El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, tornàvem de l’Oller de Collsuspina; de la casa dita el Masot, m’explicava que hom deia que controlava fins el vent quan passava per les terres del Moianès; i més enllà, com podreu veure en aquest enllaç : http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/viewFile/99659/145581 .
L’afegit d’un sufix valoratiu ot, a la forma tradicional mas, dona lloc a una nova designació ‘ mas gran’ . Ot també té en català un sentit despectiu, i malgrat la transcripció –obligada – de la llengua castellana [ ESPAÑOLA] del sufix on , casa, casón, casona, crec que a casa nostra és més habitual veure ot/ota com a forma despectiva, que com augmentativa. Altrament tenim la denominació‘sala’que compleix aquesta funció [ denominació arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable ]. El fet que disposa d’una capella amb l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, reforça la nostra tesis.
![]()
La descripció tècnica ens diu : Gran masia rural amb bloc homogeni del segle XVII, i I amb afegits posteriors del segle XIX (galeries annexes i pati interior). El bloc original és un mas de planta rectangular de tres pisos amb porta de muntants simples sense inscripció. Dins el bloc original, la planta noble presenta una gran sala del segle XVIII amb decoració original de l'època.
![]()
La coberta és de teula a dues vessants sense ràfec i embigat de fusta amb una torre prismàtica quadrada acabada per un gablet escalonat amb teulada a quatre vessants i ràfec d'una filada de teules. Annexada a la torre hi ha un edifici de planta rectangular de 10 x 7 metres i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles, on hi ha una estructura tipus fumeral de maó i pedra que podria haver fet la funció d'espadanya ja que l'edifici és la capella particular del conjunt sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, amb l'accés per l'interior de l'edifici.
![]()
El parament de la façana de ponent és de pedres irregulars arrebossades i en el segon pis d'un cos de planta rectangular que ocupa la meitat de la façana de l'edifici original, s'observa una galeria porxada amb quatre arcs rebaixats i tres columnes de fust llis (semblen d'un sol bloc de pedra) i barana de ferro.
Les primeres noticies de l’existència d’un mas són de l'any 1290, l’actual Masot, s’aixecava al segle XVIII, sobre les runes d’un mas anomenat els Casals.
Ens agradaria tenor ocasió de visitar aquesta ‘ gran casa ‘.
L’afegit d’un sufix valoratiu ot, a la forma tradicional mas, dona lloc a una nova designació ‘ mas gran’ . Ot també té en català un sentit despectiu, i malgrat la transcripció –obligada – de la llengua castellana [ ESPAÑOLA] del sufix on , casa, casón, casona, crec que a casa nostra és més habitual veure ot/ota com a forma despectiva, que com augmentativa. Altrament tenim la denominació‘sala’que compleix aquesta funció [ denominació arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable ]. El fet que disposa d’una capella amb l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, reforça la nostra tesis.
La descripció tècnica ens diu : Gran masia rural amb bloc homogeni del segle XVII, i I amb afegits posteriors del segle XIX (galeries annexes i pati interior). El bloc original és un mas de planta rectangular de tres pisos amb porta de muntants simples sense inscripció. Dins el bloc original, la planta noble presenta una gran sala del segle XVIII amb decoració original de l'època.
La coberta és de teula a dues vessants sense ràfec i embigat de fusta amb una torre prismàtica quadrada acabada per un gablet escalonat amb teulada a quatre vessants i ràfec d'una filada de teules. Annexada a la torre hi ha un edifici de planta rectangular de 10 x 7 metres i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles, on hi ha una estructura tipus fumeral de maó i pedra que podria haver fet la funció d'espadanya ja que l'edifici és la capella particular del conjunt sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, amb l'accés per l'interior de l'edifici.
El parament de la façana de ponent és de pedres irregulars arrebossades i en el segon pis d'un cos de planta rectangular que ocupa la meitat de la façana de l'edifici original, s'observa una galeria porxada amb quatre arcs rebaixats i tres columnes de fust llis (semblen d'un sol bloc de pedra) i barana de ferro.
Les primeres noticies de l’existència d’un mas són de l'any 1290, l’actual Masot, s’aixecava al segle XVIII, sobre les runes d’un mas anomenat els Casals.
Ens agradaria tenor ocasió de visitar aquesta ‘ gran casa ‘.