Pujava fins a l’església de la Roca, agregat avui de Vilallonga de Ter, a la Vall de Camprodon, comarca del Ripollès.
Llegia de la descripció; parcialment immersa dins el que foren murs de castell, la nau del temple és orientada seguint l'eix nord-sud. Té la planta rectangular i és coberta amb volta de canó. La façana on hi ha l'accés és de carreus tallats finament i disposats de forma acurada que contrasta amb la resta de l'aparell, més rústec.
![]()
Al cim de la porta hi ha una finestra i un petit campanar de paret. El mur de tramuntana ha estat construït damunt la roca. El de ponent aprofita la paret del castell, i a l'altre costat la capella es comunicava amb la rectoria d'època molt posterior.
![]()
Tenia ocasió d’accedir a l’interior i comprovava que la imatge que presideix no és la de la Mare de Déu de la Pietat.
![]()
La descreença – o la falta de pràctica religiosa – provoca que alhora de qualificar els edificis religiosos, sovint sorgeixen equivocs; en algun lloc llegia que l’anomenen Capella , aquesta denominació en absència d’una església de més rang al mateix nucli és errònia, com ho fora anomenar-la Ermita, denominació que cal reservar als petits edificis situats fora de llocs habitats.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia de la descripció; parcialment immersa dins el que foren murs de castell, la nau del temple és orientada seguint l'eix nord-sud. Té la planta rectangular i és coberta amb volta de canó. La façana on hi ha l'accés és de carreus tallats finament i disposats de forma acurada que contrasta amb la resta de l'aparell, més rústec.
Al cim de la porta hi ha una finestra i un petit campanar de paret. El mur de tramuntana ha estat construït damunt la roca. El de ponent aprofita la paret del castell, i a l'altre costat la capella es comunicava amb la rectoria d'època molt posterior.
Tenia ocasió d’accedir a l’interior i comprovava que la imatge que presideix no és la de la Mare de Déu de la Pietat.
La descreença – o la falta de pràctica religiosa – provoca que alhora de qualificar els edificis religiosos, sovint sorgeixen equivocs; en algun lloc llegia que l’anomenen Capella , aquesta denominació en absència d’una església de més rang al mateix nucli és errònia, com ho fora anomenar-la Ermita, denominació que cal reservar als petits edificis situats fora de llocs habitats.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com