Voltava per Esplugues – des del meu particular punt de vista, mal dites de Llobregat – que patia un creixement exponencial des del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), que portava el cens l’any 1930 fins als 3218 veïns, nombre que durant el segon feixisme ( Dictadura de Franco ) superarà llargament els 30.000 - 29474 habitants en el cens de 1970- , per assolir magnituds exponencials amb la ‘Democraciola’ i la ‘bombolla immobiliària’ , que assolirà els 46.726 habitants a finals de l’any 2012.
![]()
No és senzill trobar – encara – edificis com els que aixecava el mestre de cases , Josep Graner Prat (1844-títol, 1872-1930), l’any 1925 per encàrrec d’Emili Castells, i Francisco Gelabert, al Carrer del Nord, 10-14 , dues cases de planta baixa, pis i golfes, separades entre sí i alineades a vial, però unides per un cos de planta baixa de coberta plana, que incorpora un portal de grans proporcions tancat amb porta de ferro de dues fulles batents. Les cases es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana i ràfecs sostinguts per tornapuntes senzills. La façana és coronada amb un pinyó esglaonat amb cornises motllurades. Estan composades simètricament segons tres eixos verticals. Les plantes baixes tenen el portal situat en sengles andrones, i al cos central hi ha dues obertures laterals amb arc de descàrrega de mig punt, i una de central, diferent en cada casa. La del número 10 és un gran portal propi d’un taller de mecànica; en canvi, la del número 14 és una finestra horitzontal elevada, amb portam en retícula rectangular. La planta pis té tres balcons a cada casa, tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil i portes amb vitralls de colors, i units per una balconada que ocupa l’amplària de la façana: la del número 10 té barana de ferro forjat, de dibuixos geomètrics d’influència Art Déco, i la del número 14 té una balustrada de peces de pedra artificial. La balustrada es repeteix en el terrat del cos central que les uneix. Els balcons són de llinda plana, emmarcats en el terç superior per un ressalt de l’estuc i acabat en impostes amb dentellons. A la planta golfa hi ha una obertura que simula una finestra tripartita, per bé que els buits laterals estan tapiats.
Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre.
L’ús vinculat a la indústria encara es manté en les plantes baixes i en la del núm. 12-14 encara apareix esgrafiat sota el balcó la firma comercial de l’empresa alimentària “Caramelos RINCA J. Bonfill”, amb un segell que simula un oasi amb palmeres i torres amb arcs de ferradura. No trobava cap dada actual d’aquesta firma.
No és senzill trobar – encara – edificis com els que aixecava el mestre de cases , Josep Graner Prat (1844-títol, 1872-1930), l’any 1925 per encàrrec d’Emili Castells, i Francisco Gelabert, al Carrer del Nord, 10-14 , dues cases de planta baixa, pis i golfes, separades entre sí i alineades a vial, però unides per un cos de planta baixa de coberta plana, que incorpora un portal de grans proporcions tancat amb porta de ferro de dues fulles batents. Les cases es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana i ràfecs sostinguts per tornapuntes senzills. La façana és coronada amb un pinyó esglaonat amb cornises motllurades. Estan composades simètricament segons tres eixos verticals. Les plantes baixes tenen el portal situat en sengles andrones, i al cos central hi ha dues obertures laterals amb arc de descàrrega de mig punt, i una de central, diferent en cada casa. La del número 10 és un gran portal propi d’un taller de mecànica; en canvi, la del número 14 és una finestra horitzontal elevada, amb portam en retícula rectangular. La planta pis té tres balcons a cada casa, tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil i portes amb vitralls de colors, i units per una balconada que ocupa l’amplària de la façana: la del número 10 té barana de ferro forjat, de dibuixos geomètrics d’influència Art Déco, i la del número 14 té una balustrada de peces de pedra artificial. La balustrada es repeteix en el terrat del cos central que les uneix. Els balcons són de llinda plana, emmarcats en el terç superior per un ressalt de l’estuc i acabat en impostes amb dentellons. A la planta golfa hi ha una obertura que simula una finestra tripartita, per bé que els buits laterals estan tapiats.
Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre.
L’ús vinculat a la indústria encara es manté en les plantes baixes i en la del núm. 12-14 encara apareix esgrafiat sota el balcó la firma comercial de l’empresa alimentària “Caramelos RINCA J. Bonfill”, amb un segell que simula un oasi amb palmeres i torres amb arcs de ferradura. No trobava cap dada actual d’aquesta firma.