Veníem de Sant Sebastià dels Gorgs, quin interior havíem pogut visitar gràcies a la família Amat, als que feia arribar un parell d’enllaços amb imatges antigues del Claustre :
https://carlesquerol.wordpress.com/2014/10/27/aquesta-podria-ser-la-foto-mes-antiga-del-claustre-de-sant-sebastia-dels-gorgs-a-lalt-penedes/
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4136/rec/1
Tenia molt d’ interès en fer la visita de la capella de la Mare de Déu de la Llinda, advocació que apareix al segle XVI, ja que anteriorment es venerava a la capella de la casa, a Santa Margarida.
Hom defensa que l'església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s'aplicà a l'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat.
![]()
Llegia que l'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transsepte d'aquella església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transsepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud (ADELL, 1992b).
La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d'un curt arc presbiteral, actualment paredat, que com l'arc toral arrenca d'unes grosses impostes. En el mur sud s'obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d'una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l'edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l'obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d'edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d'evidències dels passos de comunicació.
![]()
La façana de l'absis presenta una decoració formada per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l'única part de l'edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Pel que es pot veure de la nau central, saben que era rematada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transsepte (ADELL, 1992b).
![]()
Quan a la petita imatge de la Mare de Déu, de intensa devoció en èpoques passades, si atenem als exvots que es conserven encara, penso que és una estructura que suporta els caps i mans de la Verge i el nen, per aquesta raó calia – i cal – fer vestits per a les imatges.
![]()
Us deixo un enllaç als Goigs de la Verge.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-llinda-sant.html
A la casa es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat.
Hi ha diferents vestits per a cada època de l'any, i es poden datar els del sacerdot en el segle XIX, i els de la Verge i el Nen en el XVIII.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://carlesquerol.wordpress.com/2014/10/27/aquesta-podria-ser-la-foto-mes-antiga-del-claustre-de-sant-sebastia-dels-gorgs-a-lalt-penedes/
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4136/rec/1
Tenia molt d’ interès en fer la visita de la capella de la Mare de Déu de la Llinda, advocació que apareix al segle XVI, ja que anteriorment es venerava a la capella de la casa, a Santa Margarida.
Hom defensa que l'església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s'aplicà a l'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat.
Llegia que l'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transsepte d'aquella església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transsepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud (ADELL, 1992b).
La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d'un curt arc presbiteral, actualment paredat, que com l'arc toral arrenca d'unes grosses impostes. En el mur sud s'obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d'una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l'edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l'obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d'edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d'evidències dels passos de comunicació.
La façana de l'absis presenta una decoració formada per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l'única part de l'edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Pel que es pot veure de la nau central, saben que era rematada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transsepte (ADELL, 1992b).
Quan a la petita imatge de la Mare de Déu, de intensa devoció en èpoques passades, si atenem als exvots que es conserven encara, penso que és una estructura que suporta els caps i mans de la Verge i el nen, per aquesta raó calia – i cal – fer vestits per a les imatges.
Us deixo un enllaç als Goigs de la Verge.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-llinda-sant.html
A la casa es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat.
Hi ha diferents vestits per a cada època de l'any, i es poden datar els del sacerdot en el segle XIX, i els de la Verge i el Nen en el XVIII.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com