Llegia que Josep Marimón i Cot, aixecava per encàrrec de Claudi Arañó i Arañó (Barcelona, 1827 - ídem, 1884), El Vapor Arañó situat en una illa de 6157 m2 amb l'accés principal a l'avinguda de Santiga, en el límit del nucli antic de Santa Perpètua de Mogodda.
![]()
Es troba enmig de l'eixampla de principis de segle XX, amb carrers estrets i rodejats d'edificis residencials.
Les dues naus principals corresponen a la tipologia d'edifici industrial de totxo vist amb plantes lliures, de final del segle XIX. Disposades en L són independents una de l'altra, estan construïdes paral•lelament als carrers de Martí i d'Enric Granados deixant la resta de la parcel•la lliure, on se situen d'una manera desordenada un seguit d'edificis annexos.
La nau més gran (56 x 18m), té planta baixa més una planta pis, i l'altra (40 x 12m) es desenvolupa en planta baixa.
L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau més gran té unes arcades de totxo massís que suporten les bigues de fusta de la coberta. La nau de la planta baixa té coberta a dues aigües de teula àrab. La nau de planta baixa més planta pis també té coberta a dues aigües, però li sobresurten els volums de les finestres amb teulada de dues aigües, però perpendiculars a la teulada principal. En l'espai lliure hi ha diversos arbres: plàtans, palmera, acàcies, etc, i uns horts. Destaca entre totes les construccions l'alta xemeneia de totxo massís de l'antiga caldera. Tant la nau petita com la gran segueixen un ritme constant en la composició de les façanes. La repetició del mòdul de finestral en la nau petita i el joc entre aquests i les finestres bessones que es repeteixen alternativament a la planta pis destacant el seu volum respecte el pla de la teulada en la nau gran dóna a aquest conjunt una riquesa formal molt significativa dins la seva simplicitat. Destaca a nivell arquitectònic els volums de les finestres de la planta pis de la nau gran i els contraforts de les façanes d'ambdues naus. És una de les primeres indústries que s'instal•laren a Santa Perpètua i representa un dels elements més importants del patrimoni industrial de la vila. La seva existència ha tingut un paper fonamental per a la història d'aquest segle al municipi ( a l’any 1914, va tenir lloc primera vaga d'obreres per reivindicacions salarials).
Les naus principals són un bon exemple d'arquitectura industrial de finals del segle XIX.
Es troba enmig de l'eixampla de principis de segle XX, amb carrers estrets i rodejats d'edificis residencials.
Les dues naus principals corresponen a la tipologia d'edifici industrial de totxo vist amb plantes lliures, de final del segle XIX. Disposades en L són independents una de l'altra, estan construïdes paral•lelament als carrers de Martí i d'Enric Granados deixant la resta de la parcel•la lliure, on se situen d'una manera desordenada un seguit d'edificis annexos.
La nau més gran (56 x 18m), té planta baixa més una planta pis, i l'altra (40 x 12m) es desenvolupa en planta baixa.
L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau més gran té unes arcades de totxo massís que suporten les bigues de fusta de la coberta. La nau de la planta baixa té coberta a dues aigües de teula àrab. La nau de planta baixa més planta pis també té coberta a dues aigües, però li sobresurten els volums de les finestres amb teulada de dues aigües, però perpendiculars a la teulada principal. En l'espai lliure hi ha diversos arbres: plàtans, palmera, acàcies, etc, i uns horts. Destaca entre totes les construccions l'alta xemeneia de totxo massís de l'antiga caldera. Tant la nau petita com la gran segueixen un ritme constant en la composició de les façanes. La repetició del mòdul de finestral en la nau petita i el joc entre aquests i les finestres bessones que es repeteixen alternativament a la planta pis destacant el seu volum respecte el pla de la teulada en la nau gran dóna a aquest conjunt una riquesa formal molt significativa dins la seva simplicitat. Destaca a nivell arquitectònic els volums de les finestres de la planta pis de la nau gran i els contraforts de les façanes d'ambdues naus. És una de les primeres indústries que s'instal•laren a Santa Perpètua i representa un dels elements més importants del patrimoni industrial de la vila. La seva existència ha tingut un paper fonamental per a la història d'aquest segle al municipi ( a l’any 1914, va tenir lloc primera vaga d'obreres per reivindicacions salarials).
Les naus principals són un bon exemple d'arquitectura industrial de finals del segle XIX.