Retratava al Josep Olivé Escarré, davant l’església parroquial de Vistabella, advocada al Sagrat Cor, obra Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949, feta amb materials molt senzills pel reduït pressupost de que es disposava.
![]()
![]()
Exteriorment, el conjunt -fet de volums i formes molt diversos- és rematat per l' esvelt campanar, al qual s'accedeix per una escala, l'últim tram de la qual és exterior. Precedeix l'entrada un pòrtic d'arcs formats per línies rectes.
L'estructura global té reminiscències gotitzants, especialment en l'accentuació vertical de les formes. A l'interior, quatre pilars de maó sostenen múltiples arcs en forma de palmera, que donen lloc a un espai de volta única cobert amb gruixos de rajola. Les finestres, d'alabastres, tenen els vidres decorats amb imatges de sants. L'interior està decorat i pintat per Jujol, amb colors molt vius.
El 25 d'abril de 1923, el temple fou beneït per l'Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que com el mateix Josep Maria Jujol i Gibert , pagarien un altíssim preu per la seva doble condició de catalans i catòlics.
En els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el goviern de la II República Española, alguns elements decoratius foren malmesos, posteriorment però , Tecla Jujol i Gibert, filla de l'arquitecte, els restauraria l'any 1975 a les darreries de la Dictadura.
La visita tancava la nostra ‘ ruta Jujol’ per les terres del Tarragonès.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Exteriorment, el conjunt -fet de volums i formes molt diversos- és rematat per l' esvelt campanar, al qual s'accedeix per una escala, l'últim tram de la qual és exterior. Precedeix l'entrada un pòrtic d'arcs formats per línies rectes.
L'estructura global té reminiscències gotitzants, especialment en l'accentuació vertical de les formes. A l'interior, quatre pilars de maó sostenen múltiples arcs en forma de palmera, que donen lloc a un espai de volta única cobert amb gruixos de rajola. Les finestres, d'alabastres, tenen els vidres decorats amb imatges de sants. L'interior està decorat i pintat per Jujol, amb colors molt vius.
El 25 d'abril de 1923, el temple fou beneït per l'Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que com el mateix Josep Maria Jujol i Gibert , pagarien un altíssim preu per la seva doble condició de catalans i catòlics.
En els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el goviern de la II República Española, alguns elements decoratius foren malmesos, posteriorment però , Tecla Jujol i Gibert, filla de l'arquitecte, els restauraria l'any 1975 a les darreries de la Dictadura.
La visita tancava la nostra ‘ ruta Jujol’ per les terres del Tarragonès.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com