Teníem ocasió el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, de veure l’interior de l’església de Sant Pere Desvim, al terme de Veciana, a la comarca de l’Anoia. Ho podíem fer gràcies als amics Florenci i Josep Maria, que m’ensenyaria també l’edifici de l’antiga escola pública.
![]()
![]()
La descripció tècnica ens diu ; església de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta de canó i un absis, cobert amb quart d'esfera. L'església romànica primitiva tenia una capçalera de tres absis. Actualment és conservada part d'una absidiola en el costat nord i en el sud hi ha una casa adossada. L'edifici es va sobrealçar deixant ben visible l'estructura original. Es conserva de l'absis primitiu les seves arcuacions i bandes llombardes i una petita finestra. A la façana lateral també es conserven les arcuacions i bandes llombardes. A la façana principal té un campanar d'espadanya de dos ulls, una finestra original d'arc de mig punt i la porta d'entrada també d'arc de mig punt adovellada, refeta.
![]()
![]()
![]()
Les pintures de l’absis son úniques per aquestes contrades.
Sant Pere Desvim històricament formava part de l'antic terme de Miralles.
L'ordre del Sant Sepulcre exercí el govern d'aquesta parròquia a través del priorat que fundà als Prats de Rei, conegut com el priorat de Sant Miquel de Prats o de la Manresana.
L'any 1542 el monestir de Santa Maria de Montserrat comprà al comanador de Sant Miquel dels Prats tots els drets, possessions i jurisdiccions del priorat, per això, Sant Pere Desvim passà a dependre del monestir de Montserrat.
Aquestes terres de l’Anoia sobirana pateixen un oblit secular, tant des dels governs de Catalunya, com dels del REINO DE ESPAÑA, heu estat a Copons, a Veciana, a Prats de Rei, a Sant Martí Sesgueioles, a Pujalt, a ..., son indrets bellíssims situats dins del ‘forat negre’.
El topònim descriptiu ens parla del VIME (i ses variants vim, vímec, vimen, vímet) ,branca de plantes del gènere Salix, que és molt flexible i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.
La població s’aixeca damunt del torrent dit de Sant Pere, que amb altres fonts , quan desguassa rep el nom de riu Anoia, que es fa extensiu avui a tota la comarca.
Sou pregats de fer arribar una còpia d’aquesta entrada als nostres amfitrions, i/o almenys, fer-los-ho saber.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; església de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta de canó i un absis, cobert amb quart d'esfera. L'església romànica primitiva tenia una capçalera de tres absis. Actualment és conservada part d'una absidiola en el costat nord i en el sud hi ha una casa adossada. L'edifici es va sobrealçar deixant ben visible l'estructura original. Es conserva de l'absis primitiu les seves arcuacions i bandes llombardes i una petita finestra. A la façana lateral també es conserven les arcuacions i bandes llombardes. A la façana principal té un campanar d'espadanya de dos ulls, una finestra original d'arc de mig punt i la porta d'entrada també d'arc de mig punt adovellada, refeta.
Les pintures de l’absis son úniques per aquestes contrades.
Sant Pere Desvim històricament formava part de l'antic terme de Miralles.
L'ordre del Sant Sepulcre exercí el govern d'aquesta parròquia a través del priorat que fundà als Prats de Rei, conegut com el priorat de Sant Miquel de Prats o de la Manresana.
L'any 1542 el monestir de Santa Maria de Montserrat comprà al comanador de Sant Miquel dels Prats tots els drets, possessions i jurisdiccions del priorat, per això, Sant Pere Desvim passà a dependre del monestir de Montserrat.
Aquestes terres de l’Anoia sobirana pateixen un oblit secular, tant des dels governs de Catalunya, com dels del REINO DE ESPAÑA, heu estat a Copons, a Veciana, a Prats de Rei, a Sant Martí Sesgueioles, a Pujalt, a ..., son indrets bellíssims situats dins del ‘forat negre’.
El topònim descriptiu ens parla del VIME (i ses variants vim, vímec, vimen, vímet) ,branca de plantes del gènere Salix, que és molt flexible i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.
La població s’aixeca damunt del torrent dit de Sant Pere, que amb altres fonts , quan desguassa rep el nom de riu Anoia, que es fa extensiu avui a tota la comarca.
Sou pregats de fer arribar una còpia d’aquesta entrada als nostres amfitrions, i/o almenys, fer-los-ho saber.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com