Retratava amb força dificultats tècniques la façana de l’església d’Algerri, advocada a la Purificació de la Mare de Déu.
Llegia que Santa Maria pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l'abadia de Sant Pere d'Àger. La seva pertinença a l'esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d'Àger els anys 1162 i 1179. Amb anterioritat a aquestes butlles, un document del 1108 atorgat pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera notifica la donació a l'abadia d'Àger i al seu abat de totes les esglésies que hi hagués o que hi poguessin haver en un futur en els territoris compresos entre el Segre i el Cinca, un cop conquerits als àrabs; entre aquestes esglésies s'esmenta la d'Algerri. D'altra banda, el capellà de l'església "Dalgerre"és citat l'any 1280 en la relació de parròquies que van contribuir al pagament de la dècima recaptada a la diòcesi d'Urgell.
La seva dependència respecte de l'abadia d'Àger perdurarà fins al segle XIX.
L'església d'Algerri, tot i el seu origen romànic, és un edifici gòtic modificat i ampliat al segle XVIII. Del resultat d'aquesta reforma ens trobem davant d'un conjunt pràcticament barroc que no es correspon amb l'estructura actual del poble, donat que quan fou construït Algerri tenia un gran poder econòmic i social.
A l'església fou trobada una necròpoli romana, destruïda, que devia correspondre a les vil•les romanes localitzades al nord i sud del nucli. La data de construcció de l'església és del segle XVIII, tot i que posteriorment s'hi van fer diverses reformes. La reforma més recent és la realitzada l'any 1955.
![]()
Té una portalada retaule, flanquejada per dues pilastres planes adossades que recorren tot el mur, des del terra fins a la cornisa. La porta és d'arc de mig punt, flanquejada per columnes als costats, sobre un alt basament i amb capitells corintis. Damunt de les columnes hi ha un entaulament i sobre d'ell una estructura a manera de baldaquí, conformada per dues columnes (d'estructura similar a les de la portada) més petites, que aixopluga la imatge de la Verge. La façana és coronada per una cornisa motllurada i un pany de mur de línies ondulants més alt en el sector central, on inclou un òcul.
No sabia trobar però, cap dada l’edifici de les escoles d’Algerri anteriors a la dictadura franquista – no acostumen a ser edificis alts -, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
Llegia que Santa Maria pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l'abadia de Sant Pere d'Àger. La seva pertinença a l'esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d'Àger els anys 1162 i 1179. Amb anterioritat a aquestes butlles, un document del 1108 atorgat pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera notifica la donació a l'abadia d'Àger i al seu abat de totes les esglésies que hi hagués o que hi poguessin haver en un futur en els territoris compresos entre el Segre i el Cinca, un cop conquerits als àrabs; entre aquestes esglésies s'esmenta la d'Algerri. D'altra banda, el capellà de l'església "Dalgerre"és citat l'any 1280 en la relació de parròquies que van contribuir al pagament de la dècima recaptada a la diòcesi d'Urgell.
La seva dependència respecte de l'abadia d'Àger perdurarà fins al segle XIX.
L'església d'Algerri, tot i el seu origen romànic, és un edifici gòtic modificat i ampliat al segle XVIII. Del resultat d'aquesta reforma ens trobem davant d'un conjunt pràcticament barroc que no es correspon amb l'estructura actual del poble, donat que quan fou construït Algerri tenia un gran poder econòmic i social.
A l'església fou trobada una necròpoli romana, destruïda, que devia correspondre a les vil•les romanes localitzades al nord i sud del nucli. La data de construcció de l'església és del segle XVIII, tot i que posteriorment s'hi van fer diverses reformes. La reforma més recent és la realitzada l'any 1955.
Té una portalada retaule, flanquejada per dues pilastres planes adossades que recorren tot el mur, des del terra fins a la cornisa. La porta és d'arc de mig punt, flanquejada per columnes als costats, sobre un alt basament i amb capitells corintis. Damunt de les columnes hi ha un entaulament i sobre d'ell una estructura a manera de baldaquí, conformada per dues columnes (d'estructura similar a les de la portada) més petites, que aixopluga la imatge de la Verge. La façana és coronada per una cornisa motllurada i un pany de mur de línies ondulants més alt en el sector central, on inclou un òcul.
No sabia trobar però, cap dada l’edifici de les escoles d’Algerri anteriors a la dictadura franquista – no acostumen a ser edificis alts -, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.