Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la Casa de la Vila de Santa Maria de Palautordera.
![]()
Llegia que la pretensió de construir un edifici per a acollir les dependències municipals, era palesa des de la dècada dels anys 1880, quan el nombre de veïns superava els 1.300 , en aquela data l'Ajuntament va proposar un ambiciós projecte per a la construcció d'un edifici d'estil classicista en el mateix lloc on trobem ara l'actual casa de la vila. Aquella vegada, fins i tot, es va aixecar acta de l'esdeveniment i es va col•locar un tub de vidre enlacrat que contenia tres monedes i un exemplar del "Correo Catalán" i un altre exemplar del "Diario de Barcelona" dins del buit d'un pedra que hauria de formar part de l'edifici. Malauradament el projecte no va tirar-se endavant a causa de la manca de recursos econòmics: a les arques municipals no hi havia prou diners i el municipi no en recaptava prou. Una curiositat: aquell tub de vidre deu formar part de l'actual edifici perquè no es va arribar a rescatar mai.
L'abril del 1927, en nombre de veïns s’apropava als 1500, i l'Ajuntament va demanar un préstec de 70.000 pessetes al Banco de Crédito de España, a tornar amb una quota anual fixa durant 15 anys, l'alcalde era aleshores , Segimon Andreu Pou (Montseny, 1871 - Santa Maria de Palautordera, 1933), que es va veure obligat a canviar tota la retolació dels carrers per l'obligació ‘ legal’ d'utilitzar la llengua castellana ‘espanyola’. Recordeu que deia Joan Carles I ?.
El projecte, a més de l'edifici de l'Ajuntament, també comprenia les Escoles de pàrvuls annexes i l'Escorxador municipal, el seu autor va ser l'arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973).
Al més juny del 1928, es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota, que finalitzaven el 15 de desembre de 1929, el cost real de les obres va ser de 96.592,40 pessetes per la casa consistorial i el parvulari annex i de 18.419,96 per l'escorxador.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que la pretensió de construir un edifici per a acollir les dependències municipals, era palesa des de la dècada dels anys 1880, quan el nombre de veïns superava els 1.300 , en aquela data l'Ajuntament va proposar un ambiciós projecte per a la construcció d'un edifici d'estil classicista en el mateix lloc on trobem ara l'actual casa de la vila. Aquella vegada, fins i tot, es va aixecar acta de l'esdeveniment i es va col•locar un tub de vidre enlacrat que contenia tres monedes i un exemplar del "Correo Catalán" i un altre exemplar del "Diario de Barcelona" dins del buit d'un pedra que hauria de formar part de l'edifici. Malauradament el projecte no va tirar-se endavant a causa de la manca de recursos econòmics: a les arques municipals no hi havia prou diners i el municipi no en recaptava prou. Una curiositat: aquell tub de vidre deu formar part de l'actual edifici perquè no es va arribar a rescatar mai.
L'abril del 1927, en nombre de veïns s’apropava als 1500, i l'Ajuntament va demanar un préstec de 70.000 pessetes al Banco de Crédito de España, a tornar amb una quota anual fixa durant 15 anys, l'alcalde era aleshores , Segimon Andreu Pou (Montseny, 1871 - Santa Maria de Palautordera, 1933), que es va veure obligat a canviar tota la retolació dels carrers per l'obligació ‘ legal’ d'utilitzar la llengua castellana ‘espanyola’. Recordeu que deia Joan Carles I ?.
El projecte, a més de l'edifici de l'Ajuntament, també comprenia les Escoles de pàrvuls annexes i l'Escorxador municipal, el seu autor va ser l'arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973).
Al més juny del 1928, es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota, que finalitzaven el 15 de desembre de 1929, el cost real de les obres va ser de 96.592,40 pessetes per la casa consistorial i el parvulari annex i de 18.419,96 per l'escorxador.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com