Retratava al Josep Olivé Escarré al costat d’aquesta capella d'una sola nau, coberta a doble vessant, amb contraforts a les parets laterals, grans finestrals d'arc de mig punt entre els contraforts i una porta principal amb un arc carpanell de cinc punts, que recolza sobre una imposta decorada amb motius vegetals i una columna de secció molt prima adossada als brancals. Sobre la porta i sota teulada un rosetó il•lumina l'interior.
La història ens diu que l’any 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre.
Llegia que desprès de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern de la II Republicà Española, l'estiueig es convertí en un fenomen que canvià la vida dels tonencs. Els nous fabricants, funcionaris i botiguers i tota la gent afavorida per la nova situació econòmica celebrava misses, en castellà, al barri de la Roqueta.
Mn. Planas però , l’any 1943, va fer cessar aquesta pràctica al•legant que anessin a la nova església de sant Andreu .
El 24 de juliol de 1944 el bisbe Joan Perelló i Pou (Santa Maria del Camí, Mallorca, 30 d'abril de 1870 - Vic, Osona, 27 de juliol de 1955), atenen una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.
![]()
Actualment està tancada i abandonada.
Trobava un treball magnífic del Marc Costa i Sitjà‘ TORRE SIMON: Història i Arquitectura d’una joia modernista en el poble de Tona ‘ , en el que s’atribueix l’autoria d’aquesta Capella de la Mare de Déu de la Salut, situada davant de les Torres Llussà a l’actual Avinguda del Balneari, que és construí l’any 1925 segons el projecte de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923). El projecte de la capella fou promocionat per tots els estiuejants, i les campanes foren regalades per una fosa de les Masies de Voltregà, La Farga d’Ordeig o Colònia “La cambra”, propietat dels marquesos de la Cambra. La marquesa féu forjar el seu nom en les campanes.
Ens agradarà saber, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , les raons d’aquesta sobtada ‘ manca de fe ‘ en la mediació de Mare de Déu de la Salut per part dels tonencs.
Tona, podria com la Garriga organitzar una ruta del Modernisme, material no en falta, potser, potser però, els manca empenta, oi ?.
La història ens diu que l’any 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre.
Llegia que desprès de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern de la II Republicà Española, l'estiueig es convertí en un fenomen que canvià la vida dels tonencs. Els nous fabricants, funcionaris i botiguers i tota la gent afavorida per la nova situació econòmica celebrava misses, en castellà, al barri de la Roqueta.
Mn. Planas però , l’any 1943, va fer cessar aquesta pràctica al•legant que anessin a la nova església de sant Andreu .
El 24 de juliol de 1944 el bisbe Joan Perelló i Pou (Santa Maria del Camí, Mallorca, 30 d'abril de 1870 - Vic, Osona, 27 de juliol de 1955), atenen una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.
Actualment està tancada i abandonada.
Trobava un treball magnífic del Marc Costa i Sitjà‘ TORRE SIMON: Història i Arquitectura d’una joia modernista en el poble de Tona ‘ , en el que s’atribueix l’autoria d’aquesta Capella de la Mare de Déu de la Salut, situada davant de les Torres Llussà a l’actual Avinguda del Balneari, que és construí l’any 1925 segons el projecte de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923). El projecte de la capella fou promocionat per tots els estiuejants, i les campanes foren regalades per una fosa de les Masies de Voltregà, La Farga d’Ordeig o Colònia “La cambra”, propietat dels marquesos de la Cambra. La marquesa féu forjar el seu nom en les campanes.
Ens agradarà saber, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , les raons d’aquesta sobtada ‘ manca de fe ‘ en la mediació de Mare de Déu de la Salut per part dels tonencs.
Tona, podria com la Garriga organitzar una ruta del Modernisme, material no en falta, potser, potser però, els manca empenta, oi ?.