Retratava – no sense dificultats – la façana de l’església parroquial de Pontós, advocada a Sant Martí de Tours, que està situada al centre del poble , en una zona elevada respecte de la resta de construccions.
![]()
La façana d'aquesta església té una portalada rectangular. Damunt la llinda hi ha una fornícula amb la imatge del patró.
![]()
Data del 24 de maig de 1773 [ podem dir doncs, que es refeia amb els diners d’Amèrica ]. Damunt la fornícula, i a cada extrem de la llinda, hi ha diversos motius geomètrics decoratius esculpits en baix relleu. El conjunt de la portalada és coronat per una motllura corbada.Al centre de la façana trobem un rosetó, i a l'extrem de migdia el campanar de planta quadrada, amb obertures de mig punt i coberta piramidal. A la part baixa de la façana i sota el campanar hi podem veure un fragment de mur romànic que correspon al frontis de l'antiga església. Al costat de la porta actual, a la banda de migdia, n'hi ha una altra també rectangular, al seu damunt és visible un òcul. Totes dues obertures estan actualment tapiades, i pertanyen a l'antiga façana romànica. En l'aparell d'aquest fragment del frontis romànic s'hi observen dos tipus constructius diferents. En el mur lateral de migdia de la nau segueixen les restes d'aparell romànic, en una llargada de cinc metres. L'absis és de planta semidecagonal i no té cap finestral. El ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc. La volta és de llunetes i té tres arcs torals de mig punt. Hi ha tres altars laterals per banda, imbuïts en els murs. Sobre aquets altar hi ha terrabastalls amb arcades de mig punt.
Sant Martí, Sant Sadurní, Sant Marçal,... son el testimoni d’un temps en que els francs ‘ajudaven’ als comtes catalans.
Els segles ens ha deixat també testimonis ‘dolorosos’ de les atrocitats comeses en terres catalanes, tant sota l’absolutisme borbònic, com a l’època napoleònica, i fins en èpoques properes en que la República Francesa, deixava morir als republicans espanyols, i s’abraçava amb el dictador franquista.
La ‘trivialització’ del coneixement, permet ja que els pecadors, reivindiquin el seu dret a perseguir als justos, justificant-ho com un fet ‘natural’.
Sant Martí de Tours està avergonyit de les coses que avui fan els seus seguidors, i no m’estranyaria que els poses l’altra meitat de la capa per barret.
La façana d'aquesta església té una portalada rectangular. Damunt la llinda hi ha una fornícula amb la imatge del patró.
Data del 24 de maig de 1773 [ podem dir doncs, que es refeia amb els diners d’Amèrica ]. Damunt la fornícula, i a cada extrem de la llinda, hi ha diversos motius geomètrics decoratius esculpits en baix relleu. El conjunt de la portalada és coronat per una motllura corbada.Al centre de la façana trobem un rosetó, i a l'extrem de migdia el campanar de planta quadrada, amb obertures de mig punt i coberta piramidal. A la part baixa de la façana i sota el campanar hi podem veure un fragment de mur romànic que correspon al frontis de l'antiga església. Al costat de la porta actual, a la banda de migdia, n'hi ha una altra també rectangular, al seu damunt és visible un òcul. Totes dues obertures estan actualment tapiades, i pertanyen a l'antiga façana romànica. En l'aparell d'aquest fragment del frontis romànic s'hi observen dos tipus constructius diferents. En el mur lateral de migdia de la nau segueixen les restes d'aparell romànic, en una llargada de cinc metres. L'absis és de planta semidecagonal i no té cap finestral. El ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc. La volta és de llunetes i té tres arcs torals de mig punt. Hi ha tres altars laterals per banda, imbuïts en els murs. Sobre aquets altar hi ha terrabastalls amb arcades de mig punt.
Sant Martí, Sant Sadurní, Sant Marçal,... son el testimoni d’un temps en que els francs ‘ajudaven’ als comtes catalans.
Els segles ens ha deixat també testimonis ‘dolorosos’ de les atrocitats comeses en terres catalanes, tant sota l’absolutisme borbònic, com a l’època napoleònica, i fins en èpoques properes en que la República Francesa, deixava morir als republicans espanyols, i s’abraçava amb el dictador franquista.
La ‘trivialització’ del coneixement, permet ja que els pecadors, reivindiquin el seu dret a perseguir als justos, justificant-ho com un fet ‘natural’.
Sant Martí de Tours està avergonyit de les coses que avui fan els seus seguidors, i no m’estranyaria que els poses l’altra meitat de la capa per barret.