Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - íd. 15 de març de 1983), va ser l’autor de les dues escoles públiques de Martorell, que es projectaven en el breu parèntesis de llibertat que va portar la II República.
![]()
![]()
Retratava l’escola ELS CONVENTS, edifici començat a construir l’any 1935, i quines obres s’aturaven com una més de les conseqüències que es derivaven de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.
![]()
Retratava més tard , comptant amb la col•laboració d’una persona nascuda a Martorell – rara avis – l’escola Montserrat, que patia també el retard derivat del conflicte armat que provocaven els militars feixistes, i que exerceix avui com una secció de l’ Institut de Martorell.
Martorell , Esparreguera, Olesa,Sant Esteve de Sesrovisre, ... aixecaven – i mantenen encara – edificis escolars en aquell període lluminós , per la llibertat i la dignitat, de la II República; ho feien també en altres pobles, viles, i ciutats de Catalunya, que per raons que no aconsegueixo entendre semblen voler-ho amagar.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que aixecaven escoles públiques en els anys previs i/o immediats a la dictadura franquista
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - íd. 15 de març de 1983), va ser l’autor de les dues escoles públiques de Martorell, que es projectaven en el breu parèntesis de llibertat que va portar la II República.
Retratava l’escola ELS CONVENTS, edifici començat a construir l’any 1935, i quines obres s’aturaven com una més de les conseqüències que es derivaven de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.
Retratava més tard , comptant amb la col•laboració d’una persona nascuda a Martorell – rara avis – l’escola Montserrat, que patia també el retard derivat del conflicte armat que provocaven els militars feixistes, i que exerceix avui com una secció de l’ Institut de Martorell.
Martorell , Esparreguera, Olesa,Sant Esteve de Sesrovisre, ... aixecaven – i mantenen encara – edificis escolars en aquell període lluminós , per la llibertat i la dignitat, de la II República; ho feien també en altres pobles, viles, i ciutats de Catalunya, que per raons que no aconsegueixo entendre semblen voler-ho amagar.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que aixecaven escoles públiques en els anys previs i/o immediats a la dictadura franquista