Josep Alemany i Juvé (1890-1975), és l’autor de la reconstrucció d’aquest temple que fou incendiat totalment al juliol de 1936, en els dies més foscos del genocidi contra Catalunya, només una part de les parets recremades, va romandre dempeus. El baptisteri, la sagristia i altres dependències annexes al temple foren quasi totalment destruïdes.
![]()
La casa rectoral també fou cremada quedant només una massa de runes. Amb ella desaparegué una biblioteca de gran valor històric, amb més de 9.000 volums, i un museu parroquial de notable valor artístic, històric i arqueològic. L’arxiu parroquial, excepte els llibres sagramentals, foren totalment destruïts.
Desaparegué un retaule neoclàssic de l’altar major, així com el de la Mare de Déu del Roser, un sagrari barroc i dues taules de Sant Joan Evangelista i Baptista (pàgs. 71 i 76). També desaparegueren la pila baptismal gòtica (pàg. 76), una casulla de la segona meitat del segle XV, altres casulles dels segles XVII i XVIII (pàg. 81), una arqueta o recipient del segle XIV pels sants olis, i la custòdia barroca (pàg. 85). També es quedaren sense campanes (pàg. 85)
La història d’aquesta església començava l’any 986, aleshores els verns formaven part del paisatge.
En el 986 surt esmentada l'església primitiva i situada, probablement al mateix lloc de l'actual.
L’any 1366 hi ha referències escrites relatives a que l'església és massa fosca (cosa que fa suposar que era romànica) i es marcà una finestra a la paret de ponent.
També es mana de reparar una torre (campanar?) veïna que amenaça ruïna i duu perill a l'església i la rectoria.
En el 1406 es mana de tancar el cementiri parroquial, cosa que no s'havia fet encara al 1425.
En el 1435 consta la sagristia i en el 1511 es realitza una restauració.
En el 1513 es reparà l'escala del cor.
L’any 1560 , es fa esment de la necessitat de construir una nova església , amb un portal renaixentista.
Es construeix una capella l’any 1676
L’any 1752 es fan dependències a nord i a ponent.
L’any 1876 es construeix una nova capella.
L’any 1890 es fa una restauració general.
A partir de 1940 es refà l’església, de la que ens diu la descripció tècnica : Edifici d'una sola nau amb quatre capelles laterals corresponents a quatre tramades coronades amb voltes de creueria. L'absis, pentagonal, és cobert per volta de creueria i té finestres en lluneta.
![]()
La porta és d'inspiració clàssica amb dues columnes d'ordre jònic, però sense estries, que flanquegen l'accés i que suporten un frontó on es troba un escut amb la campana, símbol del blasó de la població de Sant Just Desvern, aprovat el 21 de juny de 1984 i publicat al DOGC el 8 d'agost del mateix any amb el número 4.
La casa rectoral també fou cremada quedant només una massa de runes. Amb ella desaparegué una biblioteca de gran valor històric, amb més de 9.000 volums, i un museu parroquial de notable valor artístic, històric i arqueològic. L’arxiu parroquial, excepte els llibres sagramentals, foren totalment destruïts.
Desaparegué un retaule neoclàssic de l’altar major, així com el de la Mare de Déu del Roser, un sagrari barroc i dues taules de Sant Joan Evangelista i Baptista (pàgs. 71 i 76). També desaparegueren la pila baptismal gòtica (pàg. 76), una casulla de la segona meitat del segle XV, altres casulles dels segles XVII i XVIII (pàg. 81), una arqueta o recipient del segle XIV pels sants olis, i la custòdia barroca (pàg. 85). També es quedaren sense campanes (pàg. 85)
La història d’aquesta església començava l’any 986, aleshores els verns formaven part del paisatge.
En el 986 surt esmentada l'església primitiva i situada, probablement al mateix lloc de l'actual.
L’any 1366 hi ha referències escrites relatives a que l'església és massa fosca (cosa que fa suposar que era romànica) i es marcà una finestra a la paret de ponent.
També es mana de reparar una torre (campanar?) veïna que amenaça ruïna i duu perill a l'església i la rectoria.
En el 1406 es mana de tancar el cementiri parroquial, cosa que no s'havia fet encara al 1425.
En el 1435 consta la sagristia i en el 1511 es realitza una restauració.
En el 1513 es reparà l'escala del cor.
L’any 1560 , es fa esment de la necessitat de construir una nova església , amb un portal renaixentista.
Es construeix una capella l’any 1676
L’any 1752 es fan dependències a nord i a ponent.
L’any 1876 es construeix una nova capella.
L’any 1890 es fa una restauració general.
A partir de 1940 es refà l’església, de la que ens diu la descripció tècnica : Edifici d'una sola nau amb quatre capelles laterals corresponents a quatre tramades coronades amb voltes de creueria. L'absis, pentagonal, és cobert per volta de creueria i té finestres en lluneta.
La porta és d'inspiració clàssica amb dues columnes d'ordre jònic, però sense estries, que flanquegen l'accés i que suporten un frontó on es troba un escut amb la campana, símbol del blasó de la població de Sant Just Desvern, aprovat el 21 de juny de 1984 i publicat al DOGC el 8 d'agost del mateix any amb el número 4.