Retratava la façana de l’església parroquial de Biosca, advocada a Santa Maria.
![]()
La descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions. La porta principal, és quadrangular, i presenta dues pilastres amb estries molt profundes en disposició vertical i doble cornisa. A sobre hi trobem un frontó semicircular. A sobre d'aquest, hi ha una rossassa. L'extrem superior de la façana, utilitza formes còncaves i convexes. El campanar de forma octogonal, i presenta dos cossos separats per una motllura. A l'interior hi ha tres naus i les cobertures son de volta de canó amb quatre trams.
El sostre demogràfic de Biosca s’assolia al cens de 1857 amb 1.093 habitants, que es reduirien a 835 l’any 1900, i que a darreries de l’any 2013 eren 202.
A la llinda de la porta de l’església de Santa Maria de Biosca, hi ha gravada la data 1859.
A la Segarra, hi ha Catalunya, li cal desenvolupar una planificació pel que fa a l’ocupació del sòl, i als seus usos, i establir politiques que permetin viure dignament a qualsevol lloc.
La descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions. La porta principal, és quadrangular, i presenta dues pilastres amb estries molt profundes en disposició vertical i doble cornisa. A sobre hi trobem un frontó semicircular. A sobre d'aquest, hi ha una rossassa. L'extrem superior de la façana, utilitza formes còncaves i convexes. El campanar de forma octogonal, i presenta dos cossos separats per una motllura. A l'interior hi ha tres naus i les cobertures son de volta de canó amb quatre trams.
El sostre demogràfic de Biosca s’assolia al cens de 1857 amb 1.093 habitants, que es reduirien a 835 l’any 1900, i que a darreries de l’any 2013 eren 202.
A la llinda de la porta de l’església de Santa Maria de Biosca, hi ha gravada la data 1859.
A la Segarra, hi ha Catalunya, li cal desenvolupar una planificació pel que fa a l’ocupació del sòl, i als seus usos, i establir politiques que permetin viure dignament a qualsevol lloc.