S’acostava l’hora de dinar i tenia pensat arribar-me fins a Cal Fray, a Llofriu, en el meu trajecte però, topava amb l’església de Santa Susanna de Peralta, i m’aturava per a retratar-la.
![]()
La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una nau amb absis semicircular originàriament romànic, època de la qual resta l'absis decorat exteriorment amb lesenes i amb una finestra de doble esqueixada, coberta amb volta de quart d'esfera, el mur meridional de la nau i la base d'un cloquer de torre que restà inacabat a la banda N. Les restants estructures de la nau corresponen a un engrandiment del temple fet a darreries del segle XVIII ja que fou gravat l'any 1791 a la portada del frontis, mur en el qual hi ha també un petit òcul. Al mur meridional de la neu hi ha una porta lateral d'arc de mig punt adovellat i s'hi conserva una altra finestra romànica de doble biaix. Damunt del campanar inacabat s'hi construí una espadanya de dues arcades. La volta de la nau és de llunetes. L'aparell romànic és de carreuó i el dels sectors més tardans de rebles grans amb carreus angulars. Unes obres de restauració fetes els anus 1976-77 consistiren en descobrir els aparells, enderrocar una sagristia datada el 1650 en la seva porta que s'afegia a migdia i enretirar el cementiri situat vora el temple.
![]()
Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges d’aquella època, i rebia un parell de fotografies, datades l’exterior el 20-IV-1975, i l’interior el 14-XI-1981
![]()
Altrament llegia que l’església de Santa Susanna es troba a uns 200 metres al Nord de les ruïnes del castell de Peralta, possessió medieval dels Cruïlles-Peratallada.
![]()
Retratava un edifici encastellat – del que no en trobava cap dada en la meva consulta en línia; l’absència d’un catàleg de patrimoni en una majoria de municipis de Catalunya és una tragèdia, que només s’explica perquè el feixisme començava la seva tasca ‘destructiva’ el dia 01.03.1939, i en alguns casos, encara a dia d’avui, no s’ha fet cap acció per recuperar la ‘memòria històrica’ - , sembla que és aquest lloc al que fa referència la butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 que confirma, entre molts d'altres, els dominis de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles:" ... ipsa vinea de Susanna cum suo termino, cum eremo et culto, sicut in scriptura Sancti Stephani resonat. In Peralta et infra ejus termines."
L'església no figura en els nomenclàtors de parròquies del segle XIV ni del XVII; cal suposar que ha estat des de sempre sufragània de la veïna parròquia de Sant Climent de Peralta, avui en un lamentable estat d’abandó.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una nau amb absis semicircular originàriament romànic, època de la qual resta l'absis decorat exteriorment amb lesenes i amb una finestra de doble esqueixada, coberta amb volta de quart d'esfera, el mur meridional de la nau i la base d'un cloquer de torre que restà inacabat a la banda N. Les restants estructures de la nau corresponen a un engrandiment del temple fet a darreries del segle XVIII ja que fou gravat l'any 1791 a la portada del frontis, mur en el qual hi ha també un petit òcul. Al mur meridional de la neu hi ha una porta lateral d'arc de mig punt adovellat i s'hi conserva una altra finestra romànica de doble biaix. Damunt del campanar inacabat s'hi construí una espadanya de dues arcades. La volta de la nau és de llunetes. L'aparell romànic és de carreuó i el dels sectors més tardans de rebles grans amb carreus angulars. Unes obres de restauració fetes els anus 1976-77 consistiren en descobrir els aparells, enderrocar una sagristia datada el 1650 en la seva porta que s'afegia a migdia i enretirar el cementiri situat vora el temple.
Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges d’aquella època, i rebia un parell de fotografies, datades l’exterior el 20-IV-1975, i l’interior el 14-XI-1981
Altrament llegia que l’església de Santa Susanna es troba a uns 200 metres al Nord de les ruïnes del castell de Peralta, possessió medieval dels Cruïlles-Peratallada.
Retratava un edifici encastellat – del que no en trobava cap dada en la meva consulta en línia; l’absència d’un catàleg de patrimoni en una majoria de municipis de Catalunya és una tragèdia, que només s’explica perquè el feixisme començava la seva tasca ‘destructiva’ el dia 01.03.1939, i en alguns casos, encara a dia d’avui, no s’ha fet cap acció per recuperar la ‘memòria històrica’ - , sembla que és aquest lloc al que fa referència la butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 que confirma, entre molts d'altres, els dominis de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles:" ... ipsa vinea de Susanna cum suo termino, cum eremo et culto, sicut in scriptura Sancti Stephani resonat. In Peralta et infra ejus termines."
L'església no figura en els nomenclàtors de parròquies del segle XIV ni del XVII; cal suposar que ha estat des de sempre sufragània de la veïna parròquia de Sant Climent de Peralta, avui en un lamentable estat d’abandó.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com