Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.
Retratava entre altres edificis la dita casa Càrcer al carrer de Santa Anna.
![]()
El dissabte 01.08.2015, fent recerca llegia que la dita casa Càrcer, fou promoguda per l’Enric de Càrcer i Sobies (Barcelona 1852 - Tàrrega 1921), alcalde de Tàrrega i president de la Diputació de Lleida a finals del segle XIX, i construïda entre els anys 1909 i 1910 per l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara (Sant Ponç, Sallent, 8 d'abril de 1882 - 20 d'octubre de 1920).
L’edifici té com característica remarcable els motius andalusins que ornamenten la seva cara exterior. Algunes fons li atribueixen influències de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949).
Originàriament , l'immoble s'estenia des del carrer de Santa Anna fins a la plaça del Carme, seguint el traçat de la carretera, una fortíssima nevada l’any 1944, provocà l'esfondrament de part de la seva estructura.
A dia d'avui es conserva bona part de la façana que afronta al carrer de Santa Anna, i la cantonada orientada a l'avinguda de Catalunya.
Tàrrega hauria de posar ‘ en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic, i molt particularment – per l’ interès que desperten - els edificis que s’aixecaven els primers decennis del segle XX.
Retratava entre altres edificis la dita casa Càrcer al carrer de Santa Anna.
El dissabte 01.08.2015, fent recerca llegia que la dita casa Càrcer, fou promoguda per l’Enric de Càrcer i Sobies (Barcelona 1852 - Tàrrega 1921), alcalde de Tàrrega i president de la Diputació de Lleida a finals del segle XIX, i construïda entre els anys 1909 i 1910 per l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara (Sant Ponç, Sallent, 8 d'abril de 1882 - 20 d'octubre de 1920).
L’edifici té com característica remarcable els motius andalusins que ornamenten la seva cara exterior. Algunes fons li atribueixen influències de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949).
Originàriament , l'immoble s'estenia des del carrer de Santa Anna fins a la plaça del Carme, seguint el traçat de la carretera, una fortíssima nevada l’any 1944, provocà l'esfondrament de part de la seva estructura.
A dia d'avui es conserva bona part de la façana que afronta al carrer de Santa Anna, i la cantonada orientada a l'avinguda de Catalunya.
Tàrrega hauria de posar ‘ en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic, i molt particularment – per l’ interès que desperten - els edificis que s’aixecaven els primers decennis del segle XX.