Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
L'any 1931 l’Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) presentava la memòria del grup escolar. No va ser però, fins el setembre del 1933 que començaren les obres que foren acabades l'any 1937.
L’Enric Catà i Catà, fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, passava llargues temporades a Arenys de Munt, a Can Pau Bernardó. Treballà per l'Ajuntament d'aquest poble, i hi ha vàries obres d'ell, la més important la construcció d'aquestes escoles , en l’àmbit professional era catedràtic de resistència; havia col•laborat en la construcció del Palau Nacional de Montjuïc, i a Barcelona projectà també nombrosos edificis, al mes de gener de l'any 1937 moria al front de guerra.
La descripció tècnica ens diu ; edifici gran amb forma rectangular amb un cos central sortint per les dues bandes. L'entrada principal ha estat variada: era on desembocaven les rampes d'accés suprimides recentment. Consta d'un semi-soterrani, una planta baixa, un primer pis, i un pati cobert adosat. Al llarg de les façanes hi ha finestres rectangulars disposades simètricament. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis, enmig, hi ha una cornisa que sobresurt en una façana. L'acabament és un petit ràfec de totxo vist amb ceràmica de color verd que trenca la monotonia del blanc de les parets. Actualment hi ha unes aules afegides a la part posterior de l'edifici , que han malmès la unitat del conjunt.
En aquesta dèria nostra de recuperar aquesta part de la ‘memòria històrica’, esperava trobar – sóc una ànima candida – una amplia col•laboració , de fet a cada poble, vila i ciutat de Catalunya, hi ha – encara - almenys un català, oi ?. Val a dir que la resposta de les Administracions – quan s’ha donat – ha estat ‘feble’ , allò de ‘no sabe, no constesta’, insistim doncs en demanar l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
És del tot obvi, recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'any 1931 l’Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) presentava la memòria del grup escolar. No va ser però, fins el setembre del 1933 que començaren les obres que foren acabades l'any 1937.
L’Enric Catà i Catà, fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, passava llargues temporades a Arenys de Munt, a Can Pau Bernardó. Treballà per l'Ajuntament d'aquest poble, i hi ha vàries obres d'ell, la més important la construcció d'aquestes escoles , en l’àmbit professional era catedràtic de resistència; havia col•laborat en la construcció del Palau Nacional de Montjuïc, i a Barcelona projectà també nombrosos edificis, al mes de gener de l'any 1937 moria al front de guerra.
La descripció tècnica ens diu ; edifici gran amb forma rectangular amb un cos central sortint per les dues bandes. L'entrada principal ha estat variada: era on desembocaven les rampes d'accés suprimides recentment. Consta d'un semi-soterrani, una planta baixa, un primer pis, i un pati cobert adosat. Al llarg de les façanes hi ha finestres rectangulars disposades simètricament. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis, enmig, hi ha una cornisa que sobresurt en una façana. L'acabament és un petit ràfec de totxo vist amb ceràmica de color verd que trenca la monotonia del blanc de les parets. Actualment hi ha unes aules afegides a la part posterior de l'edifici , que han malmès la unitat del conjunt.
En aquesta dèria nostra de recuperar aquesta part de la ‘memòria històrica’, esperava trobar – sóc una ànima candida – una amplia col•laboració , de fet a cada poble, vila i ciutat de Catalunya, hi ha – encara - almenys un català, oi ?. Val a dir que la resposta de les Administracions – quan s’ha donat – ha estat ‘feble’ , allò de ‘no sabe, no constesta’, insistim doncs en demanar l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
És del tot obvi, recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com