades, llegia que l’autor va ser l’arquitecte modernista titulat el 28 de gener de 1887, General Guitart i Lostaló, (Gràcia, 1859 – Barcelona, 1926). Tècnic d’amplia i dilatada experiència; treballà com a arquitecte municipal de Santa Perpètua de Mogoda, on va fer l'Ajuntament (1892), i de Sant Feliu de Guíxols (1891 – 1899 i 1904 – 1912), on va fer el pla de reforma de la ciutat (1897), el passeig de Guíxols, el Casino La Constància o Casino dels Nois (1888 – 1898) i el dels Senyors (1909) i l'Asil Surís (1904). És en aquesta darrera etapa que es concreta la seva intervenció a la fàbrica Miquel, Vincke i Meyer de Palafrugell. És conegut també pel seu treball modernista a la Torre del Governador d'Alella; el pont ogival flanquejat per dues torres quadrades, el cos cilíndric que hi ha a l'entrada del carrer del Greny o el castell fantasiós - que em recorda la casa del mestre de la Colònia Güell - que hi ha al cantó nord. Tot plegat inscrit dins el vessant medievalista d'inspiració nòrdica del modernisme,que cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch, l’any 1923.
![]()
![]()
![]()
![]()
Fou ajudant dels arquitectes neomedievalistes Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821 – Barcelona 21 de febrer de 1897) i de Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 1898), amb qui va treballar en les obres de la Casa de Maternitat de Barcelona, entre 1889 i 1898 i també fou professor de Fusteria i Mobles de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (Llotja) (1892).
Al lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (segle XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella.
A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere Folc de Cardona i Enríquez (finals segle XV - ? 1546) , Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams.
Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupià i de Ballaró ( Perpinyà, 1626 — Barcelona, 1708 ) Vicegovernador de Catalunya
El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del segle XIX (1890) passà a l’Antoni Borrell i Folch (Barcelona, 19 d'abril de 1832 - 1910), empresari i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica, que no va ser governador.
El succeirà per testament la comunitat escolàpia, que crearà una escola a la finca (1916 – 2000); el bloc per a les aules dels alumnes externs i interns, es va fer segons plànols de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró 1882 – Barcelona 1936).
Actualment la finca, malgrat les noticies publicades, està en un lamentable estat d’abandó.
Fou ajudant dels arquitectes neomedievalistes Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821 – Barcelona 21 de febrer de 1897) i de Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 1898), amb qui va treballar en les obres de la Casa de Maternitat de Barcelona, entre 1889 i 1898 i també fou professor de Fusteria i Mobles de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (Llotja) (1892).
Al lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (segle XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella.
A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere Folc de Cardona i Enríquez (finals segle XV - ? 1546) , Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams.
Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupià i de Ballaró ( Perpinyà, 1626 — Barcelona, 1708 ) Vicegovernador de Catalunya
El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del segle XIX (1890) passà a l’Antoni Borrell i Folch (Barcelona, 19 d'abril de 1832 - 1910), empresari i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica, que no va ser governador.
El succeirà per testament la comunitat escolàpia, que crearà una escola a la finca (1916 – 2000); el bloc per a les aules dels alumnes externs i interns, es va fer segons plànols de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró 1882 – Barcelona 1936).
Actualment la finca, malgrat les noticies publicades, està en un lamentable estat d’abandó.