Llegia a :
http://www.flickriver.com/photos/11299883@N08/9025936599/
Església d'una sola nau rectangular, a la qual s'afegí l'absis poligonal a l'any 1990. L'església es caracteritza per reproduir molts elements modernitzats del romànic: arcs de mig punt, arqueries llombardes. Als costats de la nau, dues arcades de mig punt donen accés a la capella del Santíssim (dreta) i a la Sagristia (esquerra). La nau té una llargada de 17 metres, als que sumar els 4,20 metres , que mesura l'absis. L'amplada és de sis metres. La portalada principal imita una portalada romànica amb tres arcs en degradació d'obra vista. Per sobre hi ha una rosassa d'1,60 metres de diàmetre, i dalt un campanar petit amb una sola campana. Les parets exteriors estan arrebossades amb terra, calç, i pedra. Són destacables els vitralls que presenten motius decoratius relacionats amb llocs geogràfics, símbols d'entitats locals o balls de festa major, entre d'altres temes, del municipi.
![]()
L'any 1885 una carta signada per 65 veïns de la Ràpita demanava al Bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) una església, ja que el nucli quedava molt lluny de l'església parroquial de Santa Margarida.
L'any 1924 Maria Teresa Cases y de Ayxemús, propietària de la finca de la Tallada, cedeix a un terreny de 1800 metres quadrats per construir unes escoles i una capella.
Les escoles les pagaria l'Ajuntament, la capella la gent del poble.
L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. Pensem que podria tractar-se de Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955)
L'any següent es col•loca la primera pedra de l'obra, però l'any 1928 l'ajuntament estava endeutat i no pot fer front a les obres. Els nens treballaven voluntàriament portant pedra del Mas Pigot. L'any 1931 hi ha l'inici provisional de l'activitat a les escoles i l'obra de l'església està aturada.
L’any 1935 va ser l'any en què es va decorar l'església (altars de la Verge del Roser, Sant Domènec, Sant Ramon) i va ser inaugurada pel bisbe Manuel Irurita.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República l'església va ser utilitzada com a magatzem pel Sindicat Agrícola de la Ràpita.
L'any 1991 es porta a terme l'ampliació i l'embelliment de l'església. S'afegeix l'absis poligonal amb les finestres de tipus neoromànic.
Els amics de
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8211
Adjudiquen a Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny ( 1911 + 5.08.1999 ) (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació)
A : http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/21023/1/MEMORIA.pdf
s’insisteix en que l’autor fou Joan Güell ( sense cognom matern )
Ens agradarà aclarir la ‘paternitat’ del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , com també els cognoms i dades de naixement i traspas - en el seu cas - dels arquitectes.
http://www.flickriver.com/photos/11299883@N08/9025936599/
Església d'una sola nau rectangular, a la qual s'afegí l'absis poligonal a l'any 1990. L'església es caracteritza per reproduir molts elements modernitzats del romànic: arcs de mig punt, arqueries llombardes. Als costats de la nau, dues arcades de mig punt donen accés a la capella del Santíssim (dreta) i a la Sagristia (esquerra). La nau té una llargada de 17 metres, als que sumar els 4,20 metres , que mesura l'absis. L'amplada és de sis metres. La portalada principal imita una portalada romànica amb tres arcs en degradació d'obra vista. Per sobre hi ha una rosassa d'1,60 metres de diàmetre, i dalt un campanar petit amb una sola campana. Les parets exteriors estan arrebossades amb terra, calç, i pedra. Són destacables els vitralls que presenten motius decoratius relacionats amb llocs geogràfics, símbols d'entitats locals o balls de festa major, entre d'altres temes, del municipi.
L'any 1885 una carta signada per 65 veïns de la Ràpita demanava al Bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) una església, ja que el nucli quedava molt lluny de l'església parroquial de Santa Margarida.
L'any 1924 Maria Teresa Cases y de Ayxemús, propietària de la finca de la Tallada, cedeix a un terreny de 1800 metres quadrats per construir unes escoles i una capella.
Les escoles les pagaria l'Ajuntament, la capella la gent del poble.
L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. Pensem que podria tractar-se de Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955)
L'any següent es col•loca la primera pedra de l'obra, però l'any 1928 l'ajuntament estava endeutat i no pot fer front a les obres. Els nens treballaven voluntàriament portant pedra del Mas Pigot. L'any 1931 hi ha l'inici provisional de l'activitat a les escoles i l'obra de l'església està aturada.
L’any 1935 va ser l'any en què es va decorar l'església (altars de la Verge del Roser, Sant Domènec, Sant Ramon) i va ser inaugurada pel bisbe Manuel Irurita.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República l'església va ser utilitzada com a magatzem pel Sindicat Agrícola de la Ràpita.
L'any 1991 es porta a terme l'ampliació i l'embelliment de l'església. S'afegeix l'absis poligonal amb les finestres de tipus neoromànic.
Els amics de
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8211
Adjudiquen a Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny ( 1911 + 5.08.1999 ) (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació)
A : http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/21023/1/MEMORIA.pdf
s’insisteix en que l’autor fou Joan Güell ( sense cognom matern )
Ens agradarà aclarir la ‘paternitat’ del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , com també els cognoms i dades de naixement i traspas - en el seu cas - dels arquitectes.