Partia d’una dada objectiva, Catalunya ha estat – des de sempre – capdavantera en matèria d’ensenyament i educació.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-de-catalunya.html
Hem tingut grans patricis que han esmerçat els seus recursos en aixecar edificis escolars, entre 1914 i 1923/1925 la Mancomunitat de Catalunya endegava projectes d’escoles, biblioteques, i equipaments culturals – sense disposar d’altres recursos que els de las DIPUTACIONES -, i el seu èxit obligava al primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) a frenar aquest procés que evidenciava la infinita corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, el miratge de llibertat, dignitat i justícia de la II República, va permetre continuar aquella tasca, que es va interrompre amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, que donaria pas al segon feixisme que es perllongaria - en alguns indrets - des de l’1.04.1939 fins al dia d’avui.
Algunes d’aquelles escoles existeixen només en el record – en el segon feixisme, el seu enderroc es considerava mèrit patriòtic - , altres tenen avui noves ‘destinacions’, i les menys continuen aixoplugant noves fornades d’estudiants delerosos d’aprendre.
En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.
Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.
Les meves darreres peticions s’adreçaven a l’Ajuntament de Castelló de Farfanya en petició de dades de qui va ser l’autor de l’escola SANTA MARIA.
![]()
![]()
TOTHOM que en tingui alguna dada pot fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-de-catalunya.html
Hem tingut grans patricis que han esmerçat els seus recursos en aixecar edificis escolars, entre 1914 i 1923/1925 la Mancomunitat de Catalunya endegava projectes d’escoles, biblioteques, i equipaments culturals – sense disposar d’altres recursos que els de las DIPUTACIONES -, i el seu èxit obligava al primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) a frenar aquest procés que evidenciava la infinita corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, el miratge de llibertat, dignitat i justícia de la II República, va permetre continuar aquella tasca, que es va interrompre amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, que donaria pas al segon feixisme que es perllongaria - en alguns indrets - des de l’1.04.1939 fins al dia d’avui.
Algunes d’aquelles escoles existeixen només en el record – en el segon feixisme, el seu enderroc es considerava mèrit patriòtic - , altres tenen avui noves ‘destinacions’, i les menys continuen aixoplugant noves fornades d’estudiants delerosos d’aprendre.
En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.
Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.
Les meves darreres peticions s’adreçaven a l’Ajuntament de Castelló de Farfanya en petició de dades de qui va ser l’autor de l’escola SANTA MARIA.
TOTHOM que en tingui alguna dada pot fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com