La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una magnifica fotografia de la dita ermita de Santa Elena, Helena, de la Santa Cova, o de la Troballa, al Santuari de la Mare de Déu de Queralt.
![]()
Llegia que la primitiva ermita es va aixecar a mitjan segle XVII, sent l’any 1916 amb motiu de les festes de la Coronació , que es va fer la construcció actual, segons disseny del Pare J. Mª Forcada -missioner del Cor de Maria- , i Josep Pons (de Berga) fou el paleta que la va aixecar. En ambdós casos ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els cognoms materns, i les dades de naixements i traspàs.
La llegenda explica que un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixà el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc.
Les belles històries no cansen, oi?.
Llegia que la primitiva ermita es va aixecar a mitjan segle XVII, sent l’any 1916 amb motiu de les festes de la Coronació , que es va fer la construcció actual, segons disseny del Pare J. Mª Forcada -missioner del Cor de Maria- , i Josep Pons (de Berga) fou el paleta que la va aixecar. En ambdós casos ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els cognoms materns, i les dades de naixements i traspàs.
La llegenda explica que un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixà el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc.
Les belles històries no cansen, oi?.