Seguíem, hores d’ara ens resta únicament la Val d’Aran, fent la ‘volta comarcal a Catalunya’, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.
Havíem superat la terrible prova que representa la N-260 a partir de la Seu d’Urgell, i podem dir sense por d’equivocar-nos que és mentida, l’afirmació del Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel•la, Galícia, 1955) de que ‘s’estima a Catalunya’ , més aviat constatem als nostres ronyons, que ’s’esquilma a Catalunya’
Retratava el singular edifici que l’enginyer Eduardo Torroja Miret (Madrid, 27 d'agost de 1899 - 15 de juny de 1961), primer marquès de Torroja, i l’arquitecte Josep RODRÍGUEZ MIJARES, ( 19/8/1910-10/12/1990 ), pel que fa a l’edifici , la pintora Marisa Roesset y Velasco, (Madrid, 1904-1976) pel que fa a les pintures interiors i la talla de la Verge de l'Alta Major , i el relleu de la portada i la resta d'escultures, de Jacinto Higueras Cátedra. ( 7 de gener de 1914 , Santisteban del Puerto, provincia de Jaén +25-12-2009 ), foren els autors de la singular església de l’Assumpció de la Mare de Déu del Pont de Suert ( topònim redundant, el Pont del Pont ).
![]()
La descripció ens diu que la planta, l'edifici es resol en una sola nau, rematada amb un absis definida, en la seva planta i secció, per l'espiral logarítmica, com a possible símbol de la resurrecció.
![]()
La nau es cobreix amb una volta apuntada de cinc trams, cada un resolt amb làmines que s'adapten a un arc apuntat. A l'espai entre els lòbuls triangulars s'allotgen llosetes de vidre que deixen entrar la llum de l'exterior. De la base de cada lòbul arrenca un nínxol que fa la funció de capella lateral.
La volumetria de la nau es complementa amb dos petits volums: el Baptisteri i la Capella del Santíssim Sacrament. El baptisteri està cobert per una triple cúpula, oberta en el centre. La Capella del Santíssim Sagrament té forma de pinya o d'aglà, resolta amb una única cúpula salpicada de petites llosetes de vidre amb forma d'estrella, per deixar entrar la llum natural.
El conjunt del temple es complementa amb un campanar exempt de 16 metres d'alçada, creat amb tres braços a 130 graus cada un, en secció creixent en alçada i rematat per una coberta cònica.
Pràcticament només es van invertir dos materials en la construcció d'aquesta obra: maons per a les voltes i carreus de granit per al revestiment.
Es feia per encàrrec de l’ Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana, i va ser consagrada el 7 de setembre de 1955.
Havíem superat la terrible prova que representa la N-260 a partir de la Seu d’Urgell, i podem dir sense por d’equivocar-nos que és mentida, l’afirmació del Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel•la, Galícia, 1955) de que ‘s’estima a Catalunya’ , més aviat constatem als nostres ronyons, que ’s’esquilma a Catalunya’
Retratava el singular edifici que l’enginyer Eduardo Torroja Miret (Madrid, 27 d'agost de 1899 - 15 de juny de 1961), primer marquès de Torroja, i l’arquitecte Josep RODRÍGUEZ MIJARES, ( 19/8/1910-10/12/1990 ), pel que fa a l’edifici , la pintora Marisa Roesset y Velasco, (Madrid, 1904-1976) pel que fa a les pintures interiors i la talla de la Verge de l'Alta Major , i el relleu de la portada i la resta d'escultures, de Jacinto Higueras Cátedra. ( 7 de gener de 1914 , Santisteban del Puerto, provincia de Jaén +25-12-2009 ), foren els autors de la singular església de l’Assumpció de la Mare de Déu del Pont de Suert ( topònim redundant, el Pont del Pont ).
La descripció ens diu que la planta, l'edifici es resol en una sola nau, rematada amb un absis definida, en la seva planta i secció, per l'espiral logarítmica, com a possible símbol de la resurrecció.
La nau es cobreix amb una volta apuntada de cinc trams, cada un resolt amb làmines que s'adapten a un arc apuntat. A l'espai entre els lòbuls triangulars s'allotgen llosetes de vidre que deixen entrar la llum de l'exterior. De la base de cada lòbul arrenca un nínxol que fa la funció de capella lateral.
La volumetria de la nau es complementa amb dos petits volums: el Baptisteri i la Capella del Santíssim Sacrament. El baptisteri està cobert per una triple cúpula, oberta en el centre. La Capella del Santíssim Sagrament té forma de pinya o d'aglà, resolta amb una única cúpula salpicada de petites llosetes de vidre amb forma d'estrella, per deixar entrar la llum natural.
El conjunt del temple es complementa amb un campanar exempt de 16 metres d'alçada, creat amb tres braços a 130 graus cada un, en secció creixent en alçada i rematat per una coberta cònica.
Pràcticament només es van invertir dos materials en la construcció d'aquesta obra: maons per a les voltes i carreus de granit per al revestiment.
Es feia per encàrrec de l’ Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana, i va ser consagrada el 7 de setembre de 1955.