Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Sant Celoni, advocada a Sant Martí, façana que presumeix de tenir els esgrafiats més grans de tot Europa, datats de l’any 1762, amb figures al•legòriques de virtuts, arcàngels, sants, àngels músics que s’ordenen en la façana formant un retaule monumental, quan a l’edifici del temple es tracta d’una construcció barroca, d’edifici aïllat, planta rectangular i àbsis octogonal amb contraforts a l’exterior.
![]()
![]()
Incendiat i greument profanat aquest temple parroquial el juliol de 1936, es va desplomar tot el seu sostre, quedant en peu només els seus murs. El campanar va quedar intacte, però les seves campanes van ser robades.
Del informe sobre l’església parroquial de Sant Martí, reprodueixo :
Desaparegueren: un retaule renaixentista del Sant Crist (pàg. 65), els retaules barrocs de la Mare de Déu del Carme, de Sant Anton i de Sant Isidre (pàg. 68), un retaule neoclàssic de Sant Roc (pàg. 71), i les imatges d’alabastre gòtiques de Santa Anna, (pàg. 73), i de la Mare de Déu de Bellver o del Puig, anomenada “de la Llet” (pàg. 73). Aquesta última imatge, des de la guerra, la retenen inexplicablement uns veïns de Sant Celoni. Caldria que tornés al santuari, en el qual hi ha una reproducció en lloc de l’original (pàg. 73). També desaparegué l’orgue (pàg. 79), una creu parroquial (pàg. 83), i una veracreu (pàg. 83). Es van quedar sense campanes (pàg. 85); entre les quals n’hi havia una que pesava més d’una tona i mesurava més d’un metre de diàmetre (pàg. 86). Es va respectar la casa rectoral, per ser destinada a locals propis del sindicat de la localitat.
Immediatament després d’acabar el conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern de la II República Española, es va procedir a la restauració del temple.
Dirigiren les obres els arquitectes Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973) i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960)
Etapes principals de les obres: temple reconstruït en allò més essencial, l’any 1940.
La capella de la Mare de Déu del Puig va ser totalment reconstruïda i decorada l’any 1945.
L’altar de la Verge del Pilar ho va ser el 1951.
El gran orgue va ser estrenat el 1951.
La imatge de sant Martí, realitzada l'any 1953, és obra de l'escultor Lluís Montané i Mollfulleda (Sant Celoni, Montseny jussà, Vallès Oriental, 1905 - Barcelona, 10 de juny de 1997)
El presbiteri, el baldaquí i l’altar major es van inaugurar en 1953.
L’altar de la Puríssima, l’any 1957.
Les pintures murals del presbiteri, l’any 1960.
Els nous finestrals, l’any 1960.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
La Maria Fortiana Abril publica en relació a l’església un excel•lent treball : L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SANT CELONI: HISTÒRIA I ARQUITECTURA
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/13364/1/MEM%C3%92RIA%20PFG%20ESGL%C3%89SIA%20SANT%20MART%C3%8D%20DE%20SANT%20CELONI.pdf
d’obligada lectura per conèixer la història d’aquest edifici, i àdhuc d’una bona part del Patrimoni de Sant Celoni.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Incendiat i greument profanat aquest temple parroquial el juliol de 1936, es va desplomar tot el seu sostre, quedant en peu només els seus murs. El campanar va quedar intacte, però les seves campanes van ser robades.
Del informe sobre l’església parroquial de Sant Martí, reprodueixo :
Desaparegueren: un retaule renaixentista del Sant Crist (pàg. 65), els retaules barrocs de la Mare de Déu del Carme, de Sant Anton i de Sant Isidre (pàg. 68), un retaule neoclàssic de Sant Roc (pàg. 71), i les imatges d’alabastre gòtiques de Santa Anna, (pàg. 73), i de la Mare de Déu de Bellver o del Puig, anomenada “de la Llet” (pàg. 73). Aquesta última imatge, des de la guerra, la retenen inexplicablement uns veïns de Sant Celoni. Caldria que tornés al santuari, en el qual hi ha una reproducció en lloc de l’original (pàg. 73). També desaparegué l’orgue (pàg. 79), una creu parroquial (pàg. 83), i una veracreu (pàg. 83). Es van quedar sense campanes (pàg. 85); entre les quals n’hi havia una que pesava més d’una tona i mesurava més d’un metre de diàmetre (pàg. 86). Es va respectar la casa rectoral, per ser destinada a locals propis del sindicat de la localitat.
Immediatament després d’acabar el conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern de la II República Española, es va procedir a la restauració del temple.
Dirigiren les obres els arquitectes Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973) i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960)
Etapes principals de les obres: temple reconstruït en allò més essencial, l’any 1940.
La capella de la Mare de Déu del Puig va ser totalment reconstruïda i decorada l’any 1945.
L’altar de la Verge del Pilar ho va ser el 1951.
El gran orgue va ser estrenat el 1951.
La imatge de sant Martí, realitzada l'any 1953, és obra de l'escultor Lluís Montané i Mollfulleda (Sant Celoni, Montseny jussà, Vallès Oriental, 1905 - Barcelona, 10 de juny de 1997)
El presbiteri, el baldaquí i l’altar major es van inaugurar en 1953.
L’altar de la Puríssima, l’any 1957.
Les pintures murals del presbiteri, l’any 1960.
Els nous finestrals, l’any 1960.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
La Maria Fortiana Abril publica en relació a l’església un excel•lent treball : L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SANT CELONI: HISTÒRIA I ARQUITECTURA
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/13364/1/MEM%C3%92RIA%20PFG%20ESGL%C3%89SIA%20SANT%20MART%C3%8D%20DE%20SANT%20CELONI.pdf
d’obligada lectura per conèixer la història d’aquest edifici, i àdhuc d’una bona part del Patrimoni de Sant Celoni.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com