Anàvem completant la ‘volta a Catalunya’ amb el Josep Olivé Escarré, de 89 anys i natural de Sant Llorenç Savall.
El retratava en aquesta ocasió davant de l’església parroquial del Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona.
La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular d'una nau i capelles laterals, absis recte i campanar al costat de l'epístola, de forma quadrada als dos primers nivells i octogonal al tercer, que és el cos de campanes. Una façana lateral fa de mitgera i a l'altra s'obren les finestres, que són de mides molt reduïdes. La façana principal és plana i s'hi accedeix per una doble escalinata, des de nivell de la plaça de l'església. En ella es troba la portalada principal (única), centrada a l'eix de la nau, que és clàssica i molt senzilla. Per sobre hi ha una finestra d'ull de bou i rematant la façana una petita espadanya. Coberta de teula àrab.
Els ‘diners d’Amèrica’ permetien aixecar esglésies, capelles, ermites i oratoris.
L’advocació de Sant Llorenç és particularment estimada pel Josep Olivé Escarré, que veia per primera vegada la mítica Serra de Pàndols, de la que n’havia sentit l’existència en els darrers dies de la II República , quan la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM era cosa de dies o setmanes.
Em semblava més escaient l’adjectiu qualificatiu ‘noble’, enlloc de ‘alta’, per referir-me a un espai, on emulant al Sant patró del Pinell de Brai, milers de ‘bones persones’ patien una mort cruenta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El retratava en aquesta ocasió davant de l’església parroquial del Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona.
La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular d'una nau i capelles laterals, absis recte i campanar al costat de l'epístola, de forma quadrada als dos primers nivells i octogonal al tercer, que és el cos de campanes. Una façana lateral fa de mitgera i a l'altra s'obren les finestres, que són de mides molt reduïdes. La façana principal és plana i s'hi accedeix per una doble escalinata, des de nivell de la plaça de l'església. En ella es troba la portalada principal (única), centrada a l'eix de la nau, que és clàssica i molt senzilla. Per sobre hi ha una finestra d'ull de bou i rematant la façana una petita espadanya. Coberta de teula àrab.
Els ‘diners d’Amèrica’ permetien aixecar esglésies, capelles, ermites i oratoris.
L’advocació de Sant Llorenç és particularment estimada pel Josep Olivé Escarré, que veia per primera vegada la mítica Serra de Pàndols, de la que n’havia sentit l’existència en els darrers dies de la II República , quan la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM era cosa de dies o setmanes.
Em semblava més escaient l’adjectiu qualificatiu ‘noble’, enlloc de ‘alta’, per referir-me a un espai, on emulant al Sant patró del Pinell de Brai, milers de ‘bones persones’ patien una mort cruenta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com