El Xavier Burcet Darde, publicava una bellíssima imatge , d’aquesta petita capella preromànica, amagada i envellida, que s’aixeca tossudament enmig del groc lluent de la colze, a la plana d’Osona.
Sant Fruitós de Quadres es troba a la dreta de la carretera de Vic a Manlleu, a l’altura del mas Mateu. Modernament se la coneix per Sant Fruitós del Grau, pel fet de trobar-se prop del mas del Grau.
Tenim constància d’aquesta església de Sant Fruitós des de l’any 948, i la trobem esmentada l'any 1097, quan Pongosfred i la seva muller Franda donaren al monestir de Ripoll unes torres situades a Gurb "al terme de Sant Fruitós".
Fou ampliada en època romànica amb un petit absis, i més tard amb un portal amb timpà llis a la banda Nord.
A l’època gòtica s’hi construí una volta que reemplaçà l’antic sostre embigat.
L'església va sofrir importants reformes l'any 1868.
I en els dies foscos del genocidi contra Catalunya, va ser profanada; el culte no s’ha tornat a restablir des d'aleshores.
La descripció tècnica ens explica : Es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular i coberta amb dues voltes d'aresta de rajol pla. L'absis és semicircular i es troba orientat a l'est, l'accés principal al nord i el campanar a la façana oest. Els murs són de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus treballats disposats en filades i en altres parts amb més morter, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al nord, presenta una portal al centre emmarcat amb una llinda doble sobre la que hi ha un arc de mig punt integrat en el mur. La façana oest no conté cap obertura i està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull, amb una coberta de lloses. La façana sud conté únicament una espitllera a l'extrem dret emmarcada amb dos monòlits de pedra treballada. La façana est correspon a l'absis, semicircular, lleugerament més baix i estret que la nau i decorat amb una sèrie de set arcuacions cegues amb bandes llombardes. Al centre de la façana hi ha una finestra de doble esqueixada emmarcada amb carreus treballats i a la part inferior hi ha un carreu de notables dimensions integrat al mur. L'església denota diverses etapes constructives en el seu aparell. La part més primitiva seria el final de la nau central on aquesta es troba amb l'absis. A un costat d'aquesta part, que podria ser d'origen pre-romànic, hi ha l'absis d'estil romànic, bastit probablement el segle XI i amb la volta reformada modernament. La resta de l'edifici es troba molt reformat i probablement deu la seva imatge actual a una reforma del segle XIX.