L’Àngela Llop Farré, retratava Malgrat, o Malgrat de Segarra, una entitat de població avui de Cervera, a la comarca de la Segarra, al ‘forat negre’, que fins l’any 1972, encara formalment dins del segon feixisme ( Dictadura de Franco ) Formava part del terme de la Prenyanosa.
La fotografia – esplèndida, com totes les seves - palesa clarament, que el topònim – contra l’opinió de la Generalitat de ‘Barcelona’ - NO prové del llatí MALE GRATU ‘lloc improductiu’, sinó que probablement s’origina en època pre-romana, i cal relacionar-lo amb l'element mal ( muntanya, turó, elevació del terreny,.. ) que apareix en mots com Puigmal, Malavella,.. i grat en el sentit d’agradable, plaent,... que podria transcriure avui com ‘turó gentil’.
El poble, situat a la ribera dreta del riu Sió, el forma un petit grup de cases que havien estat habitades per pagesos que vivien del camp i del bestiar. Al cim de l'agrupament s'alça el castell de Malgrat, del que se'n té constància l'any 1078, dins del comtat de Berga, i que va pertànyer als Solsona fins al segle XIX
La fotografia – esplèndida, com totes les seves - palesa clarament, que el topònim – contra l’opinió de la Generalitat de ‘Barcelona’ - NO prové del llatí MALE GRATU ‘lloc improductiu’, sinó que probablement s’origina en època pre-romana, i cal relacionar-lo amb l'element mal ( muntanya, turó, elevació del terreny,.. ) que apareix en mots com Puigmal, Malavella,.. i grat en el sentit d’agradable, plaent,... que podria transcriure avui com ‘turó gentil’.
El poble, situat a la ribera dreta del riu Sió, el forma un petit grup de cases que havien estat habitades per pagesos que vivien del camp i del bestiar. Al cim de l'agrupament s'alça el castell de Malgrat, del que se'n té constància l'any 1078, dins del comtat de Berga, i que va pertànyer als Solsona fins al segle XIX