Retratava l’església parroquial de Coforp ( ara Coforb )´, advocada a Sant Martí de Torus, al terme de Capolat, al Berguedà.
![]()
El topònim evoluciona del llatí FAGU CURUV ‘ faig retorçat , corbat’ , i possiblement era aleshores de caire descriptiu, avui dissortadament no hi ha un faig en aquesta zona, ni per un remei.
La descripció ens diu, edifici d'una sola nau, el cementiri al seu costat i una casa annexa. L'església és de planta rectangular, ubicada en un terreny amb desnivell, d'aquí que l'accés pels peus es faci a través de graons. Aquesta porta és una obra posterior, un arc escarcera de maó flanquejat per falses pilars, també de maó. El parament és de pedra sense treballar, de diverses dimensions i disposada en filades després arrebossat. Sobre la porta hi ha un petit òcul i rematant la façana, un campanar d'espadanya de dos ulls. La coberta és a dues aigües feta de teula àrab.
El Miquel Pujol Mur, i la Maria Rosa Planell Grau, tenien ocasió d’accedir a l’interior, i en retrataven l’altar.
La reiteració d’aquesta advocació en aquestes contrades, s’explica per la presència de tropes franques a l’època de la reconquesta als sarrains; tothom viatja amb els ‘seus Sants, i les seves Mares de Déu’, i això en els nostres dies, es continua repetint. També els nostres ‘emigrants’ , dits ara per la ‘camarada’ María Fátima Báñez García (San Juan del Puerto, Huelva, el 6 de gener de 1967), Ministra de Treball, ‘mobilitat exterior’, s’encomanen a la Mare de Déu de Montserrat, o a la que els pertoqui per veneració familiar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El topònim evoluciona del llatí FAGU CURUV ‘ faig retorçat , corbat’ , i possiblement era aleshores de caire descriptiu, avui dissortadament no hi ha un faig en aquesta zona, ni per un remei.
La descripció ens diu, edifici d'una sola nau, el cementiri al seu costat i una casa annexa. L'església és de planta rectangular, ubicada en un terreny amb desnivell, d'aquí que l'accés pels peus es faci a través de graons. Aquesta porta és una obra posterior, un arc escarcera de maó flanquejat per falses pilars, també de maó. El parament és de pedra sense treballar, de diverses dimensions i disposada en filades després arrebossat. Sobre la porta hi ha un petit òcul i rematant la façana, un campanar d'espadanya de dos ulls. La coberta és a dues aigües feta de teula àrab.
El Miquel Pujol Mur, i la Maria Rosa Planell Grau, tenien ocasió d’accedir a l’interior, i en retrataven l’altar.
La reiteració d’aquesta advocació en aquestes contrades, s’explica per la presència de tropes franques a l’època de la reconquesta als sarrains; tothom viatja amb els ‘seus Sants, i les seves Mares de Déu’, i això en els nostres dies, es continua repetint. També els nostres ‘emigrants’ , dits ara per la ‘camarada’ María Fátima Báñez García (San Juan del Puerto, Huelva, el 6 de gener de 1967), Ministra de Treball, ‘mobilitat exterior’, s’encomanen a la Mare de Déu de Montserrat, o a la que els pertoqui per veneració familiar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com