Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés , al Castell de Miravet, del que la descripció ens diu que està situat al sud-oest del nucli urbà de la vila de Miravet, a escassa distància del Cap de la Vila, nucli antic de la població, dalt d'un pujol elevat sobre el riu Ebre i adaptat a la topografia abrupte del terreny.
![]()
![]()
Gran recinte emmurallat de planta irregular, allargassat envers l'est i que consta d'una terrassa superior formada pel recinte sobirà, precedida d'una gran esplanada amb diverses construccions destinada a recinte jussà, que alhora presenta una terrassa orientada a migdia, i una altra terrassa al nivell inferior coberta de vegetació, amb un edifici rectangular i enrunat a l'extrem de llevant. La porta principal d'accés al recinte jussà està protegida per una barbacana bastida en època moderna (segles XVIII-XIX), consistent en un mur que protegeix l'obertura i que està bastit en pedra petita sense treballar lligada amb morter. L'obertura és d'arc rebaixat, adovellada i amb un petit tram de volta a l'interior sota el pas de ronda. Les construccions del recinte jussà són d'època templera i responen a un edifici destinat a cavallerissa, una cisterna de recollida d'aigua i l'actual edifici destinat a seu del museu, que conserva les restes d'una antiga construcció andalusina. La cavallerissa és de planta rectangular, està coberta per una volta de canó reformada i conserva bona part de les menjadores que utilitzaven els cavalls. L'edifici està bastit en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars. La cisterna està soterrada i situada a la banda de ponent de les cavallerisses. Presenta una obertura rectangular bastida en pedra, i situada al nivell del sòl, per on es recollia l'aigua de pluja. De la terrassa superior del recinte jussà, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser adovellat procedent de les cavallerisses, destaquen les estructures de la cara nord, bastides en època templera (segles XII-XIII) i reforçades i ampliades durant la primera meitat del segle XVII, per protegir el camí d'accés a la porta principal. Es comptabilitzen tres torres rectangulars, la de l'extrem de llevant d'època moderna i bastida en pedra petita sense treballar lligada en morter, mentre que les altres dues presenten els paraments de carreus desbastats disposats en filades i pertanyen al període templer. Tant el mur de llevant que delimita la terrassa superior de l'inferior, com el que delimita la terrassa de migdia, presenten filades d'espitlleres de mida petita per a la defensa. El recinte sobirà presenta una planta rectangular massissa formada per cinc torres, amb el pati d'armes al centre envoltat de les construccions que conformen el castell pròpiament dit.
![]()
L'accés a l'interior d'aquest recinte es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat, damunt del que hi ha un plafó de pedra ovalat i motllurat, gravat amb la inscripció "REYNANDO / 1839". El nom del rei Carles V ha estat esborrat deliberadament. Des del portal s'accedeix a un vestíbul o corredor cobert per una volta rebaixada bastida en pedra, que dóna pas al cos de guàrdia del castell i a una altra cisterna, de planta rectangular i actualment reformada. Un cop a l'interior del recinte s'arriba al pati d'armes, de planta rectangular i al que s'accedeix a través d'un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. A la banda de llevant del pati hi ha la cuina, a la que s'arriba mitjançant unes escales de pedra i no presenta coberta. Es conserven restes d'un paviment empedrat de còdols petits i l'obertura de la cisterna anterior. Al costat de la cuina hi ha el refetor, de planta rectangular, cobert per una volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada i bastit en carreus de pedra disposats en filades. La façana de llevant, orientada al recinte jussà, presenta dues finestres de mig punt esbiaixades, amb l'emmarcament motllurat i força degradat. Des del pati d'armes, la porta d'accés al refetor és d'arc rebaixat bastida en maons, tot i que es tracta d'un reforma posterior ja que es conserva la empremta del portal de mig punt original. A l'extrem de tramuntana del pati es localitza l'edifici principal, distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta una finestra de mig punt ultrapassat i dos portals d'arc de mig punt adovellats, el principal al centre i el del graner a l'extrem de llevant. Aquest espai està cobert per una volta de canó i conserva els recipients de pedra per tractar i protegir el gra. A continuació del graner hi ha el magatzem i, darrera seu, el celler, ambdós de planta rectangular i coberts per voltes de canó, tot i que la del magatzem ha estat reformada. L'accés al pis es fa per unes escales exteriors de pedra d'època moderna, actualment fora de funcionament, que donen pas a la galeria que precedeix l'església, oberta a l'exterior mitjançant quatre arcs de mig punt amb les impostes motllurades i coberta per una volta apuntada de pedra damunt de murs fets de carreus arrenglerats. El portal d'accés al temple és d'arc de mig punt adovellat i decorat amb motllures. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada, mentre que l'absis presenta volta ametllada i s'obre a la nau mitjançant un doble arc triomfal sostingut per columnes amb capitells decorats. La il•il•luminació del temple es fa mitjançant finestres d'una sola esqueixada i arcs de mig punt adovellats. Al frontis hi ha un gran rosetó circular i una obertura que condueix a unes escales de pedra de cargol, que tenen sortida a la terrassa superior del castell, actualment molt refeta, i que presentava diverses filades d'espitlleres també refetes. En general, les muralles i les torres que delimiten el recinte sobirà o castell estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades. En canvi, la muralla que delimita la terrassa superior del recinte jussà combina el parament de carreus amb un altre parament bastit en pedra desbastada. La muralla de la terrassa inferior està bastida damunt l'espadat de la zona i en diversos trams s'ha perdut. Respon a un tancament anterior al segle XVII.
El recinte demana una detallada visita que en aquesta ocasió nosaltres no podíem fer.
http://www.monestirs.cat/monst/ribebre/rb06cast.htm
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Gran recinte emmurallat de planta irregular, allargassat envers l'est i que consta d'una terrassa superior formada pel recinte sobirà, precedida d'una gran esplanada amb diverses construccions destinada a recinte jussà, que alhora presenta una terrassa orientada a migdia, i una altra terrassa al nivell inferior coberta de vegetació, amb un edifici rectangular i enrunat a l'extrem de llevant. La porta principal d'accés al recinte jussà està protegida per una barbacana bastida en època moderna (segles XVIII-XIX), consistent en un mur que protegeix l'obertura i que està bastit en pedra petita sense treballar lligada amb morter. L'obertura és d'arc rebaixat, adovellada i amb un petit tram de volta a l'interior sota el pas de ronda. Les construccions del recinte jussà són d'època templera i responen a un edifici destinat a cavallerissa, una cisterna de recollida d'aigua i l'actual edifici destinat a seu del museu, que conserva les restes d'una antiga construcció andalusina. La cavallerissa és de planta rectangular, està coberta per una volta de canó reformada i conserva bona part de les menjadores que utilitzaven els cavalls. L'edifici està bastit en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars. La cisterna està soterrada i situada a la banda de ponent de les cavallerisses. Presenta una obertura rectangular bastida en pedra, i situada al nivell del sòl, per on es recollia l'aigua de pluja. De la terrassa superior del recinte jussà, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser adovellat procedent de les cavallerisses, destaquen les estructures de la cara nord, bastides en època templera (segles XII-XIII) i reforçades i ampliades durant la primera meitat del segle XVII, per protegir el camí d'accés a la porta principal. Es comptabilitzen tres torres rectangulars, la de l'extrem de llevant d'època moderna i bastida en pedra petita sense treballar lligada en morter, mentre que les altres dues presenten els paraments de carreus desbastats disposats en filades i pertanyen al període templer. Tant el mur de llevant que delimita la terrassa superior de l'inferior, com el que delimita la terrassa de migdia, presenten filades d'espitlleres de mida petita per a la defensa. El recinte sobirà presenta una planta rectangular massissa formada per cinc torres, amb el pati d'armes al centre envoltat de les construccions que conformen el castell pròpiament dit.
L'accés a l'interior d'aquest recinte es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat, damunt del que hi ha un plafó de pedra ovalat i motllurat, gravat amb la inscripció "REYNANDO / 1839". El nom del rei Carles V ha estat esborrat deliberadament. Des del portal s'accedeix a un vestíbul o corredor cobert per una volta rebaixada bastida en pedra, que dóna pas al cos de guàrdia del castell i a una altra cisterna, de planta rectangular i actualment reformada. Un cop a l'interior del recinte s'arriba al pati d'armes, de planta rectangular i al que s'accedeix a través d'un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. A la banda de llevant del pati hi ha la cuina, a la que s'arriba mitjançant unes escales de pedra i no presenta coberta. Es conserven restes d'un paviment empedrat de còdols petits i l'obertura de la cisterna anterior. Al costat de la cuina hi ha el refetor, de planta rectangular, cobert per una volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada i bastit en carreus de pedra disposats en filades. La façana de llevant, orientada al recinte jussà, presenta dues finestres de mig punt esbiaixades, amb l'emmarcament motllurat i força degradat. Des del pati d'armes, la porta d'accés al refetor és d'arc rebaixat bastida en maons, tot i que es tracta d'un reforma posterior ja que es conserva la empremta del portal de mig punt original. A l'extrem de tramuntana del pati es localitza l'edifici principal, distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta una finestra de mig punt ultrapassat i dos portals d'arc de mig punt adovellats, el principal al centre i el del graner a l'extrem de llevant. Aquest espai està cobert per una volta de canó i conserva els recipients de pedra per tractar i protegir el gra. A continuació del graner hi ha el magatzem i, darrera seu, el celler, ambdós de planta rectangular i coberts per voltes de canó, tot i que la del magatzem ha estat reformada. L'accés al pis es fa per unes escales exteriors de pedra d'època moderna, actualment fora de funcionament, que donen pas a la galeria que precedeix l'església, oberta a l'exterior mitjançant quatre arcs de mig punt amb les impostes motllurades i coberta per una volta apuntada de pedra damunt de murs fets de carreus arrenglerats. El portal d'accés al temple és d'arc de mig punt adovellat i decorat amb motllures. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada, mentre que l'absis presenta volta ametllada i s'obre a la nau mitjançant un doble arc triomfal sostingut per columnes amb capitells decorats. La il•il•luminació del temple es fa mitjançant finestres d'una sola esqueixada i arcs de mig punt adovellats. Al frontis hi ha un gran rosetó circular i una obertura que condueix a unes escales de pedra de cargol, que tenen sortida a la terrassa superior del castell, actualment molt refeta, i que presentava diverses filades d'espitlleres també refetes. En general, les muralles i les torres que delimiten el recinte sobirà o castell estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades. En canvi, la muralla que delimita la terrassa superior del recinte jussà combina el parament de carreus amb un altre parament bastit en pedra desbastada. La muralla de la terrassa inferior està bastida damunt l'espadat de la zona i en diversos trams s'ha perdut. Respon a un tancament anterior al segle XVII.
El recinte demana una detallada visita que en aquesta ocasió nosaltres no podíem fer.
http://www.monestirs.cat/monst/ribebre/rb06cast.htm
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com